"El documental" estrena "Exilis"
A través de tres persones de generacions diferents, coneixem quines són les conseqüències identitàries i emocionals que comporta l'abandonament forçat de la pròpia terra.
Dijous 13, a les 22.40, el programa "El documental" estrena "Exilis", la història de dues famílies que han patit l'exili durant generacions. Una producció de DeBoom Studio en coproducció amb Televisió de Catalunya i La Cresta Producciones.
Quan Cristian Aguadé es va exiliar a Xile el 1939, al final de la Guerra Civil Espanyola, no sabia que era el primer d'una nissaga familiar que patiria l'exili durant generacions, en països i contextos polítics diferents. Més de setanta anys després, la seva néta, Amalá Saint-Pierre Aguadé, reconstrueix la història dels seus avis i la seva mare, marcades per l'exili i el desarrelament. Aquestes i altres històries són l'eix d'"Exilis", de Diego Meza.
El dia que Cristian Aguadé va embarcar al "Formosa" per marxar cap a Xile, va ser l'últim de la seva vida que va veure el seu pare, que l'havia acompanyat a Le Havre. Era Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona durant la República, exiliat a França amb la família. Aquell dia es va trencar la família del Cristian. La seva, com totes les de d'exili, és una història de trencament i de pèrdua de la llar, les arrels, la família, els amics, la identitat...
A través de tres persones de generacions diferents, "Exilis" mostra quines són les conseqüències identitàries i emocionals que comporta l'abandonament forçat de la pròpia terra. Què és el que ens fa sentir que pertanyem a un lloc? És el lloc on hem nascut o és el lloc on vivim? Què suposa patir un exili i deixar enrere tot el que es coneix? L'Amalá va néixer a París, va créixer a Xile i ha viscut a Barcelona. Filla, néta i besnéta d'exiliats catalans i xilens. Els seus avis, el Cristian Aguadé i la pintora Roser Bru, tenen gairebé noranta anys i són l'últim nexe que la comunica amb un passat que parla d'ella mateixa. La seva història s'entrecreua amb la del senador d'ERC Miquel Bofill, català nascut a Xile com a conseqüència de la fugida dels seus pares de la Guerra Civil Espanyola. Ell ara viu a Catalunya. L'Amalá ha retornat a Xile. Tots dos intenten refer un camí sobre passos perduts.
Fitxa tècnica
Direcció: Diego Meza Soto
Producció executiva: Eduardo Lobos
Producció delegada DeBoom Studio: Cristina Flores
Direcció de fotografia: Arnaldo Rodríguez
Direcció d'art: Manuela Moulian
Muntatge: Lorena Lácar
Animació: Marc Sáez
Música original: Sígfrid Domingo
Postproducció de so: Nadine Voullième
Espanya, 2013
Una producció de DeBoom Studio en coproducció amb Televisió de Catalunya i La Cresta Producciones, amb la col·laboració de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Àudiovisuals de la Generalitat de Catalunya).
Diego Meza Soto, director (Santiago de Xile, 1972)
Realitzador audiovisual especialitzat en documentals. Llicenciat en Comunicació Social i Periodisme per la Universitat de Xile, a finals del 90 va treballar com a corresponsal a Centreamèrica durant el procés de pau i postguerra. Ha realitzat, escrit i produït principalment documentals, alguns dels quals han estat projectats a festivals i mostres de cinema d'arreu del món, com el d'Amsterdam, Sydney, Rio de Janeiro, Londres o Marsella. Entre els seus treballs destaquen els documentals "Divertimento" (1998, premiat en la categoria de millor documental al Festival de Cinema de Santiago de Xile. Mencions IDFA Amsterdam, Lisboa, Bahia, Sydney), "Corazón verde" (2002. Selecció oficial al Festival de Cinema de Venècia. Premi a la Millor Pel·lícula amb relació Home-Natura) i el llargmetratge "Nowhere", rodat l'any 2002 i produït por Surf Films i Patagonic Group, en el qual va treballar com a primer ajudant del director i va dirigir la segona unitat de realització (actor principal: Hervy Keitel). El 2010 es va estrenar a Xile el seu últim film, "Pablo de Rokha. El amigo piedra", una pel·lícula documental sobre el poeta xilè Pablo de Rokha coproduïda per La Cresta Producciones i DeBoom Studio.
En paral·lel a la producció cinematogràfica, dirigeix des de l'any 2005 la productora audiovisual i agència de comunicació DeBoom Studio, emplaçada a Barcelona, ciutat on resideix des de fa més de 10 anys. També és el director de continguts del portal web audiovisual Barcelona Visió amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. En l'àmbit artístic ha dirigit diversos projectes com ara l'exposició "Poesía chilena y materialidad", una proposta que pretén fer una reflexió sobre la natura com a referent per als escriptors i poetes de Xile, com Gabriela Mistral, Vicente Huidobro, Pablo Neruda i Pablo de Rokha. Actualment treballa en la instal·lació "Poética de plomo. Una aproximación a Pablo de Rokha", un projecte centrat en l'art de la poesia i la seva faceta més artesanal, on els ploms i les linotípies es converteixen en agents materialitzadors de les estrofes de l'obra del poeta Pablo de Rokha.
Quan Cristian Aguadé es va exiliar a Xile el 1939, al final de la Guerra Civil Espanyola, no sabia que era el primer d'una nissaga familiar que patiria l'exili durant generacions, en països i contextos polítics diferents. Més de setanta anys després, la seva néta, Amalá Saint-Pierre Aguadé, reconstrueix la història dels seus avis i la seva mare, marcades per l'exili i el desarrelament. Aquestes i altres històries són l'eix d'"Exilis", de Diego Meza.
El dia que Cristian Aguadé va embarcar al "Formosa" per marxar cap a Xile, va ser l'últim de la seva vida que va veure el seu pare, que l'havia acompanyat a Le Havre. Era Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona durant la República, exiliat a França amb la família. Aquell dia es va trencar la família del Cristian. La seva, com totes les de d'exili, és una història de trencament i de pèrdua de la llar, les arrels, la família, els amics, la identitat...
A través de tres persones de generacions diferents, "Exilis" mostra quines són les conseqüències identitàries i emocionals que comporta l'abandonament forçat de la pròpia terra. Què és el que ens fa sentir que pertanyem a un lloc? És el lloc on hem nascut o és el lloc on vivim? Què suposa patir un exili i deixar enrere tot el que es coneix? L'Amalá va néixer a París, va créixer a Xile i ha viscut a Barcelona. Filla, néta i besnéta d'exiliats catalans i xilens. Els seus avis, el Cristian Aguadé i la pintora Roser Bru, tenen gairebé noranta anys i són l'últim nexe que la comunica amb un passat que parla d'ella mateixa. La seva història s'entrecreua amb la del senador d'ERC Miquel Bofill, català nascut a Xile com a conseqüència de la fugida dels seus pares de la Guerra Civil Espanyola. Ell ara viu a Catalunya. L'Amalá ha retornat a Xile. Tots dos intenten refer un camí sobre passos perduts.
Fitxa tècnica
Direcció: Diego Meza Soto
Producció executiva: Eduardo Lobos
Producció delegada DeBoom Studio: Cristina Flores
Direcció de fotografia: Arnaldo Rodríguez
Direcció d'art: Manuela Moulian
Muntatge: Lorena Lácar
Animació: Marc Sáez
Música original: Sígfrid Domingo
Postproducció de so: Nadine Voullième
Espanya, 2013
Una producció de DeBoom Studio en coproducció amb Televisió de Catalunya i La Cresta Producciones, amb la col·laboració de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Àudiovisuals de la Generalitat de Catalunya).
Diego Meza Soto, director (Santiago de Xile, 1972)
Realitzador audiovisual especialitzat en documentals. Llicenciat en Comunicació Social i Periodisme per la Universitat de Xile, a finals del 90 va treballar com a corresponsal a Centreamèrica durant el procés de pau i postguerra. Ha realitzat, escrit i produït principalment documentals, alguns dels quals han estat projectats a festivals i mostres de cinema d'arreu del món, com el d'Amsterdam, Sydney, Rio de Janeiro, Londres o Marsella. Entre els seus treballs destaquen els documentals "Divertimento" (1998, premiat en la categoria de millor documental al Festival de Cinema de Santiago de Xile. Mencions IDFA Amsterdam, Lisboa, Bahia, Sydney), "Corazón verde" (2002. Selecció oficial al Festival de Cinema de Venècia. Premi a la Millor Pel·lícula amb relació Home-Natura) i el llargmetratge "Nowhere", rodat l'any 2002 i produït por Surf Films i Patagonic Group, en el qual va treballar com a primer ajudant del director i va dirigir la segona unitat de realització (actor principal: Hervy Keitel). El 2010 es va estrenar a Xile el seu últim film, "Pablo de Rokha. El amigo piedra", una pel·lícula documental sobre el poeta xilè Pablo de Rokha coproduïda per La Cresta Producciones i DeBoom Studio.
En paral·lel a la producció cinematogràfica, dirigeix des de l'any 2005 la productora audiovisual i agència de comunicació DeBoom Studio, emplaçada a Barcelona, ciutat on resideix des de fa més de 10 anys. També és el director de continguts del portal web audiovisual Barcelona Visió amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. En l'àmbit artístic ha dirigit diversos projectes com ara l'exposició "Poesía chilena y materialidad", una proposta que pretén fer una reflexió sobre la natura com a referent per als escriptors i poetes de Xile, com Gabriela Mistral, Vicente Huidobro, Pablo Neruda i Pablo de Rokha. Actualment treballa en la instal·lació "Poética de plomo. Una aproximación a Pablo de Rokha", un projecte centrat en l'art de la poesia i la seva faceta més artesanal, on els ploms i les linotípies es converteixen en agents materialitzadors de les estrofes de l'obra del poeta Pablo de Rokha.
