"Els dies clau" s'estrena amb "19 de juny del 1987: l'atemptat d'Hipercor"
Són fets com el gol de Koeman a Wembley, l'assassinat d'Ernest Lluch, el gran concert de rock català al Palau Sant Jordi, el segrest de M. Àngels Feliu, els Jocs Olímpics de Barcelona, l'extensió de la sida, l'atemptat d'Hipercor, la caiguda del mur de Berlín, el primer telèfon mòbil, el canvi de les pessetes per euros...
En cada episodi d'"Els dies clau", una data concreta servirà per explorar un tema que hagi dominat aquests trenta anys. Els protagonistes i els testimonis recordaran els fets d'aquell dia. I això també servirà per fer una anàlisi dels fets i de les seves implicacions en les nostres vides.
A més, per reforçar l'empatia i la identificació dels espectadors, cada programa anirà farcit de cançons, pel·lícules, notícies, programes de televisió i altres elements de la vida quotidiana que van marcar aquell moment i que conformen l'arxiu d'imatges del Departament de Documentació de TV3.
Els detalls del programa es van presentar en el marc d'una taula rodona, "Evolució del periodisme en els darrers 30 anys", que va tenir lloc a l'Auditori Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, on van assistir Albert Sáez, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (moderador); Antoni Tortajada, codirector d'"Els dies clau", i els periodistes Bru Rovira i Montserrat Besses.
19 de juny del 1987: l'atemptat d'Hipercor
Una bomba d'ETA a l'aparcament de l'Hipercor de Sant Andreu de Barcelona fa 19 morts. Diversos protagonistes i testimonis (víctimes, fotògrafs, policies, metges...) aportaran els seus records per construir la narrativa dels fets d'aquell dia.
El tema d'aquest episodi és el terrorisme, que ha marcat aquests trenta anys i que té algunes altres dates clau que també es recordaran en l'episodi: l'atemptat de Vic (1991), la dissolució de Terra Lliure (1992), l'atemptat contra Ernest Lluch (2000), etc.
Després el 33 recupera "Dies de transició"
"Dies de transició" és una sèrie documental de 16 capítols de mitja hora de durada sobre els anys de la transició política a Catalunya, des del tardofranquisme fins a la recuperació de la democràcia. No es tracta d'una sèrie d'anàlisi històrica ni política sinó, essencialment, d'un conjunt de documentals fets des d'una perspectiva periodística.
1. Dotze hores de vida: L'execució de Puig Antich i Heinz Chez
Nou del matí del 2 de març de 1974. Salvador Puig Antich, un jove anarquista de 24 anys, sentenciat per la mort d'un policia, és executat per garrot vil a la presó Model de Barcelona. A pocs metres, en un bar del mateix carrer Entença, les seves germanes esperen en silenci la sortida del fèretre. Han pogut acompanyar-lo durant les últimes hores de la seva vida, vigilades de prop pels funcionaris de la presó. Ha estat per a tots una nit molt llarga per la tensa i silenciosa espera d'un indult que no acaba d'arribar. A l'exterior, un grup d'advocats es mobilitzava desesperadament per aconseguir de Franco un últim gest de clemència. El cap d'estat, que ha donat ordres de no ser molestat, dorm plàcidament al seu llit.
Però Puig Antich no mor sol. A la presó de Tarragona, Heinz Chez, un home a qui s'ha presentat com un apàtrida polonès, delinqüent habitual, és també executat per l'assassinat d'un guàrdia civil. Però Chez guarda un secret: no és ni polonès, ni apàtrida, ni delinqüent habitual. Ni tan sols es diu Chez. Han hagut de passar trenta anys per retornar-li el nom i la història.
"Dotze hores de vida" és el relat de les últimes hores de Salvador Puig Antich i de l'home conegut com a Heinz Chez, narrat per les persones que els van acompanyar fins al final: les seves germanes, els advocats i companys de lluita, la seva promesa, els funcionaris de presons que van presenciar l'execució... i, també, diverses persones que van viure de prop les últimes hores de Heinz Chez i el periodista que ha investigat i desvelat la seva autèntica identitat. Aquest documental presenta també nombroses fotografies, filmacions i documents fins ara inèdits, i aporta nova informació sobre tots dos casos. Es tracta d'una aproximació emocional, però també rigorosament periodística, a unes històries i a uns personatges reals, tan allunyats del retrat criminal que en va fer el franquisme com de la imatge plana d'herois o màrtirs amb què sovint se'ls ha presentat.
tv3.cat/els-dies-clau
facebook.com/elsdiesclau
twitter.com/elsdiesclau
