Voler agradar o ser una mateixa: el dilema a "A mi també em passa"
Quan parlem d'expressar-nos, no només ens referim a quina estètica o tendències seguim, sinó també a la identitat i els valors que adoptem. Com ens veiem i ens mostrem parla de qui som, de com volem ser percebudes i també de com ens vol la societat.
La pressió estètica o l'autoimatge són alguns dels temes del sisè episodi d'"A mi també em passa", presentat per Pau Joanmiquel, que gira al voltant de les emocions i malestars que generen la nostra relació amb el cos i la imatge. La psicòloga Judith García ens ajuda a entendre com es construeix l'autoestima, com gestionar els complexos i quin paper té la salut mental en la percepció del propi cos.
La necessitat de pertinença: una qüestió de supervivència
"Ens costa desconnectar del que pensen els altres, perquè el nostre cervell associa el rebuig amb una amenaça per a la supervivència", explica la psicòloga. Formar part d'un grup ens ha garantit protecció durant segles i aquesta petjada encara persisteix. "Ser rebutjats activa mecanismes de defensa", assegura.
El repte és aprendre a gestionar la por al rebuig.
Quan voler agradar ens fa desconnectar de qui som
Voler agradar "no és negatiu en si mateix"; de fet, "parteix d'un instint natural de formar part d'un grup", apunta García. El problema apareix quan aquest desig de validació externa "ens impedeix reconèixer les necessitats o valors propis", diu la psicòloga. És en aquest moment quan perdem autenticitat i "la identitat es dilueix", afirma.
Judith García esmenta les claus per no perdre la personalitat:
- Conèixer-se: saber què necessitem, què valorem i què volem preservar.
- Filtrar les opinions: escoltar-les sense deixar que ens condicionin del tot.
- Diferenciar entre adaptar-se per conviure i per sobreviure.
De fet, viure una vida que no t'identifica afecta directament l'autoestima, l'autoconcepte i l'autorespecte. "Encara que complir amb les expectatives externes alleugereixi a curt termini, aquest efecte es dissipa ràpidament, perquè tornen la incertesa i el malestar", adverteix l'experta.
Com començar a mostrar-nos tal com som?
"És un procés que pot resultar complex i, fins i tot, incòmode al principi, però és possible", afirma García. Això sí, requereix temps i seguretat emocional. Per aquest motiu, la psicòloga ens proposa un camí progressiu:
- Descobrir-se. Explora qui ets, com ets i què t'agrada, sense filtres.
- Canviar el judici per l'acceptació. Escolta't sense criticar-te.
- Començar per un entorn segur. Tria amb qui vols ser tu mateix.
- Actuar d'acord amb les necessitats. Prioritza't.
- Ajustar expectatives. No agradar a tothom és inevitable, però el teu valor no depèn dels altres.
El factor que juga un paper primordial en aquest procés és l'autoacceptació. Aquests són alguns dels recursos que ens poden ajudar a cuidar i cultivar una bona autoacceptació, segons Judith García:
- Discurs intern positiu. Parla't com ho faries amb una amiga.
- Escriptura emocional. Expressa't per entendre't millor.
- Atenció plena. Connecta amb el present per reduir l'ansietat.
- Escull el teu entorn. Envolta't de persones que et respectin.
- Cura personal. Prioritza les activitats que t'aporten benestar.
