El secret d'un rodatge
Aquests dies es roda al Brasil la pròxima gran minisèrie de TV3, que explicarà la lluita del bisbe Pere Casaldàliga a favor dels drets dels camperols del Mato Grosso Un equip de TV3 s'ha desplaçat al Brasil i ha pogut parlar amb ell.
Periodista de TV3
4 min
Encomanats per la presència de Pere Casaldàliga. Només així s'entén que el rodatge d'una gran producció de televisió en un dels llocs més inhòspits de Brasil funcioni amb una pau i harmonia sorprenents.
"Descalç sobre la terra vermella" és una sèrie de dos capítols en què han participat TV3, TVE, empreses espanyoles i brasileres com Endesa i Petrobras, i que no s'entendria sense l'empenta del seu productor executiu, Francesc Escribano.
La pel·lícula repassa els primers anys que Pere Casaldàliga va passar a la prelatura de Sao Félix do Araguaia i els inicis de la seva lluita per tornar la dignitat, i les terres, als camperols que vivien esclavitzats per la brutalitat dels terratinents, els "fazendeiros". És un "western teològic" segons l'Oriol Ferrer, el director i un dels artífexs d'aquesta pau que es respira en el set de rodatge. Un set de rodatge amb un equip artístic i tècnic de 100 persones, brasilers i catalans, més brasilers que catalans, que es posa en marxa a les vuit de matí i acaba dotze hores després. I així durant tres mesos.
El Roger de Gràcia i jo vam tenir la sort d'estar-hi tot just quatre dies, enregistrant, parlant, pencant. I una de les primeres preguntes que ens venia al cap era: com és que no hi ha tensió? Ni un crit, només els del primer ajudant de direcció, però aquests són obligats. Tots estan concentrats en la feina mentre es roda, a crear un ambient distès quan se sopa i a rematar-ho amb una caipirinha de mango al restaurant del Jean, amb l'olor de l'aigua del riu Araguaia, quatre vegades l'Ebre. I quan preguntem la raó d'aquest bon rotllo la resposta és més o menys la mateixa. Rodar aquí, al lloc on va passar tot, sabent que el protagonista principal d'aquesta pel·lícula documental està viu i viu al costat de l'hotel dels actors, fa que tots els que estan implicats en la producció de "Descalç sobre la terra vermella", des de l'auxiliar fins al director, tinguin un motiu extra per treballar amb contenció emocional. Així, la presència de Pere Casaldàliga actua com a bàlsam no d'una pena però sí de mesos de feina molt dura.
Qui més qui menys no ha perdut l'oportunitat de passar una estona amb el protagonista de la història, "dom Pedro". Per exemple, cada dia, a dos quarts de vuit en punt, s'oficia una oració al jardí de casa seva i cada dia hi trobes alguns dels actors, com el Jordi Puig, el "Kai", fill d'un dels forners més il·lustres d'Arenys de Munt i ateu convençut. La Mònica López, la Clara Segura. Imagineu-vos formar part de l'equip que roda la vida de Martin Luther King o de Gandhi amb el personatge viu: no el voldríeu conèixer? Doncs aquesta és la sort que han tingut els membres de l'equip de la sèrie.
Casaldàliga no ha tingut la transcendència de personatges històrics com King o Ghandi. S'ha enfrontat al Vaticà, una institució més poderosa que l'imperi Britànic. Casaldàliga és un home menut, que conviu amb el Parkinson, però està molt viu. No ha perdut la memòria, la ironia i el bon humor que també he vist en altres homes menuts, catalans, lluitadors i amb conviccions a prova de bombes, repressions i humiliacions. Casaldàliga m'ha recordat la fortalesa de Joan Oliver, tot i que de menut no en tenia res, de Jordi Maragall i Noble o de Moisès Broggi.
I aquesta fortalesa, aquesta manera de viure que consisteix a no trair-se, d'estar al costat del que no té res i del bàndol dels perdedors. Aquest assumir el risc, ja sigui a la sabana tropical del Mato Grosso o a la Barcelona oprimida de la postguerra, ha arribat a tot l'equip. Casaldàliga, crec, n'és conscient però fuig de qualsevol protagonisme. No es cansa de repetir que la persona, ell, no és, no ha de ser el tema principal. La sèrie, diu, "ha de despertar la curiositat sobre les causes de la lluita", perquè "una vida sense causes és una vida buida". "Curiositat per caminar sobre la terra vermella, vermella de sang màrtir". Davant d'això et sents d'una banda agraït per haver tingut la sort d'haver-ho sentit, i de l'altra, petit.
Tornes a Barcelona pensant que a partir d'ara no compraràs tantes revistes de cotxes, ni estaràs tan pendent dels pantalons, ni de si combinen bé amb unes Adidas que has vist en una botiga del Born. Tornes a Barcelona i et diuen que el Felipe és mort, un cop de calor se l'ha endut mentre treballava a l'hort dels pares. I tot se't barreja al cap. L'experiència viscuda i la mort sobtada d'un amic.
"Descalç sobre la terra vermella" és una sèrie de dos capítols en què han participat TV3, TVE, empreses espanyoles i brasileres com Endesa i Petrobras, i que no s'entendria sense l'empenta del seu productor executiu, Francesc Escribano.
La pel·lícula repassa els primers anys que Pere Casaldàliga va passar a la prelatura de Sao Félix do Araguaia i els inicis de la seva lluita per tornar la dignitat, i les terres, als camperols que vivien esclavitzats per la brutalitat dels terratinents, els "fazendeiros". És un "western teològic" segons l'Oriol Ferrer, el director i un dels artífexs d'aquesta pau que es respira en el set de rodatge. Un set de rodatge amb un equip artístic i tècnic de 100 persones, brasilers i catalans, més brasilers que catalans, que es posa en marxa a les vuit de matí i acaba dotze hores després. I així durant tres mesos.
El Roger de Gràcia i jo vam tenir la sort d'estar-hi tot just quatre dies, enregistrant, parlant, pencant. I una de les primeres preguntes que ens venia al cap era: com és que no hi ha tensió? Ni un crit, només els del primer ajudant de direcció, però aquests són obligats. Tots estan concentrats en la feina mentre es roda, a crear un ambient distès quan se sopa i a rematar-ho amb una caipirinha de mango al restaurant del Jean, amb l'olor de l'aigua del riu Araguaia, quatre vegades l'Ebre. I quan preguntem la raó d'aquest bon rotllo la resposta és més o menys la mateixa. Rodar aquí, al lloc on va passar tot, sabent que el protagonista principal d'aquesta pel·lícula documental està viu i viu al costat de l'hotel dels actors, fa que tots els que estan implicats en la producció de "Descalç sobre la terra vermella", des de l'auxiliar fins al director, tinguin un motiu extra per treballar amb contenció emocional. Així, la presència de Pere Casaldàliga actua com a bàlsam no d'una pena però sí de mesos de feina molt dura.
Qui més qui menys no ha perdut l'oportunitat de passar una estona amb el protagonista de la història, "dom Pedro". Per exemple, cada dia, a dos quarts de vuit en punt, s'oficia una oració al jardí de casa seva i cada dia hi trobes alguns dels actors, com el Jordi Puig, el "Kai", fill d'un dels forners més il·lustres d'Arenys de Munt i ateu convençut. La Mònica López, la Clara Segura. Imagineu-vos formar part de l'equip que roda la vida de Martin Luther King o de Gandhi amb el personatge viu: no el voldríeu conèixer? Doncs aquesta és la sort que han tingut els membres de l'equip de la sèrie.
Casaldàliga no ha tingut la transcendència de personatges històrics com King o Ghandi. S'ha enfrontat al Vaticà, una institució més poderosa que l'imperi Britànic. Casaldàliga és un home menut, que conviu amb el Parkinson, però està molt viu. No ha perdut la memòria, la ironia i el bon humor que també he vist en altres homes menuts, catalans, lluitadors i amb conviccions a prova de bombes, repressions i humiliacions. Casaldàliga m'ha recordat la fortalesa de Joan Oliver, tot i que de menut no en tenia res, de Jordi Maragall i Noble o de Moisès Broggi.
I aquesta fortalesa, aquesta manera de viure que consisteix a no trair-se, d'estar al costat del que no té res i del bàndol dels perdedors. Aquest assumir el risc, ja sigui a la sabana tropical del Mato Grosso o a la Barcelona oprimida de la postguerra, ha arribat a tot l'equip. Casaldàliga, crec, n'és conscient però fuig de qualsevol protagonisme. No es cansa de repetir que la persona, ell, no és, no ha de ser el tema principal. La sèrie, diu, "ha de despertar la curiositat sobre les causes de la lluita", perquè "una vida sense causes és una vida buida". "Curiositat per caminar sobre la terra vermella, vermella de sang màrtir". Davant d'això et sents d'una banda agraït per haver tingut la sort d'haver-ho sentit, i de l'altra, petit.
Tornes a Barcelona pensant que a partir d'ara no compraràs tantes revistes de cotxes, ni estaràs tan pendent dels pantalons, ni de si combinen bé amb unes Adidas que has vist en una botiga del Born. Tornes a Barcelona i et diuen que el Felipe és mort, un cop de calor se l'ha endut mentre treballava a l'hort dels pares. I tot se't barreja al cap. L'experiència viscuda i la mort sobtada d'un amic.
