La setmana de La Marató, "Sense ficció" ofereix una mirada jove, íntima i valenta sobre la salut mental

"Desfent nusos"

Més de la meitat de les malalties mentals greus s'inicien a l'adolescència. A l'Ernest, a qui li van diagnosticar esquizofrènia, el que li costa més d'acceptar és la mirada de la gent, "que m'etiquetin, que em vegin com un boig, com algú que no té remei". Parlant amb el Jaume, el seu psiquiatre, reconeix que no sempre entén la seva malaltia, i que el fa patir veure la por als ulls dels altres. "El que és diferent crea rebuig, i per perdre la por cal trencar el tabú, parlar-ne, trencar l'estigma", respon en Jaume.

I això, parlar-ne, és el que fan tots i cadascun dels protagonistes d'aquest documental, dirigit per Txell Esteve i Diana Casellas i produït per l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. En parlen amb persones properes: la mare, el pare, la seva parella, amb un sanitari que els ha tractat, amb una amiga. Expliquen la seva història i els seus sentiments, les seves pors i les seves esperances. Amb una lucidesa i una claredat que trenquen tòpics. Que ens recorden que la malaltia mental no és tan lluny, no és una cosa "dels altres". Aquests trastorns són molt més freqüents del que ens pensem: una de cada quatre persones pateix un problema de salut mental en algun moment de la vida.

En parlen en un intercanvi de preguntes i respostes de valor universal. Com quan en Toni, un noi amb un trastorn de l'espectre autista, li demana al seu amic Sergi, auxiliar d'infermeria, si la bogeria existeix. "Hi pot haver bogeria en l'amor o el dolor, però jo no equipararia mai bogeria a malaltia mental", respon el Sergi.

I no hi ha un pèl de bogeria en el que expliquen, certament, però sí que hi ha patiment. La Carla, amb problemes d'ansietat i trastorn obsessiu-compulsiu, va arribar a un grau tan alt de desesperació que va demanar als seus pares que la ingressessin: "No podia més." El seu pare, en Xavier, li demana com és viure amb ansietat. "Viure amb ansietat és horrible, jo ho odio." Vivia per complir els rituals obsessius a què ella mateixa s'obligava: "Necessitava calmar el monstre que portava a dins, però al final només el calmava durant una estona, perquè després tornava. El monstre sempre torna."

La mare de la Cristina va suïcidar-se. Ja en fa cinc anys, i a ella li ha calgut molt treball interior, i molta ajuda, per recuperar-se. Enraonant amb la Berta, companya d'un grup de dol per a familiars de persones que s'han tret la vida, explica que, de vegades, quan es tracta del suïcidi, "es parla de valentia o de debilitat, però no té res a veure amb això, perquè la persona està malalta, no pots dir ‘que valenta', o ‘que covarda'."

Les persones amb malalties mentals sovint se senten jutjades o criticades. Gairebé sempre, incompreses. "La gent es pensa que, si et diuen que estàs prima, ja se't curarà l'anorèxia de cop", diu l'Amàlia. "O que et diguin que no estàs prou prima per tenir anorèxia, això fa molt mal." El desconeixement dels altres pot ser tan dolorós com la mala fe.

També els amoïna haver de dissimular el patiment, haver de fer veure que es troben bé per no incomodar els altres. Quan tenia disset o divuit anys, l'Oriol va passar d'estimar-se a odiar-se, "i això ha anat creixent". "La càrrega que duc, d'haver de fingir constantment que soc una persona 10, em genera molts problemes. El 95% del temps em sento culpable de no estar bé", diu.

El Toni té un trastorn de l'espectre autista. Li agrada la música, escriu poemes i compon cançons. "De vegades em tanco jo mateix en una bombolla, i fins que tot encaixi bé, no en surto. Això em fa pensar molt." Diu que s'avé més amb els animals que amb les persones, sobretot amb el seu gos, "perquè ells m'accepten tal com soc". Ell no s'ha sentit mai ben acceptat pel seu entorn. La teràpia l'ha ajudat a acceptar-se tal com és.

Per aprendre a entendre's i estimar-se, els protagonistes de "Desfent Nusos" han necessitat ajuda. La Carla volia curar-se, per damunt de tot. "Vaig necessitar l'ajuda de metges, psiquiatres, psicòlegs, terapeutes… però me'n vaig sortir." Demanar ajuda i acceptar-la no sempre és fàcil. L'Oriol ho va fer quan es va adonar que necessitava tenir una vida normal. "O una vida, almenys." El que més l'ha ajudat a tirar endavant, diu, és adonar-se que havia estat capaç de fer coses increïbles, "coses que ningú em pot prendre, per les quals he lluitat molt". Comparteix una bonica història d'amor amb la Selene, i té una bona feina, molt exigent, però "he après quan he de dir prou, que de vegades cal aturar-se i no passa res".

"Desfent nusos" dona veu a aquests joves, però també a les persones que els envolten, perquè la salut mental ens afecta a tots, i parlar-ne amb una visió de 360 graus de manera tan clara, íntima i personal, a més d'un acte de valentia, és un exercici necessari. El documental crea –amb un format màgic, poc freqüent– un espai per parlar, plorar, fer silenci o riure en companyia, un univers íntim que permet la confidència. Sentir-los a tots ells, i als pares, amics o terapeutes que els acompanyen, és un antídot contra el desconeixement, la malfiança i la por. I també una aposta empàtica i intel·ligent de futur, perquè no podem tancar els ulls a una realitat molt més pròxima i quotidiana del que sovint volem pensar.

"Desfent nusos" l'ha produït l'Obra Social de Sant Joan de Déu, una entitat que s'ocupa, d'ençà de la seva fundació el 1572, d'atendre, cuidar i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat, en una aposta per la millora social posant la solidaritat i les cures en el centre de la vida. A través de projectes solidaris i de sensibilització, promou el compromís per millorar el món. El documental és un cant d'amor i d'esperança a la vida i als vincles i les relacions humanes que ens uneixen i ens sostenen.

Premis

Millor Documental de Salut Mental, Rush Doc Film Festival, Los Angeles, Estats Units, 2021
Millor Direcció i Premi del Públic, Legendary DOC Independent Film Festival, Los Angeles, Estats Units, 2021
Premi del Públic, Terra Gollut Film Festival, Girona, 2021

Fitxa tècnica

Direcció: Txell Esteve i Diana Casellas
Realització: Marc Juan
Guió: Txell Esteve
Producció: Orde Hospitalari Sant Joan de Déu
Direcció fotografia: Marc Juan
Grafisme: Sergi Esgleas
Muntatge: Marc Juan
Postproducció de so: Miguel Ángel Riazo (La Fábrica de Carbón)
Amb la col·laboració especial del tema Fragile, de Cece June
2021

"Desfent Nusos" ("Des-Nudos"), és una producció de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu amb finançament del Ministeri de Sanitat, Consum i Seguretat Social.

"Peixos d'aigua dolça (en aigua salada)"

La prevalença del Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) és cada vegada més alta. A Europa es diagnostica a una de cada 100 persones i als Estats Units, a 1 de cada 59. Malgrat això, encara se'n desconeixen les causes i segueix sent motiu d'estigma i incomprensió. "Peixos d'aigua dolça (en aigua salada)" retrata la situació de les persones amb autisme a Catalunya a partir de seguir el dia a dia del Marc, de 10 anys, la Mariona, de 23, i les seves famílies.

En el treball participen alguns dels millors especialistes del país com Amaia Hervás (Mútua de Terrassa), Rosa Calvo (Hospital Clínic), Mario Montero (Càtedra d'Autisme de la Universitat de Girona) i María Díez-Juan (Hospital Sant Joan de Déu). Es tracta d'una reflexió sobre quina resposta es dona des de les escoles, centres de salut i des del món laboral, on la taxa de desocupació és del 85%.

Rodat a Barcelona, el Vallès i el Pla de l'Estany, el documental està dirigit per Marc Serena i Biel Mauri. "L'objectiu –segons Mauri– és explicar que, darrere d'aquesta etiqueta, s'hi amaguen grans persones que només cal saber veure."

"Són peixos d'aigua dolça en aigua salada", diu per referir-s'hi Isabel Paula, directora del Postgrau "Autisme: diagnòstic i Intervenció" de la Universitat de Barcelona.

L'autisme

Autisme o Asperger són termes genèrics que s'utilitzen per fer referència als Trastorns de l'Espectre Autista (TEA). Diagnosticats per primera per primera vegada el 1938, són un conjunt d'alteracions que afecten el neurodesenvolupament infantil i que no tenen un origen comú, tot i que la genètica provoca el 30% dels casos.

El diagnòstic es pot fer als primers anys de vida, per bé que no existeixen anàlisis de sang o indicadors biològics que el validin. A Catalunya, aquest diagnòstic se sol fer amb retard de tres o quatre anys, malgrat que amb una intervenció primerenca se'n podrien minimitzar els efectes.

La prevalença és quatre vegades més alta en homes que en dones, tot i que els últims estudis alerten que podria ser perquè les dones estiguessin infradiagnosticades.

Premis

Premi a la representativitat, Festival Assim Vivemos, Brasil, 2019
Premi de Periodisme Científic Concha García Campoy, categoria de televisió, 2019
Premi de Civisme als Mitjans de Comunicació, categoria de produccions televisives, Generalitat de Catalunya, 2019
Millor pel·lícula, XI Festival Internacional de Cine sobre Discapacitat de Collado Villalba (FECIDISCOVI)
Premi Ragazzi Cinelclub, Festival ASFF, Roma, Itàlia
Menció especial per a Mariona López i premi especial Xavier Cugat, Festival de Cinema de Girona, 2018
Premi especial a la neurodiversitat, As Film Festival, Roma, Itàlia, 2018
Premi del públic, Festival de Cinema sobre Discapacitat Ànec, Cullera, País Valencià, 2018

Fitxa tècnica

Un documental de Biel Mauri i Marc Serena
Producció: Federació Catalana d'Autisme
Edició: Òscar Hernando
Operadors de càmera: Biel Mauri, Nando Gutiérrez i Joan Giralt
So directe: Marc Casademunt
Auxiliar de producció: Sara Ros i Joan Giralt
Grafisme: Taller Estampa
Disseny musical: Xavi Salvà
Postproducció de so: Toni Barraseta
Etalonatge: Artic
2018

"Peixos d'aigua dolça (en aigua salada)" és una producció de la Federació Catalana d'Autisme amb la col·laboració de l'Obra Social "La Caixa" i la Generalitat de Catalunya i la participació d'Asperger New Life, Associació Aprenem Catalunya, Assotea, Ateate, Autisme amb futur, CRAB, COADI, CR TEA CC, Fundació Autisme Mas Casadevall, TEA Sant Cugat, Junts Autisme, Teacció Terrassa-Viladecavalls, Univers Àgatha, Viu Autisme i Xiprers Fundació.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
#SenseFiccióTV3
#SalutMentalJovesTV3
#AutismeTV3