Olost i la nova comarca del Lluçanès, a "El foraster"
Només arribar a Olost, en Quim descobrirà que ser nena o nen en aquest poble és tenir molta sort. La canalla va tenir la idea d'anar a escola en bicicleta i va aconseguir que s'instaurés l'anomenat "bicibús" un cop per setmana. A més, a l'escola juguen i aprenen amb un hort, intercanvien llavors amb els avis del poble i fan la previsió del temps amb una estació meteorològica.
La Dolors, amb 101 anys, té una afició ben sorprenent. I en Santi també fa anys que espera la visita d'en Quim amb una llibreta plena de coses que li vol explicar. A més, un grup de joves aprofitaran l'ocasió per fer un anunci a tot el poble, amb valentia i moltes ganes de reivindicació. A Olost també hi viuen en Tito, un heavy esportista; la Marina, que té una col·lecció de nines una mica inquietants, i en Cuca i la Queta, una parella d'aventurers molt riallers que han viatjat per tot el món. Enguany, els Cremats, la colla de diables del poble, fan 20 anys i ho celebraran cremant-ho tot al mig de la plaça de la vila.
Després, a les 23.05, es recupera el seu pas per Rodonyà
Rodonyà és un poble de la comarca de l'Alt Camp, epicentre de les calçotades, i el Foraster hi arriba amb un objectiu molt concret: descobrir tots els secrets que envolten aquesta popular tradició.
Per aconseguir-ho, en Quim es deixarà guiar pels veïns del poble, començant per la colla que s'asseu al banc de la plaça. I malgrat que tots ells es consideren autèntics mestres calçotaires, no hi haurà manera que es posin d'acord en cap dels processos necessaris per fer una bona calçotada. Per la seva banda, la Maria Teresa revelarà, pas a pas, la recepta de la millor salsa de calçots, i la parella formada per la Rossi i l'Ordisi confessaran de quina manera les conseqüències petarreres dels calçots els fan sentir molt més units.
A més, en Quim també coneixerà l'Enric, l'únic alcalde de Catalunya que li tallen el cap cada any, en Josep Maria, un marbrista que promociona les seves làpides funeràries d'una manera força especial, i en Ton, que, a part del seu preuat Mehari, té una cronologia vital molt particular.
