"L'home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa" ("L'home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa" )

"Sense ficció" estrena "L'home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa", les mil vides del cantautor galàctic. I recupera el biopic sobre Xavier Cugat "Sexe, maraques i chihuahues"

Demà, dimarts, a les 22.05, "Sense ficció" estrenarà "L'home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa", dirigit per Joan Celdran Danés i Àngel Leiro i coproduït per TV3. Jaume Sisa, autor de cançons que ja són himnes per a més d'una generació de catalans, parla en aquest documental de les moltes vides i identitats que componen la seva accidentada biografia, dels seus records i de la recerca constant del seu jo autèntic, el misteri més important.
8 min

"L'home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa"

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) és un referent del moviment underground i la contracultura de la Barcelona dels anys 60 i 70. Músic, cantautor i poeta, la influència del seu treball ha arribat amb tota la força fins als nostres dies. Avui, el cantautor excèntric, místic, naïf i surrealista és admirat fins i tot per aquells qui no són exactament melòmans. Per a més d'una generació, algunes de les seves cançons són himnes.

Entusiasta de l'ambigüitat i el canvi, Sisa ha viscut moltes vides. En nom propi o en el dels seus molts alter egos. Tot i això, el cantautor galàctic s'ha fet gran sense trobar en aquest món allò que hi buscava. La música el va salvar d'una vida anodina, però no l'ha ajudat a resoldre el misteri més important: saber qui és.

Jaume Sisa ha connectat amb l'ànima popular com pocs músics ho havien fet abans. Gràcies al seu particular imaginari, el "cantautor galàctic" és avui un artista conegut i admirat, fins i tot per aquells qui no són exactament melòmans. La seva història és la crònica de moltes vides: "Jo he viscut amagat tota la vida. I potser algun dia m'agradaria sortir de l'amagatall, però tinc un problema: si surto, no sé qui soc".

La biografia de Jaume Sisa és plena d'alts i baixos, girs inesperats, grans èxits i grans fracassos. Sisa ha estat també Ricardo Solfa, Ventura Mestres, Armando Llamado i El Viajante. Ha viscut a Barcelona, Madrid, Perpinyà, París i Tunísia. I ha compartit odissees i utopies amb una colla desigual d'amics fidels: Pau Riba, Gato Pérez, Carles Flavià, Mariscal, etc...

Passada la setantena, Jaume Sisa afronta ara un repte incòmode. El cantautor s'ha fet gran sense trobar en aquest món allò que perseguia. Avui el músic utòpic transita entre la rutina de la vida quotidiana i el record de l'efervescència revolucionària del maig del 68 i la contracultura que el van transformar per sempre quan només tenia vint anys.

Sisa és ara un músic retirat que fa una vida tranquil·la i monòtona. Segons explica, dedica els dies a "meditar, beure aigua i caminar". Però, encara que sigui d'amagat i en solitari, continua batallant per saber qui és en realitat.

A "L'home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa", parla per primer cop sense filtres del procés de recerca del seu jo autèntic: el seus anhels, els ideals, les pors... A partir d'una conversa en profunditat, el documental ressegueix la trajectòria biogràfica del camaleònic músic, cantautor i poeta, però sobretot retrata la maduresa del seu pensament i la seva desbordant capacitat creadora.

El documental explora la filosofia vital de Sisa i el ric univers artístic que l'ha fet possible. Planteja així, de forma simple i suggeridora, la revisió d'un argument de ressò universal: el conflicte de la identitat humana.

El títol del documental evoca el primer disc senzill que, de la ma del Grup de Folk, Jaume Sisa va publicar l'any 1968.

En el moment àlgid de la seva carrera professional, quan a Catalunya gaudia d'una enorme popularitat, Jaume Sisa va optar pel suïcidi artístic. Als 36 anys va anunciar la retirada definitiva dels escenaris. Dos anys més tard, reapareixia a Madrid com a cantant de boleros. Convertit en Ricardo Solfa, pretenia fer reviure la cançó melòdica cantada en castellà. A Luís Eduardo Aute, amic seu, li va arribar a confessar que ho tenia tot preparat per vendre més discs que Julio Iglesias.

A les entrevistes d'aquella època, Solfa nega qualsevol relació amb Jaume Sisa. Diu que el coneix només d'oïdes. Una dècada més endavant, Sisa es converteix en Ventura Mestres, Armando Llamado i, finalment, en El Viajante. I, amb aquest personatge de transició, inicia el camí de retorn a la identitat original: tornarà a ser Jaume Sisa. Per bé que serà un Sisa diferent, més madur i més escèptic. El Sisa que el documental mostra avui, com mai, al descobert. "El món no m'ha tractat bé. M'ha tractat amb injustícia. No m'ha fet l'honor, l'homenatge, el reconeixement i la glòria que mereixo"

Premis

Premi Cinema-Rescat, Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2021

Festivals

Festival In-Edit Barcelona, 2021

Fitxa tècnica

Direcció: Joan Celdran Danés i Àngel Leiro
Producció executiva Bas: Valti Roda Brosa i Noe Cuní
Producció executiva Mallerich Films: Paco Poch
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Producció executiva TVE: Rosa Pérez Roa
Guió: Joan Celdran Danés, Àngel Leiro i Francesc Orteu
Entrevista: Ignasi Duarte
Assessorament guió: Donat Putx
Realització: Àngel Leiro
Muntatge, guió i postproducció: Jaume Patrís
Direcció de fotografia: Alan Fàbregas
Disseny gràfic i animació: Mateu Marcet
Música original: Jaume Sisa
2021

"L'home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa" és una producció de Broadcaster Audiovisual Services (BAS) i Mallerich Films-Paco Poch, en coproducció amb TV3 i RTVE, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ICEC) i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB).

"Sexe, maraques i chihuahues"

Xavier Cugat va tenir una vida de cinema i va ser un personatge omnipresent. Celebritat de Hollywood, envoltat d'estrelles, fama, diners i dones maques, va participar en nombroses pel·lícules i com a músic va ser molt prolífic, amb una discografia gairebé inabastable. Es va prodigar a la televisió i les seves fotos i caricatures apareixien sovint en diaris i revistes.

Al cinema, no només hi va posar la banda sonora amb les seves orquestres, sinó que també hi va aparèixer com a actor i, fins i tot, com a director. Al seu innegable talent musical com a arranjador i director d'orquestra, cal afegir-hi la seva capacitat com a caçatalents, tant de músics que incorporava a les seves orquestres com amb les figures femenines -ballarines i cantants-, que situava al centre de l'escenari per atreure la càmera i captar els primers plans en les pel·lícules.

Es va casar diverses vegades, va ser el primer a fer-ho al Caesar's Palace de Las Vegas i se li atribueixen nombroses relacions. Seductor i manipulador, sempre s'ha dit que la màfia li va arreglar els papers de dues menors amb qui es va casar.

Va popularitzar la música llatinoamericana prefigurant una idea modèlica i una manera de tocar-la --brillant, acolorida, alegre, festiva, rítmica i sensual-- que es convertiria en un arquetipus. Aquesta versió hollywoodiana va ser criticada per infidel a les seves arrels i a la complexitat de les seves fonts sonores, però la seva influència perdura encara avui en els èxits de la música popular anomenada llatina. I va obrir el camí a Esquivel, Pérez Prado, Celia Cruz i Fania All Stars, Tito Puente, Gloria Stefan, JLO i a la Shakira de Mambo Bambo Mix.

"Sexe, maraques i chihuahues", una producció de TV3 amb Minimal Films i TVE, dirigida per Diego Mas Trelles, repassa la vida d'aquest personatge warholià, que va convertir la seva imatge en una marca que va saber vendre amb gran èxit al so de les maraques amb concerts, gales, discos i el seu marxandatge: pipes, camises, restaurants, caricatures, serigrafies, torrons amb gust de papaia o mango i gossets chihuahua.

En el film hi apareixen admiradors, amics i col·laboradors que narren la vida de Xavier Cugat i parlen de la seva influència en la música contemporània. Algunes de les personalitats entrevistades són Chucho Valdés, Isabel Coixet, Javier Gurruchaga, Óscar Gómez, Román Gubern, Jesús García de Dueñas, Eduard Fornés, Alex Zara, Joana Biarnés, Nina o Joan Valls.

El documental es va estrenar el 20 de setembre del 2016 al "Sense ficció". Amb una audiència de 458.000 espectadors i una quota del 16,7 %, va liderar la seva franja d'emissió i va ser el quart programa més vist del dia.

Documental interactiu

El webdoc "Sexe, maraques i chihuahues. La increïble vida de Xavier Cugat" proposa un recorregut interactiu per la prolífica vida del polifacètic músic a partir dels seus amors i ritmes caribenys. S'hi podrà navegar de tres maneres diferents: descobrint les etapes seqüencials de la seva vida, a partir de les notes musicals que conformen la seva partitura personal --i que ens situen en anys significatius-- i explorant cada bloc relacionat amb un dels seus grans amors. Des de l'etapa d'infantesa fins a Rita Montaner i els ritmes cubans; des de Carmen Castillo fins a Lorraine Allen o als seus amors més profunds --Abbe Lane i Charo Baeza-- fins a l'epíleg final, el documental web és una invitació a fer un apassionant viatge pel segle XX a través de fotografies, vídeos, pel·lícules, dibuixos, caricatures, anècdotes i sobretot música, un segle que va iniciar i gaudir Xavier Cugat des del seu naixement, l'1 de gener de 1900.

Premis

Millor Documental DO Girona DOC, Festival de Cinema de Girona, 2017
Millor Banda Sonora de Xavier Cugat DO Girona DOC, Festival de Cinema de Girona, 2017

Festivals

Festival de Màlaga 2016, "Secció especial documental"
DocsBarcelona 2016
Krakow Film Festival DocfilmMusic, Cracòvia, Polònia, 2016
DocumentaMadrid 2016
Cinespaña, Festival de Cinema Espanyol, Tolosa, França, 2016
Cine Horizontes, Festival de Cinema Espanyol, Marsella, 2017

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Diego Mas Trelles
Producció: Albert Solé
Producció executiva: Jordi Ambròs
Producció delegada: Joan Pavon
Direcció de fotografia: Raúl Cuevas
Muntatge: Iria Sanjurjo
Cap de producció: Gemma Rodríguez
Grafisme: Marius Cirja
2016

"Sexe, maraques i chihuahues" és una producció de Minimal Films en coproducció amb TV3 i TVE, amb la col·laboració de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals) i MEDIA Desenvolupament i el suport de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona, Any Cugat i Acció Cultural Espanyola.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio

#SenseFiccióTV3

Avui és notícia