"Sense ficció" estrena "Ramon Trias Fargas, en primera persona" i "Pioneres, dones universitàries de la Segona República"
El retrat de la vida d'un dels polítics catalans més rellevants del segle XX
"Era una figura que en la política espanyola no es donava sovint. Tenia aquesta virtut que alguns han considerat defecte de dir allò que pensava amb tota sinceritat."
"Un tipus raro'. Aquí no hi havia liberals, a Espanya. I a Catalunya, menys."
"En Trias era un home de caràcter fort. Tenia orgull d'economista. Vam tenir certa tensió, ell i jo."
Així defineixen Ramon Trias Fargas tres de les persones que el van conèixer bé: Miquel Roca, Rafael Suñol i Jordi Pujol. Ell mateix es considerava "un liberal, un home que posa l'eficàcia econòmica al servei de la justícia i la solidaritat".
El documental retrata el llegat polític i els postulats econòmics de Ramon Trias Fargas (Barcelona, 1922 - el Masnou, 1989), una figura que entronca la República, la Guerra Civil, l'exili i el franquisme amb la transició democràtica i les primeres etapes de l'autogovern de Catalunya. Diputat al Congrés i posteriorment conseller d'Economia i Finances en el primer govern de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, va ser el primer a posar el focus a la balança fiscal: "Va treure el tema i el va posar damunt la taula, el va situar en l'àmbit polític i el va convertir en un tema central en la vida pública catalana i espanyola, fins i tot", explica Jordi Maluquer.
Antoni Castells, exconseller d'Economia, recorda l'impacte d'aquella proposta: "S'anava negociant sobre la base del que t'ha transferit l'Estat. I aquests diners sempre acaben sent diners a la baixa. Per això en Trias escriu un llibre que es diu Història d'una asfíxia premeditada'". I, segons destaca l'exconseller d'Economia Jaume Giró, "ell en aquell moment no ho feia amb una retòrica independentista que podríem entendre avui, sinó des d'un punt de vista racional i tècnic".
Trias Fargas va ser una peça clau en les negociacions per al finançament de Catalunya. Però el resultat d'aquelles negociacions va ser molt diferent de les alternatives que ell proposava: el concert econòmic. L'expresident Pujol explica que Trias "va demanar el pacte fiscal amb molta insistència. Jo també, però sabia que no ens el donarien".
Economista format a la Universitat de Chicago, el liberalisme de Trias Fargas, la seva independència de criteri, el seu caràcter volcànic i el seu gran prestigi acadèmic i professional el van convertir en una personalitat amb un encaix complicat en la política catalana i espanyola. "Va voler transformar Catalunya i tot l'entorn", conclou l'actual consellera d'Economia, Natàlia Mas, "és des de la realitat, deia, que es poden impulsar les actuacions més autèntiques".
Va ser nomenat president de Convergència Democràtica de Catalunya, però les seves relacions amb el líder del partit (Jordi Pujol), amb el secretari general (Miquel Roca) i fins i tot amb una bona part de la militància van ser complexes, amb desavinences molt freqüents i una notable malfiança recíproca. De fet, semblava tenir més afinitats amb l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, del qual va ser cap de l'oposició durant quatre anys, que no amb els dirigents del seu propi partit.
Quan es commemora el centenari del seu naixement, el documental "Ramon Trias Fargas, en primera persona" recupera un personatge clau per entendre la Catalunya i l'Espanya contemporànies. A partir del testimoni de la seva família, d'antics companys i rivals polítics i d'alguns dels seus col·laboradors més pròxims en etapes diferents, el documental aborda el drama d'una persona devastada pel naixement amb síndrome de Down del seu quart fill i de com, amb l'ajuda de la seva dona, Montserrat Trueta, i de la resta del nucli familiar, va donar la volta a aquesta situació impulsant i fent aprovar la primera llei a Espanya per a la integració de les persones amb discapacitat.
Amb l'ajuda de textos del mateix Trias Fargas (articles de premsa i extractes dels seus llibres, però sobretot cartes familiars i notes del seu dietari personal inèdites en televisió), el documental posa en relleu les seves reflexions sobre la societat, la política i l'economia. I explica de quina manera va ser la primera persona que, ja el 1960, va arribar a la conclusió i va demostrar un fet encara plenament vigent avui en dia: que l'aportació econòmica de Catalunya a l'Estat és molt superior a la inversió de l'Estat a Catalunya.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Jordi Ferrerons
Realització: Dani Sala
Producció: Francesc Escribano
Producció executiva TV3: Cristina Muñoz i Sílvia Pairó
Producció delegada TV3: Joan Pavon
Direcció de fotografia: Dani Sala
Muntatge: Roger Llorens
Direcció de producció: Jordi Marquès
Música: KPM
Lingüista: Victoria Pradilla
Grafisme: Sergio García
Veu en off: Juan Antonio Bernal
2022
"Ramon Trias Fargas, en primera persona" és una producció de Televisió de Catalunya, produïda per Minoria Absoluta, amb el suport del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat.
La lluita per la igualtat de nou dones pioneres en els estudis universitaris
"Pioneres, dones universitàries de la Segona República" recupera, a través dels testimonis dels seus fills, la memòria de nou dones que van començar a estudiar a la universitat entre els anys 1931 i 1933. Actualment, només una, Elisa Sales, és viva. Als 106 anys, recorda que "hi havia molt poques dones, a la universitat. A mi em van donar una beca". Una altra de les protagonistes, Helena Parenya, en canvi, es va matricular a Dret "perquè el seu avi, el seu pare i tota la família eren advocats. I era el que ella també volia fer", explica la seva filla Helena Malegon.
Un altre testimoni, el de la filla d'Eulàlia Presas, recorda que "la seva mare hauria preferit que aprengués a portar una casa, fer un bon casament... però el seu pare tenia molt clar que havia d'estudiar". Jordi Maluquer, fill de Maria Bernet, explica que la seva mare va estudiar "per la pressió del seu pare, que era un republicà lliurepensador i va tenir sempre la voluntat que la seva filla pogués viure per ella mateixa".
En converses entrecreuades dels fills i filles al voltant d'una taula a la fresca, el documental reconstrueix la trajectòria de les nou dones: Eulàlia Presas, Elisa Sales, Carmina Pleyán, Dolors Pomar, Maria Bernet, Carme Picart i Margarita Figueres, que van estudiar Filosofia, i Maria Vilà Clé i Dolores Álvarez Castrillón, que van estudiar Ciències.
No recorden que estiguessin imbuïdes en les protestes universitàries de l'època, tot i que Maluquer apunta que la seva mare va formar part del sindicat Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, la FNEC. Als 106 anys, l'Elisa confirma que elles no participaven gaire en la politització universitària: "Era cosa majoritàriament dels nois, que venien i ens deien: guarda'm les ulleres que avui hi haurà pinyes. En aquella època, les noies portàvem barret, perquè no era ben vist anar sense res al cap. I al barret hi dúiem un escut que posava: SEU o FNEC, o sigui, dretes o esquerres".
La Guerra Civil va estroncar alguna de les carreres d'aquestes dones, però moltes van poder exercir les seves professions durant la postguerra. Aquest documental vol reivindicar la seva memòria i reconèixer la seva aportació a la igualtat de les dones.
Fitxa tècnica
Direcció: Lala Gomà
Producció: Joan Bosch
Fotografia: Xavier Gil
Operadors de càmera: Teresa Burgos, Xavier Gil, Núria Roldós i Erik Schwarz
So directe: David Gascón i Albert Guimerà
Banda sonora: Guillermo Perona
Muntatge: Macbeth Clark
So: Albert Gay
2021
"Pioneres, dones universitàries de la Segona República" és una producció d'Arpa Films i Nao Cinematogràfica, amb el suport de l'Institut Català de les Dones, el Museu d'Història de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, Films59 Fundació Margarita Sales i Catalan Films.
tv3.cat/senseficcio
#SenseFiccióTV3
