Les millors exposicions d'estiu a Europa: 6 ciutats plenes d'art
La xafogor i la calor han arribat amb força i, amb ells, l'oportunitat perfecta per refugiar-se als museus. Comencen les vacances i, si tens l'oportunitat de viatjar fora del nostre país, els centres d'art solen reservar aquests mesos d'estiu per presentar algunes de les seves propostes més atractives.
Les vacances són una ocasió per recórrer Europa d'una manera diferent: redescobrint-la, observant-la i interioritzant-la a través d'art. De Londres a Praga, passant per París, Berlín o Basilea, recorrem noms consagrats, veus dissidents i noves maneres de mirar.
"Leigh Bowery!", a la Tate Modern
Fins al 31 d'agost
Transgressor fins a la mort, Leigh Bowery va deixar petjada en cada pinzellada, perfomance, aparició televisiva i actuació que va protagonitzar. La irreverència de l'artista australià arriba ara a la Tate Modern (Londres) per celebrar un llegat queer innegable.
Provinent dels suburbis de Sunshine, Bowery va esdevenir una figura clau de la cultura underground londinenca dels anys 80 i 90, en què es va relacionar amb personalitats com George Michael i John Galliano. També es va avenir amb Lucian Freud, que el va pintar nu en retrats carregats de carnalitat.
L'exposició reuneix vestuaris impossibles, perfomances icòniques, obres i arxius que narren una vida viscuda com una obra d'art contínua. La transformació, com a supervivència, i lemes com "la carn és el teixit més fabulós", com a raó de ser.
"Jenny Saville: The Anatomy of Painting", a la National Portrait Gallery
Del 20 de juny al 7 de setembre
Sense moure'ns de terres angleses, explorem el cos femení des de la mirada radical, íntima i emocional de Jenny Saville. La bellesa del cos humà cobra vida a la National Portrait Gallery en la primera gran exposició dedicada a la pintora figurativa; una oportunitat única per veure reunida la seva obra en profunditat.
Saville no pinta cossos, els dissecciona, els sent i els reivindica. El cos femení --històricament objectualitzat-- es converteix aquí en un subjecte que s'imposa, que respira i que pateix. Des de dibuixos en carbó fins a pintures a l'oli, al llarg de 45 obres, l'artista obre un diàleg amb l'espectador: què entenem per bellesa femenina?
Ayoung Kim: "Many Worlds Over", a la Hamburger Bahnhof
Fins al 20 de juliol
La tecnologia i la intel·ligència artificial no només modelen el futur, també qüestionen com entenem la realitat. En la seva primera exposició individual a Alemanya, l'artista sud-coreana Ayoung Kim transforma la Hamburger Bahnhof de Berlín en una experiència immersiva, on el cos i la màquina dialoguen dins un univers fictici i poètic.
La instal·lació "Delivery Dancer" és l'eix central a través del qual l'artista ens transporta a una narrativa fragmentada i distòpica, poblada de veus, projeccions, so espacial i presències digitals. En aquest món paral·lel, l'espectador també es converteix en protagonista d'un relat que interpel·la la identitat, les contradiccions de la vida i el sentiment de pertinença.
Anna-Eva Bergman i Hans Hartung, a Kunsthalle Praha
Del 5 de juny fins al 13 d'octubre
L'exposició conjunta d'Anna-Eva Bergman i Hans Hartung titulada "And We'll Never Be Parted" a la Kunsthalle de Praga mostra molt més que una relació artística: és el retrat d'una complicitat vital. Van casar-se el 1929, es van separar el 1937 i van retrobar-se el 1952.
Malgrat la singularitat dels artistes, comparteixen la inquietud per la natura, la ciència i la música, i això s'explora en aquesta exposició. Bergman i Hartung van escapar del nazisme i dels seus països utilitzant la pintura com a escapatòria. La primera va trobar en l'harmonia i la proporció aura una via d'expressió, mentre que el seu amant ho va fer en l'abstracció de l'espai.
Més de 300 obres, des de pintures fins a correspondències, ens submergeixen en una relació creativa única. Una exposició profunda i silenciosa, com els grans paisatges interiors dels autors.
Wolfgang Tillmans, al Centre Pompidou
Del 13 de juny al 22 de setembre
Abans que el Centre Pompidou (París) tanqui les seves portes durant cinc anys per reformes, ens endinsem en la figura de Wolfgang Tillmans. Aquest poeta de la llum i cronista de la intimitat és molt més que un fotògraf: és un humanista visual. L'exposició transforma la biblioteca del museu per oferir una mirada extensa i sensible a l'obra de l'artista.
El temps s'atura en aquesta mostra titulada "Nothing could have prepared us Everything could have prepared us", que repassa els més de 35 anys de trajectòria de l'artista en la cerca de la veritat. Des de retrats icònics de la contracultura dels anys 90 fins a les experimentacions més abstractes, música, text i perfomance, el treball de Tillmans és una declaració de vulnerabilitat que val la pena recórrer (i recordar).
Jordan Wolfson, a la Fundació Beyeler
De l'1 de juny al 3 d'agost
Violència, poder i percepció s'entrellacen en aquesta experiència de realitat virtual que descol·loca, remou i transforma. La Fundació Beyeler, a Suïssa, presenta "Little Room", l'última provocació de Jordan Wolfson, un artista americà conegut per les seves obres inquietants i tecnològicament punteres.
L'exposició desafia el paper passiu del visitant: després d'un escaneig corporal en 3D, cada visitant és aparellat i transportat a un espai virtual que distorsiona la percepció d'ell mateix. És una peça sobre la identitat, la violència i la deshumanització que sacseja tant emocionalment com conceptualment.
