La temperatura mitjana global de la superfície del mar assoleix el valor més alt mai registrat
L'escalfament dels oceans continua batent rècords. Aquesta setmana, la temperatura mitjana global de la superfície del mar ha assolit el valor més alt mai registrat, segons les dades del servei de canvi climàtic Copernicus.
El registre, de 20,96 ºC, segons la base de dades ERA5, suposa una desviació molt gran sobre la mitjana climàtica per a aquesta època de l'any.
El fet que el rècord hagi arribat en aquest moment de l'any també preocupa els científics. La temperatura oceànica global arriba al màxim el mes de març i després tendeix a la baixa, tot i repuntar transitòriament a finals d'estiu. El rècord anterior (20,95 ºC) es va registrar el març del 2016.
Aquesta evolució anual de la temperatura mitjana global superficial de l'oceà la podeu veure en el següent gràfic, fet a partir de dades de l'Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (NOAA).
La línia de la temperatura del 2023 (de color negre) té el màxim habitual a finals de març i un segon màxim, exagerat, a finals de juliol i principis d'agost. Segons aquest conjunt de dades, el màxim de finals de març va ser de 21,1 ºC i el d'aquest estiu, de 21 ºC.
Hi ha, doncs, petites diferències en els dos grups de dades, però tots dos coincideixen en mostrar un grau d'escalfament insòlit. S'estan analitzant les causes concretes d'aquesta situació, però el marc general és el d'un escalfament global que no té aturador. I és un cercle viciós, perquè els oceans són els grans reguladors del clima del planeta. Triguen més a escalfar-se que l'aire, però han absorbit el 90% de l'escalfament de la Terra provocat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Uns oceans més escalfats perden capacitat d'emmagatzemar diòxid de carboni, per tant en queda més a l'atmosfera per produir més escalfament i per a provocar més desgavells climàtics.
La influència del Niño
A banda del context general d'escalfament, hi ha altres elements concrets que poden contribuir als valors extraordinaris de la temperatura oceànica. Un és el fenomen climàtic natural del Niño. L'anterior rècord de temperatura oceànica global es va establir el 2016, quan el Niño estava al seu apogeu. En canvi, en aquest moment el Niño encara està en fase de desenvolupament. Es tem que durant els pròxims mesos encara contribuirà més a l'escalfament de l'oceà.
Onades de calor marines
Segons el Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), les onades de calor marines van duplicar la seva freqüència entre el 1982 i el 2016, i s'han tornat més intenses i més duradores des dels anys vuitanta. Una possibilitat que ho explica és que la calor s'ha acumulat a les profunditats oceàniques i ara està sortint a la superfície.
Dèiem fa pocs dies que més del 40% de la superfície dels oceans està patint onades de calor marines amb diferents graus d'intensitat. Aquest any, aquestes onades de calor han afectat o afecten el Regne Unit, l'Atlàntic Nord, el Mediterrani o el golf de Mèxic.
Per exemple, al Regne Unit les temperatures marítimes del mes de juny van ser entre 3 i 5 ºC més altes del normal, segons les dades de l'Oficina Meteorològica (MetOffice) i l'Agència Espacial Europea (ESA).
Un altre exemple és la zona de Florida, als Estats Units, on les temperatures oceàniques superficials han estat les més càlides mai documentades a la regió des que hi ha registres de satèl·lit (1985). Entre aquestes temperatures, un valor preliminar no oficial mesurat en una boia a la a la badia de Manatee, al Parc Nacional dels Everglades, de 38,4 ºC. Per les característiques de la zona, no és un valor representatiu de la totalitat, però sí un indicador de la gran anomalia tèrmica d'aquests dies.
La regió de l'Atlàntic Nord ja va ser notícia fa pocs dies pel seu rècord particular, associat a la suma de tots aquests esdeveniments separats que hi contribueixen. Des del març, mes en què l'Atlàntic Nord comença a escalfar-se després de l'hivern, les temperatures han estat superiors a les d'anys anteriors i la diferència amb els rècords passats s'ha anat ampliant durant les últimes setmanes.
I sense anar més lluny, al Mediterrani tenim una dada significativa: la sèrie de l'Estartit, la més llarga de la regió mediterrània, hem tingut la temperatura mitjana de l'aigua del mar més alta en 50 anys, junt amb la del 2019.
Afectació en la flora i fauna marina
A banda de les implicacions climàtiques, un augment de la temperatura oceànica té, lògicament, implicacions per a la fauna marina, com la migració de determinades espècies i la propagació d'espècies invasores. Això suposa una amenaça pera a la seguretat alimentària en determinades parts del món.
Les conseqüències també són devastadores per al corall. Per exemple, la situació excepcional de Florida està provocant un esdeveniment de blanqueig de corall molt important en aquella zona. Com a mesura de protecció, els científics s'estan traslladant les colònies de corall dels vivers oceànics a zones amb aigües menys càlides.
Al Mediterrani, les macroalgues que viuen en aigües poc profundes es van veure molt afectades per les onades de calor marines el 2015 i l'any passat. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha començat un projecte de restauració de macroalgues a Portlligat, un lloc protegit on n'hi havia hagut a la dècada dels 80. Van desaparèixer a causa de la contaminació. Tenen una funció molt important per a tot l'ecosistema, ja que serveixen d'amagatall als peixos petits i contribueixen a produir oxigen.
