Les 10 cançons oblidades a la gira d'Oasis, a "El celobert"

Després de quinze anys de silencis, retrets i trajectòries en solitari, els germans Gallagher han tornat a la carretera. Oasis trepitgen de nou els escenaris amb una gira que s'ha convertit en un dels esdeveniments musicals de l'any.

El cançoner d'Oasis és emblema del rock dels anys noranta i ara omple estadis d'arreu del món, però enmig de l'èxtasi col·lectiu, també hi ha absències que pesen. "El celobert" s'ha imaginat un escenari utòpic: com sonaria el concert impossible d'Oasis? Aquestes són les cançons que no sonen a la gira, però que condensen el mite.

1. "Stay young"

Oasis venia de conquerir el món amb els seus primers dos discos, "Definetely maybe" i "(What's the story) morning glory?". Tothom esperava que la tercera entrega de llarga durada consolidés la llegenda, però "Be here now" es va convertir en sinònim d'indulgència i excés.

Tot i la mala premsa del disc, hi brillava "Stay Young", una cançó optimista i d'energia juvenil que bé podria haver estat als dos primers discos, com bé recorda Gavaldà. Perquè fins i tot enmig del retrocés, Oasis encara sabia destil·lar l'essència britpop.

2. "Married with children"

El debut canònic dels germans Gallagher, "Definetely maybe", és un dels més representats als concerts. El primer disc va ser una declaració de principis sense cap farciment, però la petita joia "Married with children" no és a la gira.

El tema tanca l'àlbum i recorda la barreja de Beatles i Sex Pistols dels primers Oasis. En un disc ple d'himnes, la quotidianitat es converteix en cançó amb aquesta peça irònica i gairebé domèstica que retrata les tensions d'una relació.

3. "Rockin' chair"

Si parlem de llançaments exitosos, no podem deixar de banda "(What's the story) morning glory?". En el segon àlbum dels de Manchester hi ha inclosa "Rockin' chair" com a cara B del senzill "Roll with it".

És una de les perles amagades del repertori, amb aquella melodia nostàlgica inconfusible de Noel Gallagher, i encaixaria a la gira sense desentonar entre els grans clàssics. La cançó es va incloure més tard a "The masterplan", un recopilatori de cares B.

4. "Half the world away"

És la cançó que molts britànics identifiquen amb la sèrie "The Royle family". La història d'Oasis no es pot explicar sense les seves cares B, i "Half the world away" (també inclosa a "The masterplan") n'és un altre exemple.

És Oasis sense artificis: to melancòlic i una cançó que evoca distància i desig d'escapar, sentiments que travessen tota la seva obra. Noel Gallagher ha reconegut que és una de les seves cançons preferides d'entre les que ha compost.

5. "Underneath the sky"

També pertanyent al recull de descartades, "Underneath the sky" és la prova que el duo produïa material d'alt nivell fins i tot al marge dels discos oficials.

És una peça curta, però rítmica i àgil amb un aire psicodèlic que anticipava camins que la banda mai va acabar d'explorar. Una altra cara B amb entitat pròpia que va quedar eclipsada per grans singles.

6. "Don't go away"

Tornem al tercer disc d'Oasis amb aquesta balada que respira emoció sincera. Noel desplega el seu talent per a les melodies a mig temps entre riffs inflats i una producció cuidada.

"Don't go away" és una altra prova que, fins i tot en l'àlbum "maleït", hi havia moments de lucidesa amb interpretacions intimistes i emotives com aquesta.

7. "Sunday morning call"

Els anys 2000 no van ser fàcils per als Gallagher: amb el disc "Standing on the shoulder of giants" el grup va continuar perdent part de l'espurna inicial. Però fins i tot en els discos més irregulars hi apareixien perles.

És el cas de "Sunday morning call", una cançó reflexiva, gairebé autobiogràfica, en què Noel retrata la ressaca d'una vida d'excessos i contradiccions. Es diu que el tema està dedicat a la model Kate Moss. Fos o no cert, la peça retrata l'ambient d'una època de luxes i descontrol.

8. "Stop crying your heart out"

Sorprèn l'absència d'aquesta balada que va arribar ben amunt a les llistes i que molts esperaven sentir en directe. L'àlbum "Heathen chemistry" no va convèncer la crítica, però per molts fans és una de les peces més emocionants del grup.

"Stop crying your heart out" és una de les balades més reconeixibles d'Oasis i té una força col·lectiva que la converteix en un cant de resistència.

9. "The importance of being idle"

El 2005, amb el disc "Don't believe the truth", Oasis va recuperar part del pols (i de la mala llet). D'aquest àlbum en destaca "The importance of being idle".

És Noel en estat de gràcia: homenatge descarat a The Kinks, falset juganer i lletra que és alhora cinisme i filosofia quotidiana. És un tema que va donar un nou aire al grup en un moment en què semblava que començava a reinventar-se.

10. "I'm outta time"

Es tracta d'una de les poques composicions de Liam que esdevenen clàssic. A l'àlbum "Dig out your sol", signa aquesta balada melòdica que conté part d'una entrevista de Lennon i que demostra que ell també sabia escriure cançons memorables.

"I'm outta time" és nostàlgica i delicada, una finestra a un Liam menys agressiu i més vulnerable. És la mostra que, sota la fanfarroneria, també hi havia un artista capaç de ser fràgil.

I, com a epíleg, Gavaldà afegeix dues cançons dels Gallagher en solitari: "The death of you and me", de Noel, i "For what it's worth", de Liam. La primera és una peça amb arrels britàniques, que confirma l'obsessió de Noel pels Kinks i per Ray Davies.

"For what it's worth" és un tema en què Liam es mostra més autocrític i personal, allunyat de l'ego desbordant. Dues cançons que tanquen un recull alternatiu del que potser mai veurem en directe, però que també condensa molt bé el que Oasis ha estat per a la música.