Una imatge del documental "L'hora dels infants", amb participació de TV3.
Una imatge del documental "L'hora dels infants", amb participació de TV3.

Preestrena del documental "L'hora dels infants", amb participació de TV3

Demà, a les 17.30, es preestrena "L'hora dels infants" a El Born Centre de Cultura i Memòria. El documental, una producció de Goita! Audiovisuals amb participació de TV3, analitza tres fites de la revolució educativa a Catalunya al primer terç del segle XX: les colònies escolars, les colònies permanents i les escoles a "ple aire".  
3 min

"L'hora dels infants" rescata la memòria d'aquests tres fites de la revolució educativa a Catalunya i mostra com es va aconseguir que idees com l'aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l'infant al centre de l'ensenyament es portessin a terme fins a uns nivells mai vistos abans.

El documental, dirigit per Eduard Miguel i Martí Boneta, es preestrena demà, a les 17.30, a la sala Moragues d'El Born Centre de Cultura i Memòria. A més dels directors del documental, a la presentació hi assistiran Marta Marín-Dòmine, directora d'El Born CCM; Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica del Districte de Ciutat Vella i del Consell Municipal, i Marta Comas, directora de l'Àrea d'Innovació, Programes i Formació del Consorci d'Educació de Barcelona. Per part de TV3, hi haurà Cristina Muñoz, cap de Documentals; Sílvia Pairó, productora executiva de Documentals, i Daniel Barea, productor de Coproduccions Documentals.

"L'hora dels infants", una producció de Goita! Audiovisuals amb participació de TV3, s'estrenarà pròximament a la cadena.

Sinopsi

Al primer terç del segle XX, a Catalunya es va viure una veritable revolució educativa. Una colla de mestres, amb el suport de diferents institucions, com l'Ajuntament de Barcelona, van trencar amb els mètodes d'ensenyament "tradicionals" i van impulsar les tesis de l'anomenada Escola Nova: l'infant al centre de l'aprenentatge, una educació activa, escola laica, nens i nenes junts sense distinció d'origen o de condició social.

Enmig de la gran diversitat d'iniciatives renovadores en destaquen tres que, tot i que tenen l'origen a la millora de la salut dels infants, es van convertir en camps d'assaig d'autèntiques propostes revolucionaries: les colònies escolars, les colònies permanents o les escoles "a ple aire".

Partint de l'exemple de la colònia permanent o "escola de muntanya" de Berga -per a la qual el govern de Suècia va oferir el seu pavelló de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929- el documental explica com era la vida en aquest tipus d'instal·lacions a través dels últims testimonis que en poden parlar en primera persona. El de Berga era un equipament impulsat i sustentat per l'Ajuntament de Barcelona, com les altres dues colònies permanents que va crear al Tibidabo (Can Puig) o a Santa Maria de Martorelles.

També, des del 1906 fins a l'esclat de la Guerra Civil, arreu de Catalunya es van fer colònies escolars que, més enllà de permetre als infants "canviar d'aire" anant a la muntanya o al mar, van esdevenir uns autèntics experiments educatius i sociològics, com les colònies que van dirigir els pedagogs Pere Vergés o Artur Martorell a Calafell, a Capdella o a Tossa de Mar.

Però segurament una de les realitzacions més emblemàtiques va ser l'Escola del Bosc de Tibidabo, dirigida per Rosa Sensat, o l'Escola del Mar de Pere Vergés, una escola aixecada sobre de la platja de la Barceloneta, sense oblidar l'escola "a ple aire" del Guinardó.

Actualment, quan es continuen debatent els models educatius, el documental revisa i recorda aquelles iniciatives pedagògiques, algunes de les quals van ser molt més agosarades i revolucionaries que moltes de les noves metodologies renovadores actuals.

Avui és notícia