L'avi de Joan Laporta, pioner del futbol a Girona amb Josep Pla com a company
Jaume Laporta, natural de la Jonquera, però establert a Girona, va estudiar batxillerat al costat de Pla. Per esbargir-se de l'ambient gris i contagiar-se dels primers moviments socials i culturals del nou segle, van fundar, amb altres companys, l'Sport Club Gironí
Any 1912 en una Girona "de monges i capellans", per una banda, però amb una incipient efervescència social i cultural, per l'altra, segons testimonia l'escriptor Josep Maria Fonalleras. A l'Institut Tècnic General, en una mòssa del carrer de la Força molt pròxima a la catedral, hi estudien dos fills de terratinents empordanesos; Josep Pla i Casadevall, que esdevindria el prosista més destacat de les lletres catalanes al segle XX, i Jaume Laporta i Brugat, que aleshores, lògicament, desconeixia que un seu nét seria, en dues etapes, president de la institució esportiva més important del país, el Futbol Club Barcelona.
De fet, ni Pla ni Laporta coneixien, probablement, les regles del futbol. Que el practiquessin, de forma efímera, va ser per un cúmul de circumstàncies acadèmiques i personals.
"L'educació física s'impartia, en aquella època, a la Fontana d'Or, no gaire lluny de l'Institut. Es dóna el cas que el gestor de l'únic gimnàs que funcionava en aquells anys a Girona, Ramon Balmes, era, al seu torn, el titular de la càtedra de gimnàstica de l'institut: va ser ell el professor d'educació física que van tenir tant Jaume Laporta com Josep Pla, i segurament d'aquí va sorgir la idea, amb els companys, de crear un equip de futbol estudiantil." (Jordi Curbet, documentalista)
"Va ser una evasió juvenil, molt més una activitat física o recreativa que no pas l'inici d'una vocació futbolística. Però el casalot que acollia l'Institut, o el dels germans Maristes on Pla residia, devien ser molt lúgubres en aquella època." (Josep Maria Fonalleras, escriptor)
El club en què es van inscriure Jaume Laporta i Josep Pla es va anomenar "Sport Club Gironí", i va sol·licitar (com molts dels equips que es van formar en aquells anys) poder disputar els seus partits al Camp de Mart del parc de la Devesa, una extensió on es van arribar a delimitar vuit camps. Més tard s'hi construiria l'Estadi de la Joventut, ara ja inexistent, i una zona esportiva municipal encara en funcionament. Només hi ha, però, testimoni de dos dels seus enfrontaments. Un d'ells, a la Devesa, amb Josep Pla al centre de la fotografia i de la formació al camp, si és que n'hi havia. L'altra, al santuari del Collell, amb Jaume Laporta (que era el tresorer de l'entitat) a la fila superior esquerra. Tots els membres del club tenien dret a jugar, i per això era lògic que hi hagués dos equips separats.
"Jo crec que amb prou feines sabien les regles, i se les feien venir bé. 'Diu que hem de ser onze', 'però si en ve un altre que s'apunti també'... no gaire diferent al que faríem avui en dia amb qualsevol partida amb els amics." (Josep Maria Fonalleras)
"Per a Pla, jugar a futbol era una teràpia. En l'últim any de batxillerat, el van expulsar de la residència dels Maristes, i el futbol li va servir de via d'escapament. Això sí, a Pla li agradava el futbol més viril. I cal tenir en compte que els primers partits de futbol que es van jugar a Girona tenien el ganxo de la violència entre els jugadors." (Jordi Curbet)
Pla, de fet, acabaria avorrint el futbol (i els partits que "només es jugaven amb els peus") i l'acabaria descrivint amb termes com "cretinització", "sinistre carnaval col·lectiu de qualitat ínfima" o "càncer social", i només en tornaria a escriure observant-lo com a fenomen sociològic: va viatjar al Mundial de Suïssa el 1954 i va descriure els equips participants basant-se àmpliament en els tòpics nacionals de cadascun, i, convidat per Armand Carabén, va presenciar en directe un dels primers partits de Johan Cruyff amb el Barça el 1973 i en va redactar una crònica. Totes dues peces es van publicar a Destino.
Per la seva part, Jaume Laporta, l'avi de l'actual president del FC Barcelona, va abandonar Girona per continuar els seus estudis a Barcelona i, posteriorment, a Saragossa. Va mantenir, però, el vincle amb la ciutat, i un germà seu va arribar a ser regidor. Ja qualificat d'inspector municipal de Sanitat, va ser destinat a Passanant i Belltall (Conca de Barberà) i, més tard, a la veïna població de Sarral, on s'arrelaria en casar-se amb Antònia Bonastre, l'"Antònia de cal Secretari". Potser no va voltar tant com el seu antic company Pla, però tots dos, per sempre, van quedar inscrits en l'àlbum de pioners del futbol gironí.
