El genocidi dels rohingyes, la comunitat musulmana de Birmània

Tres anys després de la matança de 22.00 rohingyes, musulmans de Birmània i el desplaçament d'un milió d'ells cap a Bangladesh, esperen en el camp de refugiats més gran del món que la justícia internacional actuï, perseguint els autors dels crims contra la humanitat, i que puguin tornar al seu país amb totes les garanties.

"El riu havia crescut. No el podíem travessar, amb els nens i els nadons. Estàvem atrapats a la vora del riu i llavors van venir els soldats i ens van encerclar. Van clavar ganivetades als homes i van disparar contra ells. Llavors ens van dir: "Calleu, rohingyes!" i a les dones ens van pegar amb unes porres molt grosses. Després un grup de deu soldats ens va agafar a mi i a sis dones més. Quan se'ns van emportar, el meu germà petit em va dir: "Adeu, germana." No puc explicar totes les coses terribles que em van fer." Qui diu això és la Rajuma, que explica el que va viure mentre fugia cap a Bangladesh, travessant el riu Naf, des dels pobles de l'estat de Rakhine, on la seva família havia viscut des de sempre.

De què o de qui fugia la Rajuma?

Era l'estiu del 2017, quan l'exèrcit birmà va destruir, de manera sistemàtica, uns 500 pobles d'aquest estat del nord-oest de Birmània. Tota la població de la zona va haver de fugir precipitadament travessant boscos i turons amb el que van poder salvar de les flames. Els que, com la Rajuma, s'escapaven d'aquesta destrucció eren rohingyes, musulmans que fa segles que hi viuen, però que són considerats indesitjables en un país de majoria budista. La repressió que havia desencadenat l'exèrcit i la policia birmanes havia de provocar milers de morts a Rakhine, obligant a fugir, en un primer moment, més de 700.000 rohingyes, que van trobar refugi al país veí. En aquella ràtzia, l'exèrcit i la policia van matar 22.000 persones i en van obligar a fugir més d'un milió sense que ningú els fes ni un sol retret.

En aquella operació, hi van tenir un paper fonamental els mitjans de comunicació local, que van informar dels fets negant cap responsabilitat del govern birmà i assenyalant els rohingyes com els autors dels incendis dels seus propis pobles i atribuint la fugida massiva a Bangladesh a l'acció que havien provocat grups radicals rohingyes. Però els testimonis en primera persona d'aquells fets i una infinitat de fotos i vídeos, alguns gravats pels mateixos autors, demostren que es va tractar d'una neteja ètnica premeditada.

Hi ha una persona que va tenir un paper destacat en la creació d'un clima d'animadversió contra els rohingyes: el monjo budista Ashin Wirathu. Aquest líder integrista religiós va encapçalar el moviment 969, que va ser il·legalitzat, i va organitzar una campanya per boicotejar els comerços de la comunitat musulmana de Birmània. Acusat de violència sectària, va ser condemnat a presó entre el 2003 i el 2010 i, poc després de sortir de la presó, l'any 2012, va seguir fent campanya per convèncer els més pobres dels perills que representa l'islam.

Atiava l'odi contra els rohingyes justificant-ho amb el fet que, durant la Segona Guerra Mundial, aquests es van posar al costat dels anglesos. Aquest fet, molts budistes birmans no els hi han perdonat mai i això va crear el clima perfecte per justificar qualsevol abús que es produís. Ashin Wirathu va fer servir la seva popularitat i el suport dels militars per fer prohibir els matrimonis entre budistes i musulmans, però la seva intenció última era l'expulsió dels rohingyes de Birmània.

I l'odi que va escampar va passar de les paraules als fets. Empesos per monjos radicals i protegits per la policia, es van començar a atacar pobles musulmans. Va ser el primer acte d'una tragèdia que va durar cinc anys. El juny del 2012, 120.000 musulmans rohingyes van ser expulsats dels seus pobles i obligats a anar cap als camps i, de mica en mica, els rohingyes van anar perdent els últims drets que els quedaven. No podien estudiar, no rebien atenció mèdica ni es podien desplaçar per rebre-la, i els més greus acabaven morint. La reacció d'aquesta campanya antirohingya va ser el naixement d'un moviment armat, l'ARSA, l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan. L'estiu del 2017, l'ARSA va atacar comissaries de la policia birmana i allò va fer saltar l'espurna que va fer esclatar el polvorí. La repressió massiva que es va desencadenar contra la minoria rohingya va ser d'una magnitud com feia dècades que no es veia.

L'exèrcit birmà ha estat acusat de crims contra la humanitat i, tot i que la justícia internacional encara no ho ha determinat, són molts els especialistes i diplomàtics que defensen que es tracta d'un veritable genocidi. Els rohingyes que es van escapar a Bangladesh, on hi ha el camp de refugiats més gran del món, expliquen la mateixa història, amb la mateixa violència i els mateixos mètodes, aplicats amb tota la cruesa imaginable en un poble, Tulla Toli, que s'ha convertit en sinònim de crims contra la humanitat.

Els supervivents d'aquest poble són el testimoni viu del que hi va passar. Homes i dones separats, infants massacrats, violacions sistemàtiques..., un "modus operandi" que es va repetir a la majoria de pobles on va actuar l'exercit birmà, com explica la Mabiya: "Ho van fer junts els militars i els civils. Com a mínim eren 500. La gent del poble també va matar i cremar cases. Jo vaig veure com ferien gent amb els ganivets, com la degollaven, com tiraven criatures al foc. Ho van fer per ordre dels militars."

La imatge de la Premi Nobel, ministra i consellera d'estat de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha quedat tacada per les matances i el desplaçament dels rohingyes, per negar els crims que cometia l'exèrcit birmà i per mirar cap a un altre costat. Davant la pressió internacional, Birmània diu que està disposada a rebre'ls de nou al seu territori i es preveu que centenars de milers de rohingyes tornin a entrar al país.

Quin futur espera als rohingyes?

Poden quedar-se a viure a Bangladesh i integrar-se a la seva societat? Què significa això per a la seva cultura? Voldran tornar a la seva terra si no se'ls donen garanties que estaran segurs, que se'ls reconeixerà la seva identitat i podran seguir practicant el culte islàmic?

Recentment, el Tribunal de la Haia ha ordenat a Birmània que protegeixi els rohingyes i la comunitat internacional ha multiplicat les denúncies dels crims que s'han comès contra ells, però la justícia va més lenta del que molts voldrien i, cada dia que no fa res, el món permet que continuï el genocidi dels rohingyes. Una de les minories més perseguides del món segueix esperant que es faci justícia.

El programa "30 minuts" ha emès el reportatge "Justícia per als rohingyes", que explica la situació de persecució que viu el poble rohingya.