Josep Minguell, pintor de frescos, a "Signes dels temps"
Josep Minguell és doctor en Belles Arts, i es dedica també a la recerca i l'ensenyament. Va aprendre l'ofici de pintar quan era un adolescent, de la mà del seu pare, Jaume Minguell, reconegut pintor de frescos. La seva obra magna són les pintures de l'església de Santa Maria de l'Alba, de Tàrrega, el seu poble. Enguany ha rebut la Medalla d'Or de Tàrrega i ha estat escollit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Santa Maria de l'Alba
Entrar a l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, i gaudir de la combinació d'art i espiritualitat que emana el temple, és una experiència única. Els frescos de Minguell plasmen la "llum de l'Alba" i recreen els colors ocres i terrosos del paisatge de l'Urgell. Es pot dir que les pintures que ha creat sembla que es fonguin amb el temple barroc.
"La part més important del treball, la més desconeguda, és el pensament dels murals. És un procés llarg en què estudio els temes, l'arquitectura, faig esbossos i deixo anar la ment d'una manera lliure, improvisant idees, fins a arribar al projecte final", explica Josep Minguell. Un treball que ha fet al llarg de 17 anys, amb intervals. Es tracta d'un conjunt de més de mil metres quadrats de frescos que llueixen al presbiteri, a les voltes i al creuer de l'església. Una obra de dimensions equiparable a la Capella Sixtina de Roma, i que veuran centenars de generacions. "Procuro no pensar-hi perquè em provocaria un enorme vertigen. Per mi ha estat un treball apassionant, pensat detalladament, i que he gaudit molt", comenta.
Com viu Josep Minguell la fe cristiana? "La creació artística és una manera d'espiritualitat, d'alliberament i, a través d'una interiorització, vius la vida d'una altra manera. I pintar el fresc és un treball eremític. Entro a l'església, pujo a la bastida, deixo el món, i a la paret vaig creant les pintures. La meva vida és això aquests colors, la llum", diu Minguell.
Simbolisme i espiritualitat
Una creació immensa de frescos entre els quals hi ha La creació de món, Adam i Eva, Noé i els grans patriarques bíblics, la Resurrecció i la Nativitat. Aquest últim recorda els colors de l'hivern, i és el que més li ha costat d'interpretar. "No m'imaginava un pessebre tradicional. Volia una imatge més de solitud, del naixement d'una criatura d'uns pares que no estan ben acollits en el poble". De fet, en els murals de Minguell hi ha una forta càrrega simbòlica. Per exemple, en la Nativitat, "el nen no es veu, es suggereix, només hi ha pintat els dos protagonistes. I a prop, tres cavalls, amb l'or, l'encens i la mirra, i sense els reis,. Simbolitzen l'Epifania, la Revelació", explica.
Florència, classes magistrals
D'altra banda, des de fa anys, Minguell es dedica a la recerca i és un enamorat de la ciutat de Florència, on viatge sovint i imparteix classes magistrals. "En aquesta ciutat he resseguit tots els racons on hi ha un mural al fresc". Comenta. Entre els seus llibres destaca "Crònica d'un pintor de frescos. Tàrrega-Florència" (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019). "En aquest llibre hi ha un relat intimista del meu dia a dia a l'Església de Santa Maria de l'Alba, i una obra immensa, que m'apassiona, que és la cúpula de la catedral de Florència. I també explico pas a pas com es van concebir els frescos de Giorgio Vasari (S. XVI)". Minguell té el reconeixement de prestigioses universitats d'Europa, els Estats Units i el Japó. Fins i tot, ha ensenyat la tècnica de l'strappo, arrancant els frescos del Molí, el seu estudi de Tàrrega, i incorporant-los a les parets de la universitat de Waseda, a Tòquio.
Llegat familiar
En la vida de Josep Minguell hi ha un vincle molt fort amb el seu pare, Jaume Minguell, prestigiós pintor de frescos. El seu pare li va ensenyar l'ofici de pintar a 13 anys, durant les vacances d'estiu. Pare i fill han creat més de 80 conjunts de pintura mural al fresc, entre els quals hi ha diverses esglésies i ermites de Catalunya. "En un futur pròxim vull constituir un llegat amb l'obra del meu pare i la meva", afirma. Un projecte en el qual ja hi està treballant.
El programa
"Signes dels temps" va encetar el setembre la trenta-vuitena temporada, fet que el converteix en un dels programes més veterans de TV3. Actualment, "Signes dels temps" és dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
#SignesdelsTemps3Cat
