Carles Tamayo explica com és infiltrar-se en sectes: "Tothom és vulnerable d'entrar-hi"
En els seus trenta anys de vida, Carles Tamayo pot presumir d'haver estat palmarià durant un temps, d'haver destapat una estafa piramidal relacionada amb les criptomonedes, d'haver facilitat la detenció d'un pederesta o d'haver-se infiltrat en grups d'ayahuasca i haver exposat com manipulen els usuaris.
Després d'haver conegut de prop com actuen aquests grups de manipulació i de denunciar abusos al documental "Cómo cazar a un monstruo" --que va guanyar un Ondas--, passa pel sofà de "Spursito & Company" per revelar en què està treballant i com ha viscut els projectes que ha fet fins ara.
De provar sort a Londres a poder pagar una hipoteca
Tamayo és un apassionat del món audiovisual des de petit i pràcticament va néixer amb una càmera sota el braç, però no és dels que ho van tenir fàcil i els hi va sortir tot rodat. Va començar fent reportatges a Ràdio Premià de Mar amb setze anys. Després d'estudiar cine a l'ESCAC, va començar a treballar en mitjans de comunicació i va gravar bodes i comunions.
Però se sentia limitat creativament i va decidir marxar a Londres per buscar-se la vida com a creador.
No va anar bé, va ser horrorós.
En tornar de Londres, va decidir fer-se youtuber... i la resta és història. A mesura que els seus vídeos anaven acumulant milers de views, ell va passar de viure en un vaixell, a llogar un pis i, recentment, a aconseguir una hipoteca.
Infiltracions a sectes, manipulació i vulnerabilitat
Tamayo no perd l'oportunitat de sincerar-se amb l'Spursito i reconeix que el seu referent per començar a YouTube --sorpresa-- va ser AuronPlay. El va estudiar a fons: com estructurava les històries, com connectava amb l'audiència... i amb aquesta premissa, es va llançar a la piscina.
Va començar amb la famosa infiltració al Palmar de Troya, una església ultracatòlica independent a Andalusia, i no va trigar a fer-se viral.
Era bastant inconscient: vaig endinsar-m'hi sense haver-me informat gaire, però no era un credo amb el qual no empatitzava i no em van convèncer.
Fins i tot reconeix que la seva estada a l'església palmariana va ser positiva, perquè només va viure la fase inicial de "bombardeig d'amor", comú a totes les organitzacions que exerceixen manipulació coercitiva per captar adeptes. Inclús li van arribar a dir que Déu volia que fos capellà. Però el que ve després, la manipulació i l'aïllament, no va arribar.
Aquesta experiència li va obrir camí cap a les infiltracions i investigacions de sectes i va aprendre a preparar-se abans de fer-ho: parlant amb experts, exmembres, familiars... Perquè, com ell mateix adverteix, "tothom és vulnerable d'entrar en una secta".
