El sol més mandrós de l'any
El solstici d'hivern és el dia amb menys hores de sol, però no coincideix amb la sortida del sol més tardana ni amb la posta més d'hora.
Del 3 al 5 de gener el sol surt a les 8 hores i 18 minuts, és l'hora més tardana de l'any. A partir del dia de Reis el dia s'allargarà per davant. Entre el 2 i el 14 de desembre és quan el sol es va pondre més aviat; el sol anava a dormir a les 17.22 hores. I just al mig, entre el sol més mandrós i el més dormilega, és quan cau el solstici d'hivern. Això es deu a l'angle d'inclinació de l'eix de rotació del planeta.
A més, dimecres, 4 de gener, viurem el periheli: el dia en què el Sol i la Terra estan més a prop entre si al llarg de l'any, amb una distància de 147.101.033 km. A causa d'aquesta proximitat durant l'hivern, la Terra es mou més de pressa i, per tant, la durada de l'hivern és més curta que la de les altres estacions.
Ser més a prop del sol no vol dir tenir més escalfor
Les estacions de l'any i l'escalfor que rebem del Sol no és conseqüència de ser més a prop o més lluny del Sol, sinó que depèn de l'angle d'inclinació dels rajos solars. Com més vertical més calor ens proporciona. Feu la prova amb una llanterna. Si il·lumineu verticalment una taula, a poca distància, observareu com la llum es concentra en una rodona amb molta lluminositat. Si inclineu la llanterna, el cercle es converteix en un òval i és menys intensa. La mateixa quantitat de llum, en el cas de l'òval, es reparteix en una superfície més gran. Passa el mateix amb la llum del Sol i la seva escalfor. El climes més càlids se situen a l'entorn de l'equador i els més freds als extrems nord i sud coincidint amb els pols.
