El TC admet a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei de l'aranès i la deixa en suspens
El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei de l'aranès. L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va decidir presentar recurs davant el Tribunal Constitucional pel fet que la llei declara l'ús de l'aranès com a llengua preferent. Davant d'això el Constitucional ha decidit estudiar la causa i ha paralitzat, de manera temporal, l'aplicació d'aquesta normativa fins que l'alt tribunal resolgui de manera definitiva el recurs, cosa que ha de fer en un termini de cinc mesos. Segons l'executiu de Zapatero, la llei catalana no pot entrar a regular l'ús de llengües cooficials a l'administració general de l'Estat.
1 min
El govern socialista va presentar al juliol el recurs d'inconstitucional contra quatre articles de la llei de l'aranès, aprovada l'any passat al Parlament, i que dóna a aquesta llengua la categoria de preferent a la Vall d'Aran, a més de considerar-la oficial a Catalunya, juntament amb el català i el castellà.
Amb l'admissió a tràmit del recurs per part del Constitucional, la llei queda en suspens durant 5 mesos, que són el termini que té el tribunal per pronunciar-se. El govern espanyol va argumentar en el recurs que una administració autonòmica no podia regular l'ús de llengües cooficials a l'administració general de l'Estat.
La llei es va aprovar a la cambra catalana per 117 vots a favor i 17 contra (els del PPC i C's) i recollia una reivindicació històrica dels habitants de la Vall d'Aran. Ja aleshores, el síndic d'Aran es va queixar que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès.
Amb l'admissió a tràmit del recurs per part del Constitucional, la llei queda en suspens durant 5 mesos, que són el termini que té el tribunal per pronunciar-se. El govern espanyol va argumentar en el recurs que una administració autonòmica no podia regular l'ús de llengües cooficials a l'administració general de l'Estat.
La llei es va aprovar a la cambra catalana per 117 vots a favor i 17 contra (els del PPC i C's) i recollia una reivindicació històrica dels habitants de la Vall d'Aran. Ja aleshores, el síndic d'Aran es va queixar que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès.
