Netanyahu guanyaria però l'oposició el superaria en escons, segons els sondejos a Israel

El partit del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, hauria guanyat les eleccions d'aquest dimarts amb entre 24 i 25 escons (el 2022 en va aconseguir 32), segons els sondejos a peu d'urna fets públics just quan s'han tancat els col·legis electorals.

Aquests sondejos, encarregats pels principals mitjans de comunicació del país, releguen a la segona posició el partit del seu principal rival, Gadi Eisenkot, amb entre 21 i 23 escons, però cap dels dos tindria majoria al Parlament.

De fet, en els sondejos el bloc de partits que dona suport a Eisenkot arriba als 53 escons (52 en alguns casos), mentre els partidaris de Netanyahu es queden en 50, tots dos lluny dels 61 de la majoria absoluta.

Segons aquestes projeccions, la clau de la governabilitat la tindrien els partits àrabo-israelians, que ocuparien els 17 (o 18) escons restants, cosa que deixaria un panorama polític molt enrevessat.

11 forces polítiques diferents seuran a la Knesset

En total aconseguirien representació 11 candidatures de les 38 que s'han presentat en aquestes eleccions: 4 formen part del bloc que dona suport a Eisenkot, 5 al de Netanyahu i dues són alternatives.

El bloc d'Eisenkot, de centre-dreta, el lidera el seu partit, Yashar ("Dreta"), amb entre 21 i 23 escons, seguit de Beyahad ("Junts") de Naftali Bennett, entre 12 i 14, Demòcrates, de Yair Golan, entre 9 i 10 i Israel Beiteinu ("Israel la nostra llar", d'Avigdor Lieberman, entre 7 i 9.

El bloc de Netanyahu el lidera el seu partit, Likud ("Assemblea"), entre 24 i 25 escons, i l'acompanyen 4 partits d'extrema dreta i ultraortodoxos que tenen cadascun una representació similar.

Són Otzma Yehudit ("Poder Jueu"), de Itamar Ben Gvir, entre 6 i 7, UTJ ("Judaisme Unit de la Torà") de Yaakov Acher, entre 6 i 7, Shas d'Arieh Deri, entre 6 i 8, i Hatzionut Hadadit ("Sionisme religiós") de Bezalel Smotrich, entre 6 i 7.

Les dues candidatures alternatives d'àrabo-israelians són la Llista Conjunta, coalició d'esquerres liderada per Youssef Jabareen, amb entre 10 i 11 escons, i Raam, de l'islamista moderat Mansour Abbas, amb 7 escons.

Els pròxims dies, el vot per correu

Els resultats definitius poden trigar dies a conèixer-se, perquè a més del recompte de les paperetes als col·legis electorals, caldrà comptabilitzar el vot per correu, al qual tenen dret els militars i altres col·lectius, com presos o malalts, que es fa els dies posteriors.

Es calcula que seran uns 650.000, gairebé el 9% del cens, que és de 7 milions 300.000 persones i, al marge dels sondejos d'aquest dimarts i de l'escrutini dels col·legis, poden condicionar força els resultats finals.

L'israelià és un sistema polític molt fragmentat, i mai cap partit ha aconseguit arribar als 61 escons de la majoria absoluta, de manera que les coalicions són la norma, i poden trigar mesos a configurar-se.

Participació històrica

Hi ha hagut una participació molt alta: ha votat el 77,7% del cens, un 7% més que en les eleccions del 2022. Dues hores abans del tancament dels col·legis ja havia votat el 74,3% del cens, la xifra més alta de participació a aquesta hora en unes eleccions des del 1988.

De tota manera, el ritme de votació ha estat encara més ràpid al llarg del matí i a primera hora de la tarda: a les 2 havia votat gairebé la meitat del cens, i a les 4 s'havia superat el 55%, xifres totes dues que no es veien a aquelles hores des de 15 anys abans, el 1973.

Davant d'aquesta participació, poc després de les dues el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha demanat al seu electorat que sortís a "votar immediatament", dient que són "la majoria" i que no podien "renunciar al país".

Abans, els havia fet una "crida d'emergència" i després els ha demanat que votessin contra Ahmad Tibi, líder del partit palestí Ta'al, afirmant que, si no sortien "a votar ara, ell serà l'amo".

El Likud demana allargar la jornada electoral

Ha estat una mostra del nerviosisme de Netanyahu, que sabia que una alta participació podia perjudicar-lo a l'hora d'intentar repetir la coalició del seu partit, el Likud, amb els minoritaris d'extrema dreta i ultraortodoxos que li ha permès governar els últims anys.

El Likud fins i tot ha arribat a demanar a les autoritats electorals, sense èxit, que s'endarrerís l'horari de tancament dels col·legis perquè els seus votants tinguessin més temps d'anar a votar, a imitació del que ha passat al Brasil.

Cal tenir en compte que a Israel no es prohibeix demanar el vot durant la jornada electoral, i per això els candidats han continuat fent campanya, Netanyahu principalment a través de les xarxes socials, on ha publicat una trentena de missatges al llarg del dia.

La minoria àrab denuncia traves per votar

Cap a migdia l'ONG Adalah ha denunciat retards en l'obertura de col·legis electorals i falta de paperetes en àrab en poblacions com Haifa, Natzaret o Seguev Shalom, amb molta població àrab.

Segons aquesta ONG, eren endarreriments "deliberats" que tenien la intenció de "descoratjar els votants", i ha denunciat que hi ha hagut "centenars de votants" que s'han hagut d'esperar hores per poder votar.

Els familiars de les víctimes del 7 d'octubre demanen canvi

Els col·legis electorals han obert a les 7 del matí, hora local, en les primeres eleccions legislatives des dels atacs de Hamas del 7 d'octubre del 2023 i després de tres anys de guerra a Gaza, que representen un autèntic plebiscit per al primer ministre, Benjamin Netanyahu, que porta gairebé 20 anys al poder.

Els més de 12.000 col·legis electorals han obert sense incidències per a més de 7 milions d'electors. Poc abans de votar, familiars de les víctimes dels atacs de Hamas han fet un minut de silenci en una plaça de Tel-Aviv —coneguda ara com la "plaça dels Ostatges"— per demanar als israelians que votessin perquè hi hagués un canvi.

La rivalitat Netanyahu/Eisenkot

El relleu més probable a Netanyahu és Gadi Eisenkot, l'excap de l'exèrcit que es presenta com a principal rival, per posar fi al govern més a la dreta que ha tingut Israel des de la seva creació l'any 1948.

Eisenkot, que va liderar les tropes israelianes a Gaza i més tard va dimitir per desmarcar-se de la deriva del govern, no suposaria cap canvi radical: coincideix amb Netanyahu en quin ha de ser el rol d'Israel a la regió, en la importància de l'exèrcit i en la idea que no ha d'existir un estat palestí.

En canvi, Eisenkot sí que és partidari que una comissió investigui els atacs de Hamas, sobretot després de les últimes revelacions que Netanyahu en va ser alertat i no va fer res per evitar-ho.

Quin paper tindran els partits àrabo-israelians?

El particular sistema electoral israelià genera una gran fragmentació política que dificulta molt arribar a una majoria sense comptar amb els partits àrabo-israelians. Tant Netanyahu com Eisenkot han insistit que no pactaran amb ells sota cap concepte.

Al voltant d'un 20% de la població d'Israel –d'un total de 10,3 milions– són "àrabs israelians", que, a diferència de la població palestina de Jerusalem Est ocupat, sí que poden votar. Suposen un 17 % de l'electorat, i en les últimes eleccions van optar per boicotejar-les.

Caldrà veure ara si Netanyahu i Eisenkot compleixen la negativa a buscar el seu suport, cosa que podria portar a una situació de bloqueig sense possibilitats de formar un govern i a una repetició de les eleccions, o si un dels dos blocs, sobretot el d'Eisenkot, troba alguna manera de pactar-hi per governar.

67.000 israelians de l'estranger viatgen per votar

Una de les singularitats d'aquests comicis és que hi ha més de 67.000 israelians que han viatjat a Israel per votar, la majoria d'Europa i els Estats Units. Als israelians que viuen a l'estranger no se'ls permet votar a distància, i ha estat la iniciativa Fly&vote, de l'ONG nord-americana AID Coalition, la que ha facilitat el retorn de molts israelians per participar en els comicis.

Cisjordània, assetjada pels colons

Els col·legis electorals també han obert als assentaments il·legals de la Cisjordània ocupada, on a primera hora colons israelians han calat foc a tres vehicles al poble d'Umm Safa, al nord-oest de Ramal·lah, malgrat que les forces de seguretat israeliana han encerclat Cisjordània.

S'ha reforçat el setge sobre la regió de cara a la jornada electoral, a més de l'ofensiva recent sobre Hebron, on ja hi ha 4.969 persones de 780 famílies expulsades de casa pels militars israelians, segons l'últim recompte de l'Ajuntament.

El trànsit a Ramal·lah està bloquejat i s'han tancat els accessos a la capital palestina i s'han establert punts de control a les rutes alternatives. Les forces israelianes han fet batudes, diverses detencions i interrogatoris, entre els quals a antics presoners, durant incursions a les localitats de Qabatiya, Jaba i Meithalun, al sud de la ciutat de Jenín, segons el Club de Presos.