Carla Junyent, Carla Rubio, Nadine Romero i Lihem Jiménez
Carla Junyent, Nadine Romero i Lihem Jiménez són les convidades del quart capítol de "Xafogor"

Carla Rubio i la massificació turística: "Critiquem els turistes, fins que ho som nosaltres"

La Carla Junyent, la Nadine Romero i la Lihem Jiménez parlen de turisme responsable, expectatives no complertes i viatjar en l'era de la perfecció, a "Xafogor"
4 min

A l'estiu, les xarxes s'omplen de fotos d'escapades, de platges paradisíaques, de postes de sol idíl·liques i de publicacions acompanyades del hashtag travel. Per més que ens molesti veure les nostres ciutats i pobles plens de turistes, a la mínima que podem, som nosaltres qui correm a fer les maletes.

A "Xafogor" parlem de les contradiccions que implica moure's pel món perquè, no ens enganyem: viatjar suposa una dicotomia entre descoberta i postureig. Amb la Carla Junyent, la Nadine Romero i la Lihem Jiménez ens qüestionem quina és la millor manera de fer turisme.

Massificació: som el que critiquem?

"Estem tot l'any criticant els turistes, excepte a l'agost, quan som turistes nosaltres", apunta la Carla Rubio, i posa sobre la taula un gran dilema: assenyalem els turistes que venen aquí, però quan sortim fora... actuem igual?

"El mínim és respectar", coincideixen totes. Tant la Carla com la Lihem i la Nadine consideren essencial viatjar de manera responsable amb l'entorn, la cultura, el país i la gent que hi viu. És el que denominem turisme responsable.

"Al final, és una mica la contradicció que tenim tots: ens queixem de com de massificat està el turisme, però també ens agrada gaudir d'altres llocs", reconeix la Carla Junyent, i afegeix: "Però gaudir-ho no vol dir ser irrespectuós."

Trobo que hi ha un turisme d'estar per la ciutat com si fos el seu parc d'atraccions.

El debat també arriba a les xarxes amb la qüestió de compartir o no ubicacions de racons bonics. Quin és el límit? Hi ha qui pensa que és millor no compartir res per protegir l'entorn i hi ha qui creu que, si ja està massificat, una story més no canvia res. "Si és un lloc que està massificat de fa tant de temps, vols dir que no coneixen aquest lloc? Que si jo no ho poso, s'hi deixarà de venir?", diu la Nadine.

FOMO de marxar constantment

Cal remarcar que conèixer cultures, veure món i descobrir noves realitats és un privilegi que no tothom pot permetre's. A banda d'idealitzar el fet d'agafar un avió i la manera com viatgem, les xarxes també han fomentat un ideal de viatge inabastable.

La Carla Junyent ironitza sobre aquest model sense límits: "Et diuen: ‘l'etapa de conèixer-te a tu mateixa a Bali no te la perdis'... Home, de moment me l'estic perdent i crec que me la perdré."

Quantes publicacions de viatges ens trobem aquests mesos (inclús durant la resta de l'any)? Massa. Volar cada mes, gent que sempre està en ruta... Viatjar s'ha convertit en una moda que sembla assumible per tothom, però no es correspon amb la realitat. "Aquesta gent viu en una bombolla en què nosaltres no vivim", diu la Nadine, referint-se a les influencers.

Viatjar sola està sobrevalorat?

Viatjar també és obrir la ment, conèixer noves cultures, noves realitats... I l'oportunitat perfecta per "descobrir-nos a nosaltres mateixes", segons internet. La Lihem es va animar a viatjar sola a Londres per Setmana Santa i --espòiler-- no va ser tan revelador com les influencers venen.

"Vaig acabar plorant", confessa, i explica l'episodi vital de tornar de nit al seu hostal i estar cagada de por.

Tot i gaudir de l'experiència, reconeix que viatjar sola no sempre és transformador, empoderador i màgic. Pot aportar creixement personal, però la realitat és una altra: també comporta moments de soledat, avorriment, por i inseguretats.

Viatjar no sempre és perfecte

El contrast constant entre la realitat i el que es mostra en línia genera pressió per marcar el nombre més gran de destins de la checklist, perquè sigui un viatge rodó, per trobar el racó més increïble i perquè la gent ho vegi a les publicacions.

Qui mira fotos de viatges hi veu felicitat i aventura; qui les viu sap que també pot haver-hi cansament, alguna experiència traumàtica i moments difícils que xoquen amb el que es mostra. És la cara B de viatjar, el que ningú ensenya.

La Carla Junyent ho exemplifica amb el seu Erasmus: tot eren somriures i diversió a les fotos, però patia una malaltia, estava cansada la major part del temps i eren temps de covid. "Jo realment estava fatal", explica.

"La realitat que vaig viure a l'Erasmus era totalment el contrari del que jo publicava a xarxes: hi havia dies que no sortia de l'habitació."

La Nadine també recorda el seu viatge a Califòrnia, que va fer amb unes expectatives altíssimes, però que va acabar amb una intoxicació alimentària i vòmits.

I, malgrat això, tot sembla que ha de sortir bé quan viatgem. "Estem romantitzant massa viatjar", diu la Carla Rubio, i és important deixar d'idealitzar el que veiem i el que ens ven la narrativa digital.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Univers 3Cat

Mostra-ho tot