"La vampira de Barcelona", una coproducció de TV3, s'estrena als cinemes
Mascaretes i seients de distància van marcar la preestrena als cinemes Bosque de "la vampira de Barcelona". Un acte que, en un any de pandèmia, gairebé es podria considerar com un miracle, segons paraules del seu director, Lluís Danés: "L'estrena d'aquesta pel·lícula potser obrirà alguns cinemes que encara estaven tancats. Estem contents que s'estreni a Catalunya i també en alguns punts de l'Estat Espanyol i que a tot arreu es faci en l'idioma original, català. Necessitem explicar les nostres històries, en la nostra llengua. Des d'aquí vull animar i dir que es pot fer cinema en català i que necessitem cinema en català."
"La vampira de Barcelona" relata la fabricació d'un monstre amb el fi d'amagar els autèntics monstres. Un llarg camí d'11 anys i 14 versions de guió que ha evolucionat "des de parlar d'una bruixa que menjava nens a fer-ho d'uns malvats que mengen llibertats, és el sistema judicial, policial i periodístic, que crea monstres per tapar els verdaders", va explicar Danés. "Enriqueta Martí, més que una mala dona, era una pobre dona mirant de sobreviure en un món masclista on la prostitució, la pobresa i la malaltia la van assetjar fins la mort."
"Ser dona, ser pobra, exprostituta i estar malalta encara condemna moltes dones. El món encara és masclista, per molt que mirem d'arreglar-ho i que cada dia està una mica millor, però a moltes bandes del món hi ha Enriquetes Martí que miren de sobreviure", afegia Danés.
L'any 1912, Enriqueta Martí va ocupar els titulars d'una premsa groga que no va tenir pietat d'ella. Quan es va enfonsar el Titanic va deixar de ser notícia, en tenien una altra de molt més grossa i tràgica. L'article que explicava que potser no era tan culpable com havia dit tothom, fins i tot innocent, va quedat amagat a les pàgines interiors dels diaris.
Nora Navas s'ha endinsat en el paper d'Enriqueta Martí. Va voler "fer-li un homenatge a aquesta pobre dona que no va tenir l'oportunitat de ser jutjada. A ningú sense jutjar, se'l pot condemnar i l'Enriqueta porta molt de temps amb l'estigma de dona malvada, assassina de nens, bruixa... No era una dona fàcil, però qui és fàcil sent pobra, exprostituta i amb la misèria que es vivia llavors al Raval?"
Navas, un rostre conegut pels espectadors de TV3 per la recent participació en la sèrie "Les de l'hoquei", ha volgut, malgrat creure en la innocència de l'Enriqueta, jugar amb una doble visió, conjugar la pobra dona innocent amb l'assassina que veu el periodista, interpretat per Roger Casamajor, que s'endinsa en el seu cas.
La pel·lícula
"La Vampira de Barcelona" és un thriller d'època basat en fets reals, succeïts a la ciutat comtal el 1912, del que separem contingut i tesi, que relata la fabricació d'un monstre amb el fi d'amagar els autèntics monstres.
Formalment, és una història de misteri i terror amb una posada en escena onírica i gòtica que apropa al món dels contes clàssics. El Raval, i tot el que ha significat aquest barri en el nostre imaginari, és un dels protagonistes indiscutibles de la pel·lícula, que fuig de la rèplica exacta per a centrar-se en l'atmosfera de l'època en un entorn urbà i industrial. Aquest recurs permet certs jocs escenogràfics que presenten el barri com un entorn laberíntic en el qual el món laboral i el món de l'oci, el comercial i el domèstic, s'alternen en constant joc de transformacions.
Aquests carrers, que poden encongir-se o elevar-se amenaçadorament davant la nostra mirada, condueixen d'un mercat de carrer ple de gent fins al Paral·lel més grotesc, d'un bordell a un magatzem, o d'un modest taller tèxtil fins a un gens recomanable menjador popular. El film es mou, també, entre la superfície i un subterrani infernal, dualitat que il·lustra l'estètica industrial com si d'un motor transformador es tractés; un Moloch que devora als seus treballadors com si fossin combustible.
Així, la pel·lícula distingeix dos grans mons molt diferenciats a la Barcelona de principis de segle XX. El dels rics, superfície i aparença, seguint referents pictòrics com Ramon Casas, Francesc Masriera o Rusiñol, i emplaçaments emblemàtics com el Gran Teatre del Liceu; i el més popular, connectats a través del prostíbul. En aquest espai es reuneixen al mateix temps el vici, el luxe i l'excentricitat, passant a un imaginari més exagerat, uns colors més intensos i saturats, d'ambients més carregats, de conte de terror, similars a la pintura expressionista germànica. Aquest submón on s'estrenyen els vincles entre el món dels rics i el dels pobres és el d'Enriqueta Martí, La Vampira de Barcelona.
La pel·lícula va aconseguir el Premi Especial del Públic en la darrera edició del Festival Internacional de Cinema de Sitges i és una de les candidates a millor pel·lícula dels pròxims premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català.
Sinopsi
A la Barcelona de principis del segle XX conviuen dues ciutats: una burgesa i modernista, l'altra sòrdida i bruta. La desaparició de la petita Teresa Guitart, filla d'una rica família, commociona el país i la policia té aviat una sospitosa: Enriqueta Martí, coneguda com La Vampira del Raval'. El periodista Sebastià Comas s'endinsarà en el laberint de carrers, bordells i secrets del barri del Raval, on sap que trobarà la veritat sobre les desaparicions i assassinats macabres de nens dels quals s'acusa la Vampira. Aviat descobrirà que allà s'amaga una elit disposada a ocultar els seus vicis a qualsevol preu.
"La vampira de Barcelona", una producció de Brutal Media i Filmax en coproducció amb TV3 compta amb la direcció de Lluís Danés i en el càsting destaquen Nora Navas, Roger Casamajor, Bruna Cusí, Núria Prims, Francesc Orella, Mario Gas i Sergi López.
