Voler agradar o ser una mateixa: el dilema a "A mi també em passa"
Pau Joanmiquel i Judith García moderen la conversa sobre com ens mostrem, com ens condicionem i com ens afecta el que pensen de nosaltres
Quan parlem d'expressar-nos, no només ens referim a quina estètica o tendències seguim, sinó també a la identitat i els valors que adoptem. Com ens veiem i ens mostrem parla de qui som, de com volem ser percebudes i també de com ens vol la societat.
La pressió estètica o l'autoimatge són alguns dels temes del sisè episodi d'"A mi també em passa", presentat per Pau Joanmiquel, que gira al voltant de les emocions i malestars que generen la nostra relació amb el cos i la imatge. La psicòloga Judith García ens ajuda a entendre com es construeix l'autoestima, com gestionar els complexos i quin paper té la salut mental en la percepció del propi cos.
La necessitat de pertinença: una qüestió de supervivència
"Ens costa desconnectar del que pensen els altres, perquè el nostre cervell associa el rebuig amb una amenaça per a la supervivència", explica la psicòloga. Formar part d'un grup ens ha garantit protecció durant segles i aquesta petjada encara persisteix. "Ser rebutjats activa mecanismes de defensa", assegura.
"El repte és aprendre a gestionar la por al rebuig."
Quan voler agradar ens fa desconnectar de qui som
Voler agradar "no és negatiu en si mateix"; de fet, "parteix d'un instint natural de formar part d'un grup", apunta García. El problema apareix quan aquest desig de validació externa "ens impedeix reconèixer les necessitats o valors propis", diu la psicòloga. És en aquest moment quan perdem autenticitat i "la identitat es dilueix", afirma.
Judith García esmenta les claus per no perdre la personalitat:
- Conèixer-se: saber què necessitem, què valorem i què volem preservar.
- Filtrar les opinions: escoltar-les sense deixar que ens condicionin del tot.
- Diferenciar entre adaptar-se per conviure i per sobreviure.
De fet, viure una vida que no t'identifica afecta directament l'autoestima, l'autoconcepte i l'autorespecte. "Encara que complir amb les expectatives externes alleugereixi a curt termini, aquest efecte es dissipa ràpidament, perquè tornen la incertesa i el malestar", adverteix l'experta.
Com començar a mostrar-nos tal com som?
"És un procés que pot resultar complex i, fins i tot, incòmode al principi, però és possible", afirma García. Això sí, requereix temps i seguretat emocional. Per aquest motiu, la psicòloga ens proposa un camí progressiu:
- Descobrir-se. Explora qui ets, com ets i què t'agrada, sense filtres.
- Canviar el judici per l'acceptació. Escolta't sense criticar-te.
- Començar per un entorn segur. Tria amb qui vols ser tu mateix.
- Actuar d'acord amb les necessitats. Prioritza't.
- Ajustar expectatives. No agradar a tothom és inevitable, però el teu valor no depèn dels altres.
El factor que juga un paper primordial en aquest procés és l'autoacceptació. Aquests són alguns dels recursos que ens poden ajudar a cuidar i cultivar una bona autoacceptació, segons Judith García:
- Discurs intern positiu. Parla't com ho faries amb una amiga.
- Escriptura emocional. Expressa't per entendre't millor.
- Atenció plena. Connecta amb el present per reduir l'ansietat.
- Escull el teu entorn. Envolta't de persones que et respectin.
- Cura personal. Prioritza les activitats que t'aporten benestar.
Xarxes socials: entre la validació i la distorsió
A internet, sovint només mostrem la nostra "millor versió" i això pot distorsionar la percepció de la realitat i afectar l'autoestima. "Les xarxes socials són una moneda de doble cara: poden proporcionar-nos validació, però també judicis i crítiques que ens afecten", assegura la psicòloga.
Per aquest motiu, més que mai, és important mantenir una relació saludable amb les xarxes. L'experta ens indica algunes maneres d'aconseguir-ho:
- Recorda que el contingut és editat.
- Segueix comptes que promoguin l'autenticitat.
- Comparteix allò que realment et representi.
- Limita'n l'ús i connecta amb la realitat fora de la pantalla.
- Reforça el teu valor al marge dels likes.
Expectatives familiars i socials: com gestionar la culpa
Quan la teva veritat xoca amb el que s'espera de tu poden sorgir el conflicte i la culpa. Judith García proposa buscar el que es coneix com a coherència interna: "Si hi ha alineació entre el que sentim, pensem i fem, estem actuant de forma saludable per a nosaltres."
"Si sempre ens centrem en les necessitats dels altres, què passa amb les nostres pròpies necessitats?"
Hi ha diverses preguntes per saber si vivim amb autenticitat, segons la psicòloga:
- Com em sento quan actuo i visc lliurement el que soc?
- Què guanyo i què perdo si em forço a complir expectatives?
- Quina relació vull tenir amb mi mateixa?
Posar límits, tot i que sigui incòmode, és clau per "protegir una necessitat o un dret propi", reconeix García. Ara bé, també afirma que hi ha maneres assertives d'expressar-los que poden ajudar a "reduir aquesta tensió":
- Identificar la necessitat que es vol protegir.
- Expressar des del "jo" i compartir els sentiments.
- Comunicar sense generalitzacions ni etiquetes.
- Explicar què t'agradaria, no només què rebutges.
- Pensar en el límit com una eina per millorar la relació.
Quan ser una mateixa comporta pèrdues
Ser una persona autèntica pot implicar perdre relacions, però aquesta pèrdua també és una manera de preservar la pròpia integritat:
"Perdre una persona per mantenir-nos fidels a qui som pot generar molt de dolor. Però és encara més dolorós perdre'ns a nosaltres mateixos per mantenir un vincle amb algú que no ens accepta."
El dol per la pèrdua d'algú important passa per diverses fases. Per gestionar-ho, "és important donar-nos permís per sentir", i algunes eines útils per afrontar-ho, segons Judith García, són:
- Escolta't sense judicis.
- Reflexiona sobre què estàs perdent.
- Dona't permís per sentir, plorar i reconstruir.
- Reconnecta amb el valor de ser fidel a tu mateix.
Si ens quedem amb una idea sobre la importància de ser un mateix, és la que ens comparteix la psicòloga:
"Viure des de l'autenticitat ens genera seguretat emocional i pau mental, perquè ens sostenim des del que som, no des del que s'espera que siguem."
