És notícia:
Basilisc de Mataró
El Basilisc del Ball de Diables de Mataró (Bèsties i flames)

El basilisc de Mataró: de llegenda a cultura viva

"Bèsties i flames" ens obre la porta al món mitològic d'una criatura temible i fascinant que s'ha convertit en emblema de Mataró i Les Santes
4 min

Cap i ales de gall, pell de gripau i cua de serp. Una criatura híbrida i letal, capaç de matar amb la mirada. I tot i així, camina entre nosaltres i dansa en festes populars. Es tracta del basilisc, una de les criatures més simbòliques del bestiari mitològic.

És una bèstia que a Mataró, en ple cor del Maresme, pren vida cada estiu durant el correfoc de Les Santes, la gran festa major de la ciutat. "Bèsties i flames" s'endinsa en la llegenda d'aquesta figura que s'ha convertit en una icona del folklore local i de la cultura popular catalana.

Origen i llegenda del basilisc

El basilisc, segons la mitologia medieval europea, neix d'un ou de gallina fecundat per una serp i covat per un gripau. El resultat d'aquesta unió antinatural és un ésser monstruós amb el coll rugós d'un amfibi, les ales d'un ocell, la cua d'un rèptil, la mirada fatal d'un ésser maleït, l'alè verinós i una presència devastadora que arrasa amb tot al seu pas.

Fins i tot hi ha llegendes que expliquen que pot provocar la desertització del territori, ja que el seu alè també té la capacitat de pansir la vegetació. El basilisc és un símbol premonitori de desgràcia; per això qualsevol pagès que detectava un ou sospitós al galliner el cremava per evitar el naixement d'aquesta bèstia dantesca.

Mataró: terra de basiliscs

La relació entre Mataró i el basilisc no és només festiva. Mataró, antigament coneguda com a Iluro, va ser fundada pels romans, hereus directes dels mites grecs. És justament en aquesta mitologia clàssica on apareix per primer cop el basilisc, que neix dels cabells de la Medusa i que el dota d'un poder paralitzador a través de la mirada.

Això també passa amb el basilisc que es coneix popularment per la saga de Harry Potter, que és semblant a una serp gegant. El basilisc que adopta Mataró, però, es basa en l'imaginari medieval i incorpora elements de diversos animals. Precisament, al bestiari popular català hi abunden aquestes criatures compostes amb diverses parts d'animals.

L'any 2014 el Ball de Diables de Mataró va decidir incorporar una nova figura al seguici festiu. Hi havia dues grans candidates: l'au fènix i el basilisc, i finalment es van decantar per aquesta última criatura pel que representava:

"Era una figura que no existia als seguicis festius i les seves característiques ens agradaven."

La mestra artesana de figures festives Dolors Sans va ser qui va donar vida al basilisc de Mataró. El resultat? Una criatura de 3 metres d'alçada i 65 kg de pes.

La bèstia que balla entre flames

Durant el correfoc de Les Santes de Mataró, el basilisc es converteix en el protagonista. La bèstia recorre els carrers de la ciutat entre percussió, el crit dels diables i les flames. És una figura acompanyada per grans i petits, i una part central del relat festiu de la ciutat.

El Ball de Diables, la colla que resguarda i protegeix la criatura, també treballa per portar-lo a altres esdeveniments de cultura popular arreu de Catalunya i per garantir el futur de la bèstia. Un dels seus projectes és la cria de basilisc, pensada com a pont entre els integrants que són massa grans per fer de diablons, però que encara no poden portar la gran bèstia.

Acabar amb el basilisc

Com tota figura mitològica, el basilisc és una criatura violenta i despietada. Però igual que pot matar amb la mirada o enverinar amb l'alè, també té febleses. La llegenda diu que a aquesta temible criatura se la pot enfrontar de diverses maneres:

  • Amb una mostela, animal immune al seu verí i amb una olor que l'espanta.
  • Malgrat que en tingui un al cap, curiosament, l'escataineig del gall pot arribar a matar-lo.
  • Amb una fe sincera i inqüestionable, que l'obliga a fugir perquè prové del diable.
  • El mètode més clàssic, un mirall, ja que pot morir en veure-s'hi reflectit.

Altres bèsties híbrides del nostre imaginari

El folklore català és ple de bèsties formades per parts d'animals diferents. A l'edat mitjana, aquests éssers híbrids eren vistos com a representacions del mal i del dimoni. Com més deformats, més temibles i com més temuts, més fascinants.

  • Hipodragona: una variant mig drac, mig hipopòtam de Terrassa.
  • Cocollona: un cocodril amb ales de papallona pròpia de Girona.
  • Beatusaurus: inspirat en les il·lustracions del Beatus de la catedral de Girona, és un drac ple de caps de gat que representa el mal a la terra.

El basilisc no és només una figura fosca i perillosa, és una metàfora de la vida mateixa: parla de pors que semblen invencibles i mals que semblen insalvables, però que podem vèncer si sabem enfrontar-nos-hi i mirar-los de cara. I a Mataró, aquesta criatura es transforma en festa, foc i cultura viva.

Pots conèixer més sobre la història del basilisc al capítol que li dedica "Bèsties i flames" a la plataforma 3Cat.

El més llegit

Avui és notícia