Del "No a la guerra" de Sánchez al déjà-vu del PP i Vox: claus de les eleccions de Castella i Lleó
Dos milions de persones estan cridades a les urnes aquest diumenge a Castella i Lleó, la comunitat més extensa d'Espanya i la tercera que celebra eleccions en menys de tres mesos.
Els col·legis han obert sense incidències a les nou del matí. A les sis de la tarda, havien anat a votar un 53,17% dels electors, un punt i mig per sobre que fa quatre anys.
A diferència del que ha passat a Extremadura o Aragó, aquests comicis no s'han anticipat, però també posaran a prova l'estratègia dels partits en un tauler polític que torna a girar cap a la dreta.
El PP podria estar abocat a entendre's una vegada més amb l'extrema dreta, amb Vox, mentre que el PSOE aspira a salvar els mobles empès pels efectes del "No a la guerra" de Pedro Sánchez.
Amb l'afegit, en aquest cas, d'un territori format per nou províncies i 2.248 municipis --més del doble que qualsevol altra comunitat-- distribuïts de manera dispersa en una superfície eminentment agrícola de 94.000 quilòmetres quadrats. Despoblació i envelliment marquen també l'elecció dels 82 procuradors.
Diferent comunitat, mateix escenari
L'escenari que dibuixen les enquestes podria ser, en alguns aspectes, similar al d'Extremadura i Aragó. Tot apunta que l'actual president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, tornarà a guanyar les eleccions. No seria una sorpresa per als castellanolleonesos: fa 39 anys que governa el PP. El primer a fer-ho, el 1987, va ser José María Aznar, amb Aliança Popular i, gairebé quatre dècades després, mantenen el lideratge amb 31 procuradors.
Si res no canvia, la gestió dels incendis de l'estiu no passarà factura al PP, que guanyarà, però no tindrà majoria per governar en solitari i quedarà una vegada més en mans de Vox.
Els de Santiago Abascal tindran la clau, com ja la van tenir el 2022, quan van entrar per primera vegada en un govern autonòmic. Castella i Lleó es va convertir aleshores en el primer laboratori d'un govern de coalició amb l'extrema dreta. Dos anys després, les desavinences pel repartiment de menors van fer esclatar la relació entre PP i Vox i, des d'aleshores, els populars acusen Vox de "fugir" quan les coses van mal dades.
En els darrers dies, coincidint amb la recta final de campanya, els populars han intensificat les crítiques contra els potencials socis amb un to especialment dur, acusant Vox d'"irresponsable" i de "tenir por de gestionar". Aquestes eleccions, doncs, seran també un primer examen a la nova estratègia del PP després que la direcció de Génova decidís pilotar les negociacions amb l'extrema dreta i que Alberto Núñez Feijóo entrés al cos a cos amb Abascal.
En el tancament de campanya, Feijóo va arribar a demanar "castigar" els potencials socis a les urnes per "bloquejar" la governabilitat.
Vox creix, però no tant
El cert és que l'estratègia de desgast podria beneficiar electoralment el candidat de Vox, Carlos Pollán. Ho han fet a Extremadura, amb el rebuig a la investidura de María Guardiola, i a l'Aragó, on encara no hi ha acord per fer president Jorge Azcón, i podria repetir-se a Castella i Lleó.
En aquesta comunitat, es pronostica que l'extrema dreta millorarà els resultats, però no es dispararà perquè ja parteix d'un percentatge de vot alt. El 2022 van obtenir 13 procuradors i el 17% dels suports. La mirada ara està posada en el 20%.
Del resultat i de la correlació de forces dependrà també la relació futura entre PP i Vox, que negocien al més alt nivell, amb Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal al timó.
Els populars confien que Vox desbloquegi les negociacions després d'aquests comicis, però no queda clar quin al·licient té l'extrema dreta per fer-ho. Especialment quan encara s'han de celebrar eleccions a Andalusia, probablement al juny. Abascal ha assegurat que seuran a negociar, però adverteix que seran "molt contundents".
A més, si no hi ha acord amb el PP de Guardiola i el d'Azcón abans de dos mesos, podrien anar plegats a una repetició electoral.
Bri d'aire per a un PSOE que mira a l'Orient Mitjà
El PSOE no espera una patacada aquest diumenge. Les enquestes no li pronostiquen un bon resultat, però tampoc s'espera una desfeta com la viscuda en altres comunitats. Confien en un resultat similar al de les passades eleccions, quan van aconseguir 28 escons, esperonats en la recta final de la campanya pel "No a la guerra" de Pedro Sánchez.
Els socialistes han intentat esprémer al màxim el rebuig al conflicte a l'Orient Mitjà amb un lema que, creuen, podria reactivar les bases progressistes i que, de passada, situa el PP en una posició incòmoda.
El PSOE ha trobat un filó en plena campanya que reforça la posició de Pedro Sánchez com a nèmesi de Donald Trump. Confien que aquesta estratègia convenci a anar a votar bona part de l'electorat que en els últims temps, diuen des del partit, s'ha quedat a casa.
A més, aquest any es presenten amb un candidat, Carlos Martínez, poc conegut fora de Sòria, d'on és alcalde i on ha aconseguit encadenar quatre majories absolutes seguides.
Martínez relleva Luis Tudanca --present en el tancament de campanya-- després que la direcció federal el forcés a fer un pas al costat i lidera un PSOE internament convuls, encara amb ferides sense tancar.
És, a més, el candidat "menys sanchista" d'aquest cicle electoral: no li ha donat suport en cap procés intern del partit i no està vinculat a La Moncloa, cosa que li permet presentar-se amb les mans lliures. Tot i això, han fet campanya amb ell pesos pesants del partit, de Sánchez a diversos ministres o, fins i tot, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que ha reaparegut com a revulsiu a la seva terra aprofitant l'embranzida del "No a la guerra".
El PSOE espera també mobilitzar l'electorat progressista aprofitant que l'esquerra passa hores baixes. Podem es juga quedar fora de les Corts, mentre que IU-Sumar lluita per un diputat.
Esquerra a banda, qui també es quedaria sense representació és Ciutadans, que el 2019 va arribar a tenir la vicepresidència de la Junta, i certificaria diumenge la seva defunció en perdre l'únic diputat autonòmic que encara conservava.
El paper del regionalisme
L'altra clau de la jornada serà el paper dels partits regionalistes, que busquen mantenir la seva representació a les Corts però que arriben a aquest 15 de març amb perspectives diferents.
Sòria Ja! és la candidatura amb més pes. Va sorgir com un moviment ciutadà i el 2022 va ser la força política més votada a la província amb més del 40% de les paperetes, el doble que el PP i el PSOE. Es va traduir en tres dels cinc procuradors de la circumscripció.
Les mirades també estan posades en Unió del Poble Lleonès (UPL), que aspira a augmentar els seus actuals tres procuradors amb un moviment que reivindica una autonomia pròpia per a Lleó, Zamora i Salamanca.
Finalment, Per Àvila (XAV), que va sorgir com una escissió del PP, aspira a aconseguir un segon procurador en una província que es considera oblidada i en greuge comparatiu.
