Govern i comuns acorden els pressupostos després del pacte per limitar la compra especulativa d'habitatge
El govern i els Comuns han arribat a un acord per als pressupostos 2026. L'acord s'ha fet públic aquest dimecres després d'arribar a un pacte per modificar la llei d'urbanisme que permeti prohibir la compra especulativa d'habitatge.
El pacte comporta el desbloqueig de les negociacions dels pressupostos perquè els Comuns donin suport als comptes de la Generalitat.
L'acord a què han arribat l'executiu de Salvador Illa i el partit de Jéssica Albiach implica que només es podran comprar pisos en les zones tensionades per destinar-los a habitatge habitual. A Catalunya, 271 municipis es consideren zona tensionada i hi viu el 90% de la població.
El text recull rebaixes respecte a les mesures treballades amb un grup d'experts, rebaixes que va avançar 3CatInfo al desembre.
La prohibició, però, preveu algunes excepcions: que el pis sigui per a un familiar directe, per a segona residència en un municipi diferent de l'habitual o per a lloguer sempre que es respectin els topalls.
La proposta preveu que el canvi es tramiti al Parlament pel procediment de lectura única, que permet agilitzar-ne l'aprovació.
En mans dels ajuntaments
Aquest dijous al matí s'han conegut detalls del pacte: serà una modificació legislativa i els ajuntaments de Catalunya podran fer plans especials d'urbanisme que fixin les limitacions en les compravendes de pisos.
Els Comuns havien proposat que un propietari només pogués comprar un únic habitatge, però el pacte amb el govern augmenta la xifra fins als 4 habitatges, però només al municipi on tingui fixada la residència.
Si la regulació pactada tira endavant, els grans propietaris, en canvi, poden comprar habitatges però en edificis sencers, en cap cas comprar-los d'un en un, i els han de posar per llogar d'acord amb els límits de preus establerts.
Els grans tenidors, propietaris de més de cinc pisos en una zona tensionada, només podran comprar un sol habitatge si certifiquen que és per a residència habitual i s'hi han d'instal·lar màxim 12 mesos després de la compra; 18 si s'han de fer obres.
Pel que fa a les compres en municipis diferents, els propietaris només podran comprar-ne un, com a segona residència, i no el podran posar per llogar.
Fonts dels Comuns han avançat que el pacte s'ha fet amb la intenció de modificar la llei abans de l'estiu, i que els municipis puguin adaptar les ordenances municipals abans de les eleccions del 2027.
Albiach: "Ningú podrà comprar per especular"
Aquest dijous s'ha fet la signatura de l'acord dels pressupostos al Palau de la Generalitat, i Albiach ha explicat després que frenar la compra especulativa d'habitatges ha estat el punt més complicat de la negociació amb el govern, però que han aconseguit "que es mogui":
Ningú podrà comprar per especular. No podem prohibir que comprin, però sí fixar a què va destinat l'habitatge.
La líder dels Comuns ha afirmat que és una modificació legal per "acabar amb el despropòsit que uns pocs acabin acaparant milers d'habitatges", i que "la via de l'urbanisme" és l'única que han trobat jurídicament viable.
S'ha mostrat confiada que la modificació legislativa pot ser aprovada abans de l'estiu, i ha fet una crida als ajuntaments a preparar-se per aplicar-la:
Apel·lo als municipis governats per ERC, el PSC i la CUP perquè comencin a treballar per ser els primers a expulsar els fons voltor.
Ha afegit que allà on el govern municipal no vulgui fer-ho, espera que l'oposició i la "societat civil organitzada" es posin d'acord i ho portin als plens municipals perquè s'hagi de votar.
Paneque diu que és una mesura temporal
Sobre aquest acord, la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge, Sílvia Paneque, ha dit aquest dijous que l'acord amb els Comuns és una mesura "de caràcter temporal" i "acotada geogràficament a les zones tensionades":
Va en la línia d'assegurar que les compres vagin vinculades a un ús residencial o a un lloguer assequible.
Entrevistada al programa "El matí de Catalunya Ràdio", Paneque ha afegit que s'està fent formació a 60 inspectors del centenar que hauran de controlar el compliment de la legislació sobre habitatge.
Paral·lelament, el govern treballa també per lligar la negociació pressupostària amb ERC, tenint en compte que amb els de Jéssica Albiach no n'hi ha prou perquè els comptes tirin endavant.
Aquest dimecres el govern espanyol va acceptar finalment que es posi en marxa el consorci que els republicans exigeixen per poder fiscalitzar la inversió a Catalunya, i que situen com a condició per continuar a la taula de negociació del pressupost.
Els pactes Comuns-govern per als pressupostos
El pacte per limitar la compra especulativa d'habitatge s'afegeix al que ja van tancar el govern i els Comuns aquest dimecres, pel qual s'afegiran 100 milions més als ajuts al lloguer amb la intenció d'arribar a gairebé 50.000 famílies més.
Segons han explicat els Comuns aquest dijous, el total de partides dedicades a habitatge en els pressupostos si s'aproven tal com els han pactat, puja a 1.259 milions d'euros, 300 dels quals en ajuts al lloguer.
Una partida de 300 milions estaria destinada a la compra d'habitatges, i una altra de 150 milions, a la rehabilitació d'habitatges, mentre que l'Institut Català de Finances n'aportarà 600 milions més i 50 més a rehabilitació.
Aquest partit ha dit que han "arrencat" aquests acords amb el govern, i que si els pressupostos s'aproven, es dedicaran després a fiscalitzar-lo per "assegurar-se que compleix amb tot el que hem pactat".
Els Comuns van acordar dimarts amb el govern crear 100.000 noves beques menjador els pròxims dos cursos.
Totes aquestes carpetes formaven part d'un paquet amb cinc mesures principals en matèria d'habitatge, educació, transport i sanitat que els Comuns van posar sobre la taula per negociar els pressupostos.
De totes, la principal condició era precisament aconseguir una llei que prohibís la compra especulativa d'habitatge. En aquest mateix àmbit, els Comuns van celebrar fa dues setmanes que el govern, "per fi", hagi començat a sancionar els incompliments de la llei d'habitatge.
L'habitatge, "missió de país"
Aquest dimarts, en la seva primera entrevista des que ha tornat de la baixa, Salvador Illa ja avançava la voluntat d'acabar amb la compra especulativa amb mesures "viables" i respectant el marc legal vigent.
El president de la Generalitat va dir que calia afrontar el problema com una "missió de país" i va dir que al govern no li "tremolaran les cames per prendre decisions" i "preservar el dret de l'accés a l'habitatge".
"La propietat privada també té una funció social i hem de prendre mesures en aquest sentit", va insistir.
