"Ciència amb comptagotes", a "30 minuts"
La comunitat científica està en peu de guerra: les retallades poden col·lapsar la recerca. El programa segueix un grup d'investigadors en la seva batalla diària.
La por que els pressupostos del 2013 per a investigació i desenvolupament siguin encara més restrictius que els dels tres últims anys i que fins i tot desaparegui la convocatòria del Pla Nacional d'Investigació ha posat en peu de guerra la comunitat científica.
L'any 2000, la investigació espanyola va iniciar un procés de creixement important que l'ha portat, dotze anys després, a aconseguir l'excel·lència en camps com ara la fotònica, la física fonamental o la genètica. Bons investigadors i bons centres de recerca han estat cridats a competir per recursos davant tota mena d'organismes internacionals. Els joves investigadors catalans, ben formats al país i amb empenta, han tingut oportunitat d'accedir a beques i projectes d'abast internacional.
L'any 2009, els diners públics per a investigació van començar a disminuir i les universitats i els centres de recerca es van haver d'adaptar a les limitacions. Tres anys després, les restriccions pressupostàries es van superposant i els investigadors temen que hi pugui haver un col·lapse que destrueixi tota la feina feta en el passat.
El talent necessita viatjar i recollir coneixements d'arreu, però el moment actual posa en perill el retorn dels investigadors espanyols a l'estranger. Les beques Ramón y Cajal, pensades per oferir llocs permanents per a investigadors espanyols a l'estranger, han perdut la convocatòria del 2012. Tampoc saben si un cop retornats se'ls podrà oferir realment una plaça fixa en alguna universitat o centre de recerca, ja que les places públiques estan restringides per llei.
Un equip de "30 minuts" ha seguit un grup de científics de la Universitat de Barcelona que formen part d'un experiment internacional al CERN, el Centre Europeu de Recerca Nuclear, que és a Ginebra. Hem estat testimonis del seu dia a dia i de la seva preocupació sobre el futur professional i personal.
També han seguit dos científics francesos especialitzats en física de partícules que han vingut a Barcelona a treballar per a l'Institut de Física d'Altes Energies gràcies a l'ICREA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, un organisme català que fa de mitjancer entre els millors científics del món i les institucions catalanes i que està en condicions d'oferir-los llocs permanents i grans projectes per treballar.
En paraules de l'investigador Jaume Bertranpetit, director de l'ICREA, "la imatge d'Espanya a fora en aquests moments perjudica extraordinàriament l'arribada de científics estrangers, que diuen: 'M'has de convèncer que vingui a treballar a un país que els diaris del país on visc diuen que està en ruïnes'."
El reportatge "Ciència amb comptagotes" també aborda la qüestió de la recerca aplicada, és a dir, el benefici que la societat obté dels diners que a través dels seus impostos es dediquen a investigació. Hem seguit el treball de l'"spin-off" Qgenòmics, una empresa emergent que ha desenvolupat un xip d'ADN que permet detectar un centenar de malalties genètiques en els fetus. Qgenòmics ja dóna servei a hospitals públics i privats, mentre intenta créixer i fer-se un lloc dins del conjunt de les empreses biotecnològiques catalanes.
Un reportatge de: Blanca de la Torre i Sara Segarra
Imatge: Ferran Prat, David Bou, Walter Ojeda
Muntatge: Joan Carles Calvera
Producció: Sandra Rierola
L'any 2000, la investigació espanyola va iniciar un procés de creixement important que l'ha portat, dotze anys després, a aconseguir l'excel·lència en camps com ara la fotònica, la física fonamental o la genètica. Bons investigadors i bons centres de recerca han estat cridats a competir per recursos davant tota mena d'organismes internacionals. Els joves investigadors catalans, ben formats al país i amb empenta, han tingut oportunitat d'accedir a beques i projectes d'abast internacional.
L'any 2009, els diners públics per a investigació van començar a disminuir i les universitats i els centres de recerca es van haver d'adaptar a les limitacions. Tres anys després, les restriccions pressupostàries es van superposant i els investigadors temen que hi pugui haver un col·lapse que destrueixi tota la feina feta en el passat.
El talent necessita viatjar i recollir coneixements d'arreu, però el moment actual posa en perill el retorn dels investigadors espanyols a l'estranger. Les beques Ramón y Cajal, pensades per oferir llocs permanents per a investigadors espanyols a l'estranger, han perdut la convocatòria del 2012. Tampoc saben si un cop retornats se'ls podrà oferir realment una plaça fixa en alguna universitat o centre de recerca, ja que les places públiques estan restringides per llei.
Un equip de "30 minuts" ha seguit un grup de científics de la Universitat de Barcelona que formen part d'un experiment internacional al CERN, el Centre Europeu de Recerca Nuclear, que és a Ginebra. Hem estat testimonis del seu dia a dia i de la seva preocupació sobre el futur professional i personal.
També han seguit dos científics francesos especialitzats en física de partícules que han vingut a Barcelona a treballar per a l'Institut de Física d'Altes Energies gràcies a l'ICREA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, un organisme català que fa de mitjancer entre els millors científics del món i les institucions catalanes i que està en condicions d'oferir-los llocs permanents i grans projectes per treballar.
En paraules de l'investigador Jaume Bertranpetit, director de l'ICREA, "la imatge d'Espanya a fora en aquests moments perjudica extraordinàriament l'arribada de científics estrangers, que diuen: 'M'has de convèncer que vingui a treballar a un país que els diaris del país on visc diuen que està en ruïnes'."
El reportatge "Ciència amb comptagotes" també aborda la qüestió de la recerca aplicada, és a dir, el benefici que la societat obté dels diners que a través dels seus impostos es dediquen a investigació. Hem seguit el treball de l'"spin-off" Qgenòmics, una empresa emergent que ha desenvolupat un xip d'ADN que permet detectar un centenar de malalties genètiques en els fetus. Qgenòmics ja dóna servei a hospitals públics i privats, mentre intenta créixer i fer-se un lloc dins del conjunt de les empreses biotecnològiques catalanes.
Un reportatge de: Blanca de la Torre i Sara Segarra
Imatge: Ferran Prat, David Bou, Walter Ojeda
Muntatge: Joan Carles Calvera
Producció: Sandra Rierola
