La barrera d'esculls de Belize, fora de la situació de perill d'extinció
Una bona gestió de la natura dona fruits a mitjà o llarg termini, només cal apostar-hi políticament i dur a terme les mesures acordades entre les parts implicades.
Els esculls coral·lins de Belize són els segons més grans del món, darrere de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia. En les imatges es veu la gran biodiversitat i el bon estat de salut dels quals gaudeix actualment. Però no sempre ha estat així.
L'any 1996, els esculls del Carib van entrar a formar part de la prestigiosa llista del patrimoni mundial declarat per la Unesco per la seva impressionant biodiversitat a pocs centenars de metres de la costa. Un paisatge marí idíl·lic que es va degradar fins al punt que l'any 2009 es va considerar en perill d'extinció.
La precària situació de la natura també incloïa els manglars que ajuden a protegir els esculsl i serveixen d'habitat per a centenars d'especies de peixos que habiten les brillants aigües turquesa de la zona. Els manglars estaven desapareixent a un ritme alarmant pel desenvolupament urbà al litoral.
El govern de Belize va ser conscient del perill que comportaria en el futur una de les principals atraccions turístiques del país i va prendre mesures per protegir els esculls. Una actuació clau va ser l'organització per part dels ecologistes d'un referèndum informal el 2012, en el qual el 96% dels habitants van votar en contra de l'exploració petrolera. Amb aquest resultat, el govern va dictar una moratòria, aprovada pel Parlament, sobre l'exploració petrolera mar endins, la qual cosa ha implicat una recuperació de la zona degradada
Els esculls de corall porten uns 37 milions de dòlars anuals al país, entre les activitats pesqueres i el turisme.
