Quan comença una vocació: el camí de 3 joves artistes d'"El planter"
La cultura es construeix cada dia, però el seu futur neix en silenci: en una aula, en un teatre buit, en un set de rodatge, en una idea que s'intueix. Aquest és l'esperit d'"El planter", la nova sèrie de 3CatCultura que dona veu a joves artistes que encara no han arribat al món professional, però estan en procés de fer-ho.
Són històries concretes i properes, però també són miralls on reflectir-nos: el desig d'expressar, el compromís amb l'art i l'impuls d'anar més enllà del que es veu. Cada capítol és una porta oberta a la passió i la tenacitat que cal per fer camí en el món artístic. En repassem tres: Lena Andrés, estudiant de teatre musical, Marc Lapuerta, estudiant de dansa, i Paula Saura, estudiant de cinema i fotografia.
Lena Andrés: el cor en escena
"El teatre és l'art de mentir sincerament." Amb aquesta afirmació, Lena Andrés resumeix una veritat que va molt més enllà de la ficció. Com a estudiant del tercer curs de Teatre Musical a l'Institut del Teatre, la Lena viu l'escenari com un espai sagrat on el compromís emocional és total. Perquè interpretar no és fer veure, sinó creure profundament en allò que no existeix.
Des de petita va saber que volia viure entre bambolines. Ara, amb esforç, perseverança i molta formació, continua estudiant una disciplina que ho exigeix tot: veu, cos, coratge i constància. Cada classe, cada assaig i cada funció són un exercici de compromís i esforç constant.
Per a ella, la vida no pot separar-se de l'escena. De fet, treballa en classes de teatre amb nens petits i adolescents i s'ha adonat de l'abast pedagògic que té aquesta disciplina. La seva determinació l'ha portat a crear, juntament amb cinc companys de classe, una companyia i una creació pròpia.
La sensació que té quan trepitja un escenari és que el món se'n va. El seu lema és clar: "Endavant, mai enrere." I no només parla del teatre, sinó d'una actitud davant la vida.
Marc Lapuerta: dansar per existir
Hi ha qui fa art perquè pot i hi ha qui no pot no fer-ne. Marc Lapuerta, estudiant de Dansa a l'Institut del Teatre, forma part d'aquest segon grup. Primer va voler ser arquitecte, però va entendre que el cos també es construeix, que el moviment és una arquitectura efímera, però profunda.
Tot i començar tard en el món de la dansa, ho va fer amb una claredat difícil de trobar. Volia saber fins on podia arribar si ho donava tot amb una premissa clara: "Jo vull morir o fracassar havent-ho provat."
Ara compagina els estudis amb la docència i transmet a nous ballarins el que ell mateix aprèn: que la creativitat no es pot retenir, només es pot expressar i compartir. I les xarxes socials han jugat un paper clau en les seves oportunitats laborals.
El seu llenguatge és físic, però comunica idees, emocions i una passió que va molt més enllà de qualsevol tècnica. Per una banda hi ha en Marc i, per l'altra, el moviment. És capaç de transformar l'abstracció i les idees intangibles en acció. Per a en Marc, ballar no és una elecció, és una necessitat.
Paula Saura, la llum rere la càmera
No tots els futurs neixen amb referents clars. Alguns es cuinen a poc a poc, fins que una espurna els encén. Així va començar el camí de Paula Saura, estudiant de Cinematografia a l'ESCAC, l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.
La jove de 21 anys no tenia una biblioteca de grans clàssics, però un dia el seu cosí li va mostrar què hi havia rere la pantalla gran i ella va entendre que volia formar part d'aquell món de focus.
A banda del cinema, també és una apassionada de la fotografia i, juntament amb el grau, s'està especialitzant en direcció de foto. Sap que ha entrat en una indústria exigent, ja que capturar la llum, el gest o el silenci moltes vegades no s'aprèn; és qüestió de sensibilitat.
Però com que combina els estudis amb el teatre (és el seu hobby i imparteix classes a nens), el futbol i la feina com a cambrera (que li permet fer coixí), no té pressa i la seva determinació és clau.
No té por, però sí una consciència clara: fluir i crear és viure des d'un lloc més profund. La mirada de la Paula està en procés de construcció, però l'escolta la té servida. I això, al cinema, és or pur.
