Alpinisme

David Goettler: "Usar oxigen és dopatge"

L'alpinista alemany, uns dels millors vuitmilistes del món, defensa l'essència de la natura i fa les ascensions amb el mínim imprescindible

Xavier Bonastre ThióActualitzat

David Goettler, de 43 anys, un dels millors alpinistes del món, té molt clar que l'alpinisme als grans cims del planeta --els vuitmils-- hauria de ser el més respectuós possible amb la natura. És per això que les seves ascensions són d'estil minimalista. Porta el material imprescindible i mai no s'ajuda dels xerpes, ni dels portadors, ni de cordes, ni de l'oxigen suplementari.

"Usar oxigen és dopatge. En cap esport es pot usar. Si fas la Vuelta i just abans de pujar a la bicicleta uses oxigen, incompleixes la normativa antidopatge. És el mateix en l'alpinisme. Si uses oxigen suplementari és com si la muntanya fos 2.000 metres més baixa. No dic que no es pugui utilitzar, però sí que es tracta, aleshores, d'una cosa completament diferent."

 
Al juliol, Goettler va completar un dels reptes que més perseguia: després de 4 intents, va coronar el Nanga Parbat, el 9è cim més alt del món, però considerat el més complicat, juntament amb el K2. Els seus dos acompanyants van fer el descens esquiant. Van trigar 24 hores a baixar. Goettler ho va fer en parapent, amb el risc que això suposa en aquesta altitud. Va trigar 35 minuts.

L'alpinista alemany va baixar del Nanga Parbat en parapent (The North Face)

       "Pujar al Nanga Parbat, sense ajudes externes, amb un equip molt reduït, és més important per a mi que haver pujat l'Everest. Quan vaig pujar al cim més alt del món al 2022, vaig poder estar sol a dalt perquè vaig anar-hi al final de l'estació i em vaig estalviar les 600 persones que hi ha habitualment."  
  
 

 

Goettler, al cim del Nanga Parbat (The North Face)

 

Goettler es refereix a la gran quantitat de persones que cada any, cap al mes de maig, quan hi ha la millor meteorologia a l'Himàlaia, intenten pujar a l'Everest. Molts d'ells no estan prou preparats i la massificació és esfereïdora.

          "M'agradaria que això canviés. Que la gent anés a l'Everest amb la mentalitat de tenir una experiència amb la natura. Però això ho ha de decidir cadascú. Si van amb xerpes, portadors, cordes i oxigen, probablement viuran una gran aventura; però potser és la primera i l'última muntanya que pujaran. Jo ho he vist, això. M'agradaria poder dir a la gent que és millor arribar a l'Everest com a conseqüència d'una progressió i no només per poder dir que l'has pujat. Però qui soc jo per dir que això està bé o malament? Es tracta de tenir respecte pel medi ambient, per la cultura, pel país i per la gent que viu allà."  

 Per evitar la massificació a l'Everest, Goettler apunta una via:

                 "És difícil de regular. Potser l'única opció, o una de les més fàcils, és fer que sigui molt més car. Però aleshores només la gent molt rica podria pujar-hi. I tampoc no ho vull, això."

Actualment, pagant entre 30.000 i 70.000 euros, es pot pujar a l'Everest. El govern del Nepal té --gràcies al desig de persones de tot el món de poder dir que han coronat el sostre del món-- una important font d'ingressos. Això va en detriment de la natura, perquè cada any es recullen moltes tones de brossa.  

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut