"El documental" estrena "A la caça"
"Vides paral·leles"
Al documental, Henry Colomer estableix un lligam entre la vida quotidiana d'una família d'obrers de la Catalunya del Nord i les figures prestigioses que constitueixen el seu imaginari heroic.
La França de la "reconstrucció" es caracteritza per una empenta col·lectiva, un gust per l'aventura en totes les seves formes i una confiança sense límits en les proeses de la ciència i de la tècnica.
En els molls de Portvendres, on l'avi d'en Henry fa de peó, en els transbordadors en què els seus oncles naveguen i en les fàbriques en què treballen parents i veïns, s'afirma una solidaritat de destins.
Aquesta il·lusió compartida és repel·lida per la presència sorda del franquisme, en una Espanya molt pròxima, i per una guerra colonial. En els transbordadors d'Algèria, els turistes es fan cada cop més escassos i els soldats, cada vegada més nombrosos.
Entre la por i la fascinació, un infant es construeix el seu petit món, una col·lecció de records particulars que, tal com se n'adonarà anys més tard, els va compartir tota una generació.
"Vides paral·leles", dirigida per Herny Colomer, és una coproducció de TV3 amb Automatic Films, Saraband Films (França), France Télévisions, Institut National de l'Audiovisuel i Cinaps TV. També compta amb la participació de Région Languedoc-Roussillon, Centre National de la Cinématrographie, Procirep-Angoa i l'Institut Català de les Indústries Culturals.
"A la caça"
El senglar i la seva problemàtica serveix de vehicle per donar a conèixer l'enfrontament entre dues visions de la natura. D'una banda, els caçadors i la gent que viu al bosc i del bosc i, de l'altra, la de la gent de ciutat que, amb una visió més romàntica del bosc, l'utilitza només com a zona d'esbarjo els caps de setmana.
Actualment, els boscos de Catalunya viuen una autèntica plaga de senglar i, encara que sembli el contrari, el caçador està al mateix bàndol del senglar. La seva és una forma de vida en perill d'extinció, que se sent aliena i incompresa en una societat urbanocentrista i virtualitzada, en què la realitat que triomfa és cada cop més etèria i menys física, i més allunyada de la natura i dels nostres germans, els animals.
Paradoxalment, aquests que viuen i formen part del bosc són els que sovint sembla que tinguin menys respecte per la vida dels animals. "A la caça" intenta escatir aquesta complexa relació entre l'home i la natura que l'envolta i de la qual forma part, així com mostrar com el caçador s'ha convertit en una part més de la cadena, en un depredador necessari sense el qual s'ensorraria l'ecosistema dels boscos a Catalunya.
"A la caça", dirigit per Pere Solés i David Gimbernat, és una producció de DDM Visual, amb la coproducció de TV3 i amb el suport de la Diputació de Girona.
