Una llauna de sardines, clau per desenterrar un afusellat de la fossa de Girona

L'àvia de l'Eugènia tenia aquell dia gravat a foc. Un parell de soldats es van presentar a casa seva i li van comunicar que l'endemà, a trenc d'alba, afusellarien el seu marit a la paret del cementiri vell de Girona.

No va dubtar ni un segon: ella volia anar-lo a veure i acomiadar-se'n. Quan va arribar al cementiri, Eugeni Gurnés ja era mort. L'únic que va poder fer ella va ser llançar-se a sobre la terra remoguda de la fossa comuna on l'havien enterrat, cavar, i deixar-hi una llauna de sardines.

Li havia recomanat que ho fes la seva cosina unes hores abans: "Tu, quan siguis allà, fes la comèdia que vulguis. Però enterra la llauna de sardines al costat del cos", ho recorda molt bé l'Eugènia, a qui la seva àvia Lluïsa li havia explicat aquesta història milers de vegades.

"Ningú entenia per què la Lluïsa havia fet allò. Aquella dona tenia una visió de futur molt gran. Perquè després de molts anys, quan el van treure, hi havia la llauna de sardines".

I és que 36 anys després d'aquell episodi, la família d'Eugeni Gurnés va aconseguir exhumar-ne les restes de la fossa comuna de Girona i traslladar-les al cementiri de Llagostera, casa seva.

No va ser fàcil aconseguir-ho. L'advocat de la família va seguir una estratègia clara: no mencionar en cap moment que l'Eugeni era víctima del franquisme i estava enterrat a la fossa comuna del cementiri vell.

Obviant aquesta informació clau, que podia fer saltar totes les alarmes, la Prefectura Provincial de Girona del Ministeri de la Governació va autoritzar el trasllat del cos de l'Eugeni i del jove que hi havia just a sobre seu. Va ser l'any 1977, només dos anys després de la mort de Franco.

L'Eugènia recorda aquell dia com "una gran victòria per a la família", però també l'espurna de la seva lluita incansable perquè els altres 508 afusellats que hi ha a la fossa comuna de Girona puguin tornar a casa seva: "És el que desitjo per a tothom".

Després de tota una vida dedicada a aquesta llarga i minuciosa recerca, l'Eugènia ha passat el testimoni a Teresa Mur, actual presidenta de l'Associació per la Memòria Històrica de Llagostera.

Ella és qui lidera l'ambiciós projecte d'obrir la fossa que hi ha al cementiri de Girona a través d'una demanda judicial pionera que s'empara amb la Llei estatal de memòria democràtica del 2022.

Fa mesos que Teresa Mur dedica cada dia unes hores a buscar i contactar amb més famílies que tinguin parents enterrats a la fossa: "Hem creat una base de dades amb els noms, professions i residència de tots els afusellats. Truquem als pobles, parlem amb els arxivers municipals i intentem localitzar-ne els descendents".

La Teresa admet que no és una tasca fàcil i, molt menys, ràpida. "Alguns municipis triguen mesos a contestar, i costa molt trobar els familiars i explicar-los el projecte que tenim entre mans".

Van començar amb les vuit famílies de Llagostera, després va venir Bescanó, Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, el poble amb més veïns enterrats en aquesta fossa comuna. També han contactat amb els municipis de Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Guíxols, Osor i Vilobí d'Onyar.

Classifica les víctimes per pobles. N'escriu els noms i cognoms, l'edat, la professió i el dia de l'execució. I ho fa tot a mà: "Penso que escrivint-ne els noms i cognoms, reto un homenatge a cada un".

No saben si aconseguiran mai el que sempre ha sigut el seu objectiu: obrir la fossa comuna i retornar les restes a les famílies.

Reconeixen que el trajecte està sent llarg i pedregós, però, al llarg d'aquest camí i amb cada petit pas que aconsegueixen, estan homenatjant "aquelles 510 persones que van ser arrencades de casa seva, afusellades i oblidades. No pels familiars, però sí per la resta de la societat", sentencia la Teresa.