Veure escoltant i seducció invisible, a "Quèquicom"
Analitzem la relació que tenen l'oïda i la vista i, a més, estudiem quin paper juga el sentit de l'olfacte en l'atracció i l'excitació sexual.
Veure-hi escoltant
Ratpenats i dofins generen imatges a partir de l'eco: aconsegueixen veure-hi escoltant. En certa manera, els invidents també. El programa divulgatiu del 33 analitza la relació entre l'oïda i la visió.
"Quèquicom" constata que el so no només es relaciona amb el sentit de l'oïda, sinó que també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per "veure-hi" escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l'ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l'orientació natural.
Marc Boada, el presentador del programa, explica a plató que el so és una ona longitudinal i mostra un exemple de com es propaga. També aclareix la diferència entre sons, infrasons i ultrasons i per què els ultrasons són els més adients per a l'ecolocalització.
Per altra banda, el reporter Pere Renom renuncia durant una estona a la visió per poder experimentar en persona com "sona" la realitat, instruït per Loreto Martínez, una tècnica en rehabilitació de l'ONCE. Descobreix així la importància de l'eco, la direccionalitat del so i l'efecte de pantalla acústica. Desconcertat per tants estímuls, també experimenta una mena de borratxera auditiva, en què no discrimina els sons importants dels sons irrellevants. En definitiva, viu una experiència sonora sorprenent, fins i tot divertida pel fet de ser momentània.
Seducció invisible
És possible arribar a trobar atractiva la suor d'una altra persona? Miquel Piris aconsegueix trobar diverses voluntàries disposades a olorar la seva suor. Algunes de les noies estan ovulant i d'altres estan en plena menstruació. Variarà la seva percepció segons el moment del seu cicle hormonal? L'investigador en medicina sensorial Josep de Haro dirigeix aquesta experiència, a la qual es va sumar la germana del reporter. Canvia la sensació de l'olor amb els lligams genètics? Els resultats són sorprenents.
L'olfacte és un dels sentits crucials tant en la seducció dels éssers humans com en la de la majoria d'animals. "Quèquicom" prova com una papallona va a la recerca de la seva parella guiant-se tan sols per les feromones.
L'altre sentit investigat per "Quequicom" és el de la vista. Els actors dominen molt les estratègies posturals de seducció i les utilitzen per donar vida als seus personatges. Ho expliquen els actors Mone i Xavier Coromina (l'Empar i el Morral d'"El cor de la ciutat").
Però, a més, Miquel Piris i Samantha Vall se sotmeten a un test d'Eye Tracking: un ordinador equipat amb infrarojos segueix el moviment dels ulls dels dos periodistes per descobrir en què es fixen homes i dones de manera involuntària. Si a la imatge hi ha contingut eròtic, l'efecte és encara més diferenciat i sorprenent.
Al plató, Toni Mestres explica quina relació té el que manejarem i l'estrès amb l'olor corporal.
Ratpenats i dofins generen imatges a partir de l'eco: aconsegueixen veure-hi escoltant. En certa manera, els invidents també. El programa divulgatiu del 33 analitza la relació entre l'oïda i la visió.
"Quèquicom" constata que el so no només es relaciona amb el sentit de l'oïda, sinó que també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per "veure-hi" escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l'ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l'orientació natural.
Marc Boada, el presentador del programa, explica a plató que el so és una ona longitudinal i mostra un exemple de com es propaga. També aclareix la diferència entre sons, infrasons i ultrasons i per què els ultrasons són els més adients per a l'ecolocalització.
Per altra banda, el reporter Pere Renom renuncia durant una estona a la visió per poder experimentar en persona com "sona" la realitat, instruït per Loreto Martínez, una tècnica en rehabilitació de l'ONCE. Descobreix així la importància de l'eco, la direccionalitat del so i l'efecte de pantalla acústica. Desconcertat per tants estímuls, també experimenta una mena de borratxera auditiva, en què no discrimina els sons importants dels sons irrellevants. En definitiva, viu una experiència sonora sorprenent, fins i tot divertida pel fet de ser momentània.
Seducció invisible
És possible arribar a trobar atractiva la suor d'una altra persona? Miquel Piris aconsegueix trobar diverses voluntàries disposades a olorar la seva suor. Algunes de les noies estan ovulant i d'altres estan en plena menstruació. Variarà la seva percepció segons el moment del seu cicle hormonal? L'investigador en medicina sensorial Josep de Haro dirigeix aquesta experiència, a la qual es va sumar la germana del reporter. Canvia la sensació de l'olor amb els lligams genètics? Els resultats són sorprenents.
L'olfacte és un dels sentits crucials tant en la seducció dels éssers humans com en la de la majoria d'animals. "Quèquicom" prova com una papallona va a la recerca de la seva parella guiant-se tan sols per les feromones.
L'altre sentit investigat per "Quequicom" és el de la vista. Els actors dominen molt les estratègies posturals de seducció i les utilitzen per donar vida als seus personatges. Ho expliquen els actors Mone i Xavier Coromina (l'Empar i el Morral d'"El cor de la ciutat").
Però, a més, Miquel Piris i Samantha Vall se sotmeten a un test d'Eye Tracking: un ordinador equipat amb infrarojos segueix el moviment dels ulls dels dos periodistes per descobrir en què es fixen homes i dones de manera involuntària. Si a la imatge hi ha contingut eròtic, l'efecte és encara més diferenciat i sorprenent.
Al plató, Toni Mestres explica quina relació té el que manejarem i l'estrès amb l'olor corporal.
