"Com si fos ahir" tanca temporada amb un segrest explosiu, una ruptura inesperada i un funeral en vida
A "Com si fos ahir" mai res no és com sembla, i aquest últim capítol abans de vacances n'ha estat la millor prova. Entre segrests, veritats que surten a la llum, parelles que trenquen i funerals que resulten ser una altra cosa, ens han deixat amb un nus a la gola i ganes boges de més.
Vols saber què ha passat? Doncs vinga, fem un repàs ben a fons. Som-hi!
Justícia servida: l'Esteve, detingut després d'intimidar i segrestar la Marta
La cosa ja venia calenta. En Joel havia posat l'Esteve en evidència amb una denúncia que després va retirar, però els problemes tot just havien començat.
L'Esteve, carregat de mala bava, va acabar fent el que ningú voldria veure: segrestar la Marta. La tanca en una nau industrial amb l'excusa que només vol "parlar", però la Marta no es deixa enganyar.
Amb molta sang freda, agafa el mòbil de l'Esteve i li envia la seva ubicació a en Salva. Tot un gest de supervivència, digne de pel·lícula.
En Salva no es queda quiet: truca a l'Esteve i li planta cara mentre la Marta aprofita el moment per escapar corrents. Tanca l'Esteve a dins i la policia fa la resta.
Final de la història? L'Esteve, detingut. La Marta, per fi, pot respirar sense por. En Joel i la Isabel se'n van per començar de nou, i la Marta i en Salva fan el seu propi camí. Junts, forts i sense mirar enrere.
Toni i Gemma: quan l'amor topa amb la foscor
La Gemma organitza una festa per celebrar que se'n va a viure amb en Toni. Hi ha ambient de començaments, d'il·lusió... i de dir: "Ara, sí". Però abans que arribin les capses, ell li fa una confessió que ho canvia tot: va ser ell qui va agredir l'Hugo, el noi que havia intimidat el seu fill.
Ho va fer pensant que el protegia. Però per a la Gemma, la violència no és cap resposta, i encara menys quan ve embolicada amb silencis.
Per molt que costi, ho té clar: no vol començar una vida amb algú que actua així.
I la festa, que havia de ser un principi, acaba sent un final.
Patri i Bernat: capítol tancat (i que no es torni a obrir)
La Patri ja no espera trucades, ni missatges. I, per primer cop en molt de temps, això no li fa mal li fa bé. En Bernat ha desaparegut del seu dia a dia, i ella comença a respirar sense angoixa.
L'Andreu li fa costat, discret però constant, mentre ella es prepara per fer les maletes i marxar de casa a finals d'estiu. Amb pas ferm, sense mirar enrere. I amb la complicitat d'en Toni Petit, que s'hi manté al costat, ara sí, com a amic de veritat.
Un funeral en vida: no estava morta, estava de parranda
L'Ivan rep una notícia impactant: la seva madrastra, la Diana una figura tant enigmàtica com incòmoda ha mort. O això sembla. Feia anys que no en sabia res, però últimament l'havia començat a perseguir amb trucades fora d'hores i una carta tant críptica com inquietant. Amb l'ajuda de la Noe, estira el fil fins a un tanatori on, suposadament, se celebra el seu propi funeral.
I sí, el taüt hi és. Els assistents, també. L'ambient, carregat de misteri. Però quan s'hi acosten... la Diana s'incorpora i els saluda amb un somriure.
No estava morta. Només feia veure que ho estava.
Un funeral en vida, segons explica, perquè volia veure qui vindria a acomiadar-la. Una mena d'experiment emocional, teatral i per què no dir-ho una mica pervers. L'Ivan i la Noe, atònits, només poden marxar amb la sensació que, si això és el pròleg, el que ve a partir del setembre no serà precisament plàcid.
I amb una actriu com la Mercè Aránega incorporant-se a l'elenc, podem donar per fet que la Diana donarà guerra. Moltes respostes, i encara més preguntes, a partir del 8 de setembre.
Final de temporada: adeu amb gust agredolç... i moltes ganes de setembre
Aquest últim capítol ens ha deixat moments de pell de gallina, finals que fan mal i un parell d'esperances. La Marta per fi pot viure sense por. La Gemma s'escull a ella mateixa. La Patri troba la calma. I l'Ivan... bé, l'Ivan aprendrà a no donar ningú per mort fins que no en vegi la làpida.
Ara sí: es tanca la paradeta fins al setembre. Però, com sempre, els personatges de "Com si fos ahir" ens han deixat aquella sensació que són una mica de casa, i que, quan tornin, hi serem: amb el cafè, la manta o la cervesa freda, i moltes ganes de saber com continua la història.
