Present, passat i futur del Liceu s'entrellacen en els projectes "Òpera prima" i "Històries del Liceu", que commemoren els 175 anys del gran teatre operístic
L'acte de presentació d'"Òpera prima" i "Històries del Liceu" ha comptat amb la presència de Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu; Cristian Trepat, director de l'Àrea de Continguts i Programació de TV3, i Santi Faro, director de l'Àrea Creativa i Continguts de Catalunya Ràdio. Per part del programa "Òpera prima" hi ha participat Pol Izquierdo, director del programa; Arnau Tordera, compositor de "La gata perduda"; Joana Duch i Mouna Haloul, components del cor de "La gata perduda", i Cristina Colomer, coordinadora dels cors amateurs del Raval. Per part d'"Històries del Liceu" hi ha assitit Àlex Robles, director del programa al 33; Pilar Cugat, directora de Catalunya Música, i Albert Galceran, presentador del programa al 33 i a Catalunya Música.
La presentació ha començat amb les paraules de benvinguda de Valentí Oviedo, que ha agraït a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en nom del Gran Teatre del Liceu, "haver contribuït a crear complicitats en el marc del 175è aniversari del Liceu, amb dos projectes: un que vol recordar el patrimoni i la història del Liceu, i l'altre que vol ser una projecció de com entenem el Liceu del futur amb La gata perduda'. Ens fa molt feliços poder mostrar passat i projecció de futur sumant esforços de la mà de la Corporació".
Tot seguit, Cristian Trepat ha agafat la paraula per destacar que avui "és un dia molt important per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que va començar a partir d'una relació entre les dues institucions, en el marc d'una col·laboració estable i habitual, que en aquests projectes ha trobat la culminació d'un camí que hauria de perpetuar-se".
Sobre "Històries del Liceu", que neix a partir d'un projecte radiofònic a Catalunya Música, Pilar Cugat ha explicat que "la unió de les dues entitats no és un sumatori, sinó un multiplicador, amb un relat sonor i audiovisual a l'alçada de les circumstàncies. Una proposta que va fer, des del Liceu, Nora Farrés, quan va apuntar la possibilitat de fer un podcast i de seguida vam veure que prometia moltíssim". La versió radiofònica, una producció de Catalunya Música amb el Liceu, s'emet des del setembre a l'emissora clàssica. Albert Galceran és el presentador de la versió radiofònica i televisiva, amb el suport de l'expert Jaume Radigales.
Albert Galceran ha destacat que "aquest projecte permet veure una realitat diferent en les dues finestres, a la ràdio ens permet anar cap a l'expertesa i concretar més en els detalls de la història del Liceu". La versió radiofònica consta de 16 capítols i la televisiva, de 4 més 1 programa amb Josep Carreras com a protagonista.
Com a director d'"Històries del Liceu" al 33, Àlex Robles s'ha mostrat agraït d'encapçalar aquest projecte, en què "ens plantejàvem fer una lectura dels 175 anys d'història a través de vivències, emocions, experiències, anècdotes, una lectura molt més de portes endins, que habitualment no podem veure d'aquest gran teatre, que no només és la institució i l'edifici, sinó totes les persones que en formen part". El programa, que ha comptat amb la col·laboració de l'historiador Enric Calpena, tractarà sobre el naixement del Liceu, les grans estrenes i les grans veus que hi han actuat, el públic i els propietaris, i el present del Liceu, a més d'un capítol especial dedicat al tenor Josep Carreras.
Després de projectar una mostra d'"Històries del Liceu", Cristian Trepat ha remarcat: "En aquesta línia de passat, present i futur, s'emmarca Òpera prima', que no seria possible sense aquest passat. Un projecte fruit de les converses de relació institucional amb el Liceu, abans de la pandèmia, quan parla d'aquest projecte social, d'òpera col·laborativa, feta per i amb els veïns del Raval. Aquesta idea em va fascinar, ens vam proposar documentar el procés de creació d'aquesta òpera i tres anys després en podem veure el resultat amb quatre capítols que expliquen el procés de creació de La gata perduda', explicant la realitat de manera atractiva perquè sigui un prime time entretingut".
Com a director d'"Òpera prima", Pol Izquierdo s'ha mostrat molt agraït de poder tirar endavant una proposta "fascinant, en què televisivament hi vaig veure un munt d'històries, amb un cor format per onze cors amateurs del Raval, que és l'ànima del projecte i de la sèrie". En els quatre capítols, es mostra "la capacitat de transformació de la cultura, en un barri ple de clixés, amb uns protagonistes plens d'il·lusió per participar en un projecte com el de La gata perduda', que afectava les estructures internes del Liceu, una idea molt boja i èpica. Poder ensenyar aquest joc d'equilibris és de les coses més boniques que he fet mai". Segons Izquierdo, "de tot plegat, crec que n'ha sortit un bon producte televisiu, que té l'objectiu de canviar el format de sèrie documental a la qual estàvem acostumats, i fer-la més cinematogràfica, que et faci la sensació d'estar veient una pel·lícula, en un projecte amb les emocions a flor de pell".
L'autor de la partitura, Arnau Tordera, ha parlat de la dificultat d'acabar l'obra, en un context de pandèmia, i s'ha mostrat satisfet que "Òpera prima' donarà testimoni d'un acte creatiu que normalment és íntim i l'ensenyarà al màxim de gent possible. Es veurà el que costa un projecte d'aquest tipus i el que representa per a la societat".
Cristina Colomer, coordinadora dels cors, ha explicat la satisfacció "d'haver començat l'espectacle amb 11 cors i haver acabat amb un sol cor de 350 persones, una transformació que el Liceu ha fet possible. Gravar música perquè tots els cors se l'aprenguessin, ha estat una feinada molt potent; quan vaig veure la partitura, vaig veure que seria un èxit, l'Arnau has entès molt bé el barri i jo estic enamorada de La gata perduda'".
Com a membres del cor, Joana Duch i Mouna Haloul, de dues edats ben diferents, han agraït el projecte que els ha permès participar a "La gata perduda". Segons Duch, "mai agrairé prou la feinada que ha suposat fer això a la meva edat", i Haloul ha afegit que "ha sigut un viatge supermaco, en què la relació amb el Liceu ha canviat".
Després de veure unes imatges del que oferirà "Òpera prima" a TV3, Valentí Oviedo ha tancat l'acte apel·lant a la col·laboració entre institucions: "Ens hem d'obligar a compartir i entendre'ns els uns als altres, això ens humanitza més, i podem construir i treballar per a la transformació, que sigui servei públic". Des del punt de vista de la gestió cultural i comunitària, ha afegit que ha estat "un procés comunitari que ha generat un sentiment de pertinença i vinculació amb el barri, que fins i tot la pandèmia no ha pogut aturar. I el Liceu, com a personatge, ha estat transformat per tot aquest procés més del que ens podem imaginar".
