"Vull escollir-lo jo", a "30 minuts": El testimoni de noies catalanes casades a la força
La Binta Jallow, la Maria Sirajul, la Maria Sey o la Sukhneet Kaur s'han assegut per primer cop davant d'una càmera per explicar que van ser obligades a casar-se amb un home que no coneixien, o que les van coaccionar perquè ho fessin. I va passar aquí, al costat de casa. Totes han nascut a Catalunya o hi van arribar de petites. I ens han dit coses com aquestes:
Sukhneet Kaur
Ells volien el casament a canvi de diners, que va ser un compromís a canvi de papers. Ell volia papers, ells volien calés, i a mi em varen com mig vendre.
Binta Jallow
Aquella mateixa nit doncs has de mantenir relacions amb aquest home encara que tu
tu no ho vulguis. Pràcticament és com una violació.
Les entrevistes han estat un moment dur per a les noies, en què han recordat la por del viatge al país d'origen, haver de mantenir relacions sexuals sense voler-ho o trobar-se amb la pràctica de la poligàmia. Algunes van acabar marxant de casa i trencant definitivament amb les seves famílies. S'han enfrontat amb el rebuig de les persones que més estimen i a pressions de tota mena. Han viscut en una muntanya russa emocional i s'han sentit culpables tota la vida.
Altres han aconseguit recuperar la relació i començar a treballar en l'única manera realista d'acabar amb aquestes pràctiques: un canvi des de dins. Perquè malgrat que moltes associacions de dones d'origen immigrant estan alçant la seva veu contra les violències masclistes dins les seves comunitats, el matrimoni forçós encara és una pràctica acceptada o almenys tolerada. Noies especialment, i en alguns casos també nois, reben pressions més o menys subtils, fins a arribar a la coacció física, perquè acabin donant el consentiment. La línia que separa el matrimoni concertat del forçat és molt fina i es posa a prova quan la filla no accepta el cònjuge escollit pels seus pares.
El matrimoni forçat està molt estès a l'Àfrica i l'Àsia i els moviments migratoris l'han portat fins a Europa. No és fàcil de detectar: poques noies denuncien la situació, moltes no en són conscients o no s'atreveixen a enfrontar-se a la família. Però hi ha una generació de noies nascudes o educades aquí que s'han fet grans i lluiten en contra d'unes pràctiques contràries als drets humans i al marc legal vigent a Catalunya. La llei catalana 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista va ser pionera a l'hora de recollir els matrimonis forçosos com un tipus de violència masclista en l'àmbit sociocomunitari. Tot just abans del confinament, la Generalitat va presentar un protocol que ha de prevenir i detectar aquests casos i intervenir-hi, per posar fi a la solitud amb què aquestes noies han hagut de fer el seu camí.
Un reportatge de:
Esther Llauradó i Boada
Joan Carles Calvera
Imatge:
David Bou
Producció:
Sandra Rierola
