"Sense ficció" estrena "Sagrada Família, el repte de Gaudí", sobre la desmesura artística de Gaudí, i "L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat", amb el projecte urbanístic i cultural d'aquesta gran ciutat
Els dos documentals, amb la participació de TV3, s'han presentat amb una bona acollida per part del públic
La preestrena de "Sagrada família, el repte de Gaudí" es va fer dimecres a la Pedrera, a Barcelona, i la de "L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat" va ser divendres a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet. Totes dues presentacions han comptat amb la presència dels equips de cada producció, encapçalats pel director, a més de les institucions i mitjans que hi han participat.
A l'acte per presentar el documental de la Sagrada Família, la cap de Documentals de TV3, Cristina Muñoz, va posar de relleu la participació de la cadena en aquesta producció internacional "com a mostra del compromís de la CCMA amb el sector audiovisual". A la preestrena del documental sobre l'Hospitalet, la directora del "Sense ficció", Montse Armengou, va explicar que aquest treball "ens permet conèixer territoris propers que de vegades oblidem deliberadament".
A punt de coronar la desmesura
Què en pensaria, Antoni Gaudí, de com ha continuat la construcció de la Sagrada Família després de la seva mort?: "En contrast amb la del Naixement, la façana de la Mort és dura, seca, com feta d'ossos. Ja sé que alguns dels arquitectes que em succeiran influiran en l'obra, i no em molesta pas. Al contrari, serà com marcar el pas del temps." Aquesta és la resposta que aventura aquest documental, basant-se en les converses que relata el seu amic i arquitecte Joan Bergós.
Dirigit per Marc Jampolsky, reconegut internacionalment pels seus documentals sobre grans monuments històrics, com Versalles o el Vaticà, "Sagrada Família, el repte de Gaudí" relata, amb una realització igualment grandiloqüent, la desmesura artística de Gaudí en la recta final de la construcció del temple, l'únic del món començat al segle XIX que encara es continua aixecant al segle XX.
Com han pogut continuar, els seus successors, les obres sense el seu creador, sense plànols i gairebé sense documents? El documental mostra com els arquitectes han anat salvant les dificultats d'una obra monumental gràcies a les noves tecnologies. Segons el seu biògraf, Gijs van Hensbergen, "era un enigma sense ordinadors. Han fet falta 120 anys perquè la gent comencés a entendre-la. Gaudí tenia una capacitat extraordinària per jugar al límit. No només de la ciència, sinó també del gust".
L'aportació més espectacular del documental és la "resurrecció" virtual del taller on va treballar Gaudí, que es va cremar en un incendi el 1936. On va dibuixar i dissenyar els plànols de la seva gran obra: "No sembla un estudi d'arquitecte, sinó una cova on s'hi acumula tota mena de materials", diu Juan José Lahuerta, director de la càtedra Gaudí de la UPC. La reconstrucció virtual permet visitar el taller tal com el va deixar Gaudí fa més d'un segle, ple fins al capdamunt de guixos, maquetes, pedres i pedretes "per poder treballar amb les mans, manipulant, buscant materials. Té molt a veure amb la feina del bricolier'. Al seu cap no hi ha diferència entre estructura i ornament, no hi ha diferència entre materials. Només entén l'arquitectura com la conjunció d'aquestes elements".
Rodat a l'estudi virtual més gran d'Europa, situat a París, el documental recrea escenes de Gaudí i els seus col·laboradors en el seu propi estudi, construint, sempre primer amb guix, els elements que acabaran donant forma a la Sagrada Família.
Equip tècnic
Direcció: Marc Jampolsky
Guió: Marc Jampolsky i Marie Thiry
Realització: Raul Fernández
Producció: Abigaïl Schaaff, Isavel Raventós, Stephane Millere
Producció executiva TV3: Jordi Ambrós Hortensi
Edició continguts TV3: Montse Armengou Martín
Producció delegada TV3: Daniel Barea Delgado
Realització TV3: Jacob Peña Gómez
Direcció de fotografia: Raul Fernández
Muntatge: Giller Perru
Direcció de producció: Rejané Gay, Diane Riethof i Jorge Velasco
Música: Bruno Courtin
Lingüista: David Arnau
Grafisme: Christophe Dentin
Veu en off: Luis Posadas
"Sagrada Família, el repte de Gaudí", dirigit per per Marc Jampolsky, és una producció del 2022 de Produccions Quart en coproducció amb Atomis Media i Gedeon Programmes, amb la participació de Televisió de Catalunya, Arte, M+, Tourespaña i el suport de l'ICEC.
Cosir una de les ciutats més densament poblades d'Europa
El 1948, l'Hospitalet de Llobregat tenia 64.289 habitants i un munt de camps de conreu que s'estenien fins a la Gran Via. Ara en té més de 274.000 i un entramat urbanístic construït amb els formats extensius i precaris del "desarrollismo" franquista, que condiciona el teixit social de la ciutat. "Moltes de les migracions que van arribar venien de zones rurals. Hi va haver una demonització de les cultures, de les persones que venien del camp i també una transformació molt ràpida d'aquesta identitat camperola cap a una identitat obrera. Va ser un procés de culturització molt ràpid que va negar una mica aquest vincle rural", explica Mariló Fernàndez, del col·lectiu La Fundició, una de les cooperatives que treballa per impulsar projectes culturals. Hi ha, a més, una desconnexió molt gran entre les migracions dels anys 60 i els 70 i les més recents. Ara hi conviuen persones de més de 120 nacionalitats.
A l'Hospitalet, comissaris internacionals dels anomenats "districtes culturals", agents immobiliaris, urbanistes de l'Ajuntament, gestors culturals i comissaris d'art han col·laborat per dibuixar el "mapa" d'una ciutat en plena transformació, que viu amb esperança la perspectiva, sembla que ara sí, del soterrament de les vies del tren que parteixen la ciutat amb una gran escletxa. El repte és convertir les fàbriques i les indústries que s'han quedat sense activitat en equipaments comunitaris i culturals, convertir-lo en un autèntic "districte cultural".
El documental proposa un passeig entre els projectes creatius dels més de 300 artistes que els últims set anys han arribat a la ciutat. Molts s'han instal·lat en naus industrials i antigues fàbriques, convertides en estudis, tallers o laboratoris on conviuen creadors emergents, artistes consagrats i veïns de tota la vida. La creació d'un districte cultural i el soterrament de les vies del tren obren les portes a un futur incert. Allò que podria ser un oasi per als artistes i per a la cultura, acabarà generant una nova gentrificació o aconseguirà transformar realment la ciutat? Segons Auro Foxcroft, de la Fundació Village Underground de Londres, "s'ha de trobar l'equilibri entre la força externa que empeny cap a la gentrificació i la força de la gent que l'ha fet popular i l'ha convertit en un lloc del qual vol formar part. És una batalla constant".
Equip tècnic
Direcció: Joan López Lloret
Guió: Joan López Lloret i Meritxell Collazos Solà
Realització: Joan López Lloret
Producció: Cristina Gironès i Salvó
Producció executiva TV3: Jordi Ambrós Hortensi
Producció delegada TV3: Daniel Barea
Direcció de fotografia: Joan López Lloret
Muntatge: Meritxell Collazos Solà
Direcció de producció: Cristina Gironès i Salvó i Elisabeth Puyoles Bellander
Música: Rodolfo Venegas
Lingüista: Ignasi Oliver
Grafisme: Gerard Morrón Lingl
"L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat", dirigit per Joan López Lloret, és una producció de Frame Zero en coproducció amb Televisió de Catalunya, la col·laboració de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i el suport de l'ICEC.
#LaGranBarcelonaTV3
#LHospitaletCulturalTV3
tv3.cat/senseficcio
#SenseFiccióTV3
