Claus per construir vincles familiars sans i relacions equilibrades, a "A mi també em passa"

Creixem amb la idea que la família és el pilar fonamental de la nostra vida, però realment és sempre així? Les experiències familiars de cadascú poden ser diverses i complexes, i a vegades no encaixen amb aquesta premissa. Per això, ens preguntem: quina importància té la família?

Més enllà d'històries personals, l'onzè capítol del programa "A mi també em passa", presentat per Pau Joanmiquel, reflexiona sobre el paper emocional de la família amb la psicòloga Mariona Raich per aprendre a gestionar conflictes i construir vincles sans.

La família, clau per construir identitat

La psicòloga explica que la família és clau en "la construcció de la identitat i la manera com ens relacionem". La teoria de l'aferrament i la psicologia del desenvolupament confirmen la idea que els primers vincles són "una base per a com establim relacions i posem límits en l'edat adulta".

Tanmateix, Raich subratlla que aquests patrons es poden revisar i transformar. A més, expressa que, en cultures com la nostra, la família també "transmet identitat col·lectiva, arrels, ideologia o expectatives de gènere". Per això, qüestionar la família pot ser alhora "un acte d'autonomia i creixement".

Mites familiars que cal revisar

Mariona Raich alerta sobre alguns mites familiars que poden generar culpa i patiment emocional i ens detalla per què són potencialment nocius.

• "La família sempre ha de ser incondicional i inqüestionable". Pot fomentar lleialtats forçades i tòxiques.
• "Hem de sacrificar-nos sempre pels altres". Pot acabar en esgotament emocional.
• "Les disputes familiars s'han de solucionar a casa". Pot impedir demanar ajuda externa quan cal.

Per desmuntar aquests mites, la psicòloga recomana:

• Fomentar diàlegs oberts i honestos.
• Acceptar que cuidar-se no és egoista.
• Reconèixer el valor de posar límits per a tothom.
• Validar la necessitat d'ajuda terapèutica.

Quan la família fa mal: com cuidar-se

Raich insisteix que una relació familiar ha de passar pel respecte i la salut emocional pròpia "sense sentir-nos culpables". Davant d'un vincle tòxic, recomana posar límits, prendre distància o, si cal, trencar el vincle.

Aquests són els senyals d'alerta que assenyala per valorar un canvi en el vincle:

• Malestar recurrent després d'interaccions familiars.
• Esgotament emocional.
• Ressentiment acumulat.

També els recursos per començar a posar límits o afrontar converses difícils:

• Crear un espai neutre i segur on tots dos se sentin escoltats.
• Establir torns de paraula per evitar interrupcions.
• Parlar des del jo, en lloc de recriminar i jutjar.
• Si la situació és complexa, buscar suport professional per a la mediació familiar.

Segons Raich, la culpa que sovint acompanya el distanciament familiar "té una arrel cultural i històrica vinculada al catolicisme, que l'ha associat al càstig i la penitència". Però posar límits és necessari per preservar la salut mental, i gestionar aquesta culpa és "reconèixer que cuidar-se no és egoista".

Per acabar, proposa exercicis per reconstruir relacions ferides o trencades:

• Carta emocional. Escriure els sentiments i el que costa dir en veu alta.
• Diàleg guiat. És un espai pactat per parlar i escoltar sense interrupcions.
• Exercici del mirall. Expressar emocions en veu alta davant d'un mirall per guanyar consciència emocional.
• Pràctica del perdó personal. Alliberar rancúnia sense condicionar l'altre.
• Teràpia familiar o mediació. Per facilitar la comunicació i pactar acords saludables.

Família i diversitat: redefinint el concepte

Les joves no aspirem necessàriament al model de família tradicional. I això no és una pèrdua, diu la psicòloga, "sinó un espai més realista i sa que s'adapta a les nostres necessitats on hi ha respecte, cura i autenticitat".

Segons Mariona Raich, una relació familiar saludable es caracteritza per:

• Comunicació oberta i honesta.
• Respecte mutu i capacitat d'escolta.
• Responsabilitat emocional compartida.
• Aferrament segur i llibertat per expressar vulnerabilitat.

Raich també apunta que "la responsabilitat de mantenir la família unida mai recau 100% en una persona, perquè no és just ni realista carregar amb tot aquest pes". És més saludable "treballar els vincles de manera individual i bidireccional, treballant-los de manera concreta", explica.

Quan una família passa per una separació, pèrdua o canvi d'estructura, es requereix temps i molta paciència, diu la psicòloga. "És important validar les emocions que apareixen, mantenir una comunicació oberta i evitar comparacions amb ideals normatius", conclou.

Com construir una família emocionalment sana i inclusiva

Més enllà dels rols tradicionals i de l'estructura familiar, la clau d'un vincle sa és "la qualitat de la interacció entre els membres", admet Raich. Per construir una relació familiar sana, l'experta assenyala els punts clau següents:

• Tenir una comunicació honesta i una responsabilitat compartida en la cura i benestar de tothom.
• Promoure l'empatia i l'escolta activa.
• Respectar els límits.
• Construir aferrament segur i seguretat emocional.
• Crear un espai segur basat en el respecte i l'acceptació a la diversitat.

Com diu Mariona Raich, només d'aquesta manera aconseguim que "la família esdevingui una font de riquesa més que un obstacle". La família no és inqüestionable, és una relació que cal cuidar, revisar i, si cal, reconstruir, perquè es converteixi en un espai on créixer lliurement.