"Les sopranos catalanes", a "Dones"
"Brava, Victòria!"
El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa "Sense ficció" va poder accedir a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina.
La Fundació Victoria de los Ángeles havia guardat en un magatzem una miscel·lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant. Mentre que les partitures, els vestits d'escena i l'arxiu gràfic estaven sota custòdia de les institucions, aquest material, d'un valor més anecdòtic i sentimental que no pas documental, havia passat desapercebut.
Un dels motius de la recerca era trobar imatges inèdites que poguessin fer conèixer l'artista en el punt culminant de la seva trajectòria, una etapa força desconeguda per al gran públic. Tot i ser una de les figures més destacades de la lírica de la segona meitat del segle XX, no s'havia fet mai cap documental sobre Victòria dels Àngels.
Però els baguls de viatge amagaven un tresor: més d'una cinquantena de bobines de 16 i 8 mm, totalment inèdites. Bona part d'aquestes cintes les va rodar la mateixa artista, que tenia una gran afició pel cine i la fotografia.
Dels Estats Units a Sud-àfrica, i d'Europa a Austràlia, Victòria dels Àngels va enregistrar el que l'envoltava. El documental "Brava, Victòria!" fa servir aquesta mirada, i hi afegeix entrevistes, òperes i recitals d'arxiu de la soprano, així com entrevistes amb col·laboradors i persones del món de la lírica, per explicar la història de l'artista. "Brava, Victòria!" no és la biografia d'una diva, ni un compendi de la carrera de la soprano en clau erudita, sinó una aproximació a la dona i a la persona que va dedicar més de seixanta anys de la seva vida a la música.
A més dels films inèdits, el documental també mostra imatges pràcticament desconegudes fins ara, procedents de diversos arxius. Destaca la que creiem que és la filmació més antiga de Victòria dels Àngels cantant, de finals dels anys quaranta.
Direcció i guió: Maria Gorgues
Realització: Miquel Bruns
Rodat a Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, San Francisco i Madrid en HD, i inclou material d'arxiu en diversos suports: cine 16 mm, cine 8 mm, vídeo, fotografies, etc.
Una coproducció de TV3 ("Sense ficció"), TVE i Cromosoma. Amb la col·laboració de Fundació Victoria de los Ángeles. Guanyador del Premi del Públic al Festival Memorimage 2011 de Reus.
"Montserrat Figueras, la veu de l'emoció"
El 23 de novembre del 2011 es va apagar la veu de la soprano catalana Montserrat Figueras, víctima d'un càncer. L'espai "El documental" en va recuperar la figura amb "Montserrat Figueras, la veu de l'emoció", un treball amb direcció i guió de Carlota Casas produït per Lavinia Productora, la Fundació Centre Internacional de Música Antiga i Alia Vox.
"Montserrat Figueras, la veu de l'emoció" s'acosta a la que va ser la inseparable parella personal i professional de Jordi Savall, amb qui va formar un tàndem creatiu enormement prolífic. Sota l'impuls de tots dos, la recuperació de la música medieval, renaixentista i barroca ha tingut un pol fonamental a Catalunya. Segons el llaütista noruec Rolf Lislevand, que els ha acompanyat durant dècades, "Montserrat Figueras ha marcat el període més important de descoberta de la música antiga". Companys de professió (músics i cantants), crítics musicals, amics personals i el cercle familiar més íntim de la soprano ens descobreixen una personalitat d'una enorme sensibilitat, que situava la música en el centre de la seva activitat vital per projectar-la cap a la comunicació dels valors de la diversitat cultural, el diàleg i la pau.
El documental recupera imatges de Montserrat Figueras en l'inici de la seva carrera, quan la va orientar cap a la música antiga, amb fragments de Monteverdi, Caccini o Alonso Mudarra i de cançons tradicionals gregues, sefardites i àrabs. El seu repertori, estès al llarg de centenars d'enregistraments, es pot concentrar en el disc "Ninna nanna", un compendi de cançons de bressol de tot el món, del qual els seus fills, Arianna i Ferran, parlen amb una emoció especial.
"Montserrat Figueras, la veu de l'emoció" s'ha gravat a Catalunya, França i Suïssa, els llocs més importants en la vida i la carrera de la soprano. A més, fotografies del seu àlbum i alguns enregistraments familiars ajuden a conèixer molt millor la persona que Jordi Savall defineix com "el meu amor, la meva amiga, la mare dels meus fills i la musa que m'ha inspirat i m'ha empès al llarg de tots aquests anys".
Direcció i guió: Carlota Casas
Realització: Miquel Bruns
Una producció de Lavinia Productora, Fundació Centre Internacional de Música Antiga i Alia Vox.
Sant Joan Despí, 13 de maig del 2016
