La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell protagonitza la nit de dissabte a TV3
La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell arriba a la seva 51a edició. La de dissabte, serà la cantada que tanca la celebració dels primers cinquanta anys d'existència d'aquesta cita musical i festiva que s'ha convertit en un esdeveniment cultural de primer ordre. Aquest any, la Cantada comptarà amb la música de grups clàssics com Port Bo, els innovadors Els cremats i la presència femenina, que hi guanya pes, amb Les Anxovetes i Neus Mar. Una Cantada on no faltaran temes com "Mar trencat", "La vila del peix fregit", "El canó de Palamós", "Mariner de terra endins" i la que ja és un himne de la Cantada, la popular "El meu avi".
La transmissió a TV3 començarà a les 22.30 amb Marc Ribas, que presentarà l'acte, juntament amb Sílvia Pedret, que forma part de l'organització de la Cantada.
"El meu avi no va anar a Cuba"
Després de la transmissió del concert, TV3 emetrà el documental "El meu avi no va anar a Cuba", presentat per Xantal Llavina.
Fa cinquanta anys, les havaneres estaven a punt de desaparèixer, però Calella de Palafrugell es va inventar la Cantada i el gènere va tornar a florir. La periodista Xantal Llavina vol descobrir el secret de la Cantada, aquest esdeveniment musical que cada any marca l'inici de l'estiu. Amb aquest objectiu, Llavina es desplaça a Calella per esbrinar tots els secrets de la Cantada i saber com miren el futur les havaneres. Als carrers de Calella, Llavina entrevista personatges fonamentals del gènere com Joan Aliu, el primer que va cantar "El meu avi" a dalt d'un escenari, o Josep Bastons, el compositor més prolífic del gènere, passant pel grup Els Cremats, els que es consideren més innovadors dels grups d'havaneres. El documental trenca tòpics de les havaneres i parla del passat i del futur d'un gènere marcat per la idea que eren cançons que només cantaven homes o que les lletres eren frívoles i nostàlgiques.
A banda de recórrer els carrers de Calella i d'entrevistar tot tipus de personatges, el documental també mostra imatges d'arxiu de la Cantada i s'acosta a actuacions paral·leles, com els sopars cantats, un músic que fa havaneres en anglès o un grup format només per una dona i un home.
