Alemanya refreda les expectatives en les hores prèvies a la reunió del BCE
Expectació per la reunió del Banc Central Europeu, que podria aprovar una compra massiva de deute espanyol i italià que rebaixi la pressió dels mercats. El govern alemany i el Bundesbank s'hi oposen. De moment, el BCE ha anunciat que manté els tipus d'interès al 0,75%.
Redacció
3 min
El Banc Central Europeu (BCE) és aquest dijous el centre de totes les mirades. El seu president, Mario Draghi, ha de transformar en mesures concretes les seves declaracions de la setmana passada, quan va assegurar que el BCE faria "tot el possible" per protegir l'euro. Hi estarien incloses actuacions per contenir els elevats costos de finançament que han de suportar alguns països, entre els quals hi ha Espanya i Itàlia.
De moment, encara no ha trascendit res de la reunió, només que el consell de govern del Banc Central Europeu ha decidit mantenir els tipus d'interès a la zona de l'euro en el mínim històric del 0,75% com preveien els mercats. La institució europea també ha mantingut la facilitat marginal de crèdit per la qual presta diners als bancs durant un dia, l'1,5%, i la facilitat de dipòsit, per la qual no remunera els diners.l mínim històric del 0,75% com preveien els mercats.
Les paraules de Draghi van desfermar l'eufòria als mercats, amb pujades destacades als parquets europeus. Les expectatives dels inversors es mantenien aquest dimecres a poques hores de la reunió del BCE, fins que diferents veus procedents d'Alemanya les han refredat. Amb Angela Merkel de vacances, el protagonisme l'ha agafat el ministre d'Economia, que ha presidit la reunió de govern. Philipp Rösler ha reiterat el rebuig de Berlín que el Banc Central Europeu compri deute dels països amb problemes per rebaixar les primes de risc perquè aquesta no és la seva funció. Tampoc creuen que utilitzar el fons de rescat per fer-ho sigui la millor manera i demanen més reformes. Alemanya considera que si es redueix la pressió sobre el deute dels països amb problemes, no tindran motivació per fer reformes i, per tant, per millorar la seva competitivitat. De la seva banda, el president del Bundesbank, Jen Weidmann, s'ha mostrat contrari a ampliar les competències del Banc Central Europeu. El fet que aquestes mesures siguin de les més esperades ha desinflat les cotitzacions. L'Ibex 35 ha tancat amb un retrocés del 0,27%, resultat semblant al de la Borsa de Frankfurt. París ha acabat la jornada amb guanys de l'1% i Milà del 0,27%. La prima de risc espanyola ha resistit millor l'envit i s'ha relaxat 10 punts fins als 536 punts bàsics. La rendibilitat del bo espanyol a 10 anys s'ha quedat en el 6,75%.
El posicionament alemany contrasta amb el del Fons Monetari Internacional. La seva directora, Christine Lagarde, ha atribuït a "elements externs" la pressió dels mercats sobre Espanya, en concret, la incertesa dels inversors sobre l'eurozona i ha reconegut que les mesures aplicades fins ara "no estan funcionant". D'altra banda, Lagarde ha descartat un rescat de l'estat espanyol. "Quan veiem el que Espanya ha fet i té voluntat de fer, no hi ha molt més que l'FMI li pugui demanar si estigués en un programa" de rescat. L'últim informe de l'FMI pronosticava una recessió més profunda per a Espanya, amb una contracció de l'1,7% per aquest any i del 1,2% el 2013, dues i sis dècimes més respectivament que les seves previsions de l'abril.
La reunió aquest dijous del Banc Central Europeu coincideix amb la trobada a Madrid del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb el seu homòleg italià, Mario Monti. Assetjats pels mercats i finançant-se a uns nivells insostenibles, els dos estats s'han vist obligats a fer pinya. Els dos dirigents pressionen perquè es permeti la compra de deute a través del Fons de Rescat Europeu i perquè es desbloquegin els 120.000 milions d'euros del pla de creixement aprovat en l'últim Consell Europeu.
De moment, encara no ha trascendit res de la reunió, només que el consell de govern del Banc Central Europeu ha decidit mantenir els tipus d'interès a la zona de l'euro en el mínim històric del 0,75% com preveien els mercats. La institució europea també ha mantingut la facilitat marginal de crèdit per la qual presta diners als bancs durant un dia, l'1,5%, i la facilitat de dipòsit, per la qual no remunera els diners.l mínim històric del 0,75% com preveien els mercats.
Les paraules de Draghi van desfermar l'eufòria als mercats, amb pujades destacades als parquets europeus. Les expectatives dels inversors es mantenien aquest dimecres a poques hores de la reunió del BCE, fins que diferents veus procedents d'Alemanya les han refredat. Amb Angela Merkel de vacances, el protagonisme l'ha agafat el ministre d'Economia, que ha presidit la reunió de govern. Philipp Rösler ha reiterat el rebuig de Berlín que el Banc Central Europeu compri deute dels països amb problemes per rebaixar les primes de risc perquè aquesta no és la seva funció. Tampoc creuen que utilitzar el fons de rescat per fer-ho sigui la millor manera i demanen més reformes. Alemanya considera que si es redueix la pressió sobre el deute dels països amb problemes, no tindran motivació per fer reformes i, per tant, per millorar la seva competitivitat. De la seva banda, el president del Bundesbank, Jen Weidmann, s'ha mostrat contrari a ampliar les competències del Banc Central Europeu. El fet que aquestes mesures siguin de les més esperades ha desinflat les cotitzacions. L'Ibex 35 ha tancat amb un retrocés del 0,27%, resultat semblant al de la Borsa de Frankfurt. París ha acabat la jornada amb guanys de l'1% i Milà del 0,27%. La prima de risc espanyola ha resistit millor l'envit i s'ha relaxat 10 punts fins als 536 punts bàsics. La rendibilitat del bo espanyol a 10 anys s'ha quedat en el 6,75%.
El posicionament alemany contrasta amb el del Fons Monetari Internacional. La seva directora, Christine Lagarde, ha atribuït a "elements externs" la pressió dels mercats sobre Espanya, en concret, la incertesa dels inversors sobre l'eurozona i ha reconegut que les mesures aplicades fins ara "no estan funcionant". D'altra banda, Lagarde ha descartat un rescat de l'estat espanyol. "Quan veiem el que Espanya ha fet i té voluntat de fer, no hi ha molt més que l'FMI li pugui demanar si estigués en un programa" de rescat. L'últim informe de l'FMI pronosticava una recessió més profunda per a Espanya, amb una contracció de l'1,7% per aquest any i del 1,2% el 2013, dues i sis dècimes més respectivament que les seves previsions de l'abril.
La reunió aquest dijous del Banc Central Europeu coincideix amb la trobada a Madrid del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb el seu homòleg italià, Mario Monti. Assetjats pels mercats i finançant-se a uns nivells insostenibles, els dos estats s'han vist obligats a fer pinya. Els dos dirigents pressionen perquè es permeti la compra de deute a través del Fons de Rescat Europeu i perquè es desbloquegin els 120.000 milions d'euros del pla de creixement aprovat en l'últim Consell Europeu.
