El Toni Puntí es calça a NU.

Hem fet un parell de preguntes al Toni i així coneixerem una mica més els seus gustos i disgustos pel que fa a la manera de vestir-se cada setmana per a un nou programa.

Com vesteixes quan no surts per pantalla?Què t'agrada portar?On sols comprar-te la roba?

No tinc normes. Em moc molt per la ciutat, i si tinc el temps a favor, si veig alguna cosa que m'agrada, entro i m'ho compro. Diria que amb la roba sóc molt impulsiu. I no tinc botigues preferides. Bé, sí que en tinc, però tot sovint són prohibitives. L'últim que m'he comprat són unes sabates. Anava a un lloc, em vaig obsessionar que no anava amb les sabates adequades i vaig fer allò de "me les enduc posades, eh". Les velles les vaig guardar a la moto.

Et sents còmode amb els estilismes que portes al programa "Ànima" cada dilluns ? Estan molt allunyats del teu armari personal?

La veritat és que em sento molt jo, però, això sí, una mica més arreglat. I està bé que sigui així. A la vida gairebé mai vaig amb americana. I al programa, sí. Em sento més ben armat (i crec que em tapa la panxa). La tele és tramposa, perquè una peça pot no agradar-te a la vista i, en canvi, amb la llum del plató pren una altra vida. Hi ha colors que em costa portar en el dia a dia, però que reconec que a la tele em poden afavorir. I, sobretot, mai no s'ha d'oblidar que la tele és poderosa. És increïble les vegades que et diuen: "Ahir et vaig veure, l'americana t'anava gran" o "el color blau et queda molt bé". És quan jo replico -en conya-: "però el que deia t'interessava?".

Com és el tracte amb l'estilista que porta el programa: li fas propostes, negocieu, hi confies, us baralleu?

Hi confio cent per cent. Faig les propostes lògiques, especialment qual alguna cosa no em convenç del tot, o quan he vist alguna cosa del carrer que crec que pot quedar bé. Hi ha un consell que em va donar l'Eduard Boet quan començava el canal 3/24 i fèiem un curs per als que vàrem ser els primers conductors del canal. Ens va dir: "Si no us sentiu còmodes amb una americana, digueu no i queixeu-vos". Ens deia que no tinguéssim por de quedar com a nens mimats o estrelles. I jo també sempre recordo el que els deia el Fabià Puigserver als seus actors del Teatre Lliure: "El vestit és la vostra pell".

S'olora que comença la tardor i l'empedrat del born és l'escenari ideal per perdre's en l'anonimat de la vella i bella ciutat. Avui un cau màgic ple de sabates fetes a mà és el nostre destí.

Allà hem quedat amb el Toni Puntí, del programa "Ànima", per escollir algunes de les sabates que portarà aquesta temporada en els seus estilismes.

El Toni arriba despentinat pel casc de la moto i somrient com un nen gamberret. Sempre va amb pressa, sempre ha de fer mil coses que havien d'haver estat fetes ahir¿, però també és cert que sempre troba un moment per a nosaltres. Com a bon sibarita que és, gaudeix de sentir-se ben vestit i més ben calçat.

A Nu Sabates ens espera el Roger. És un dels propietaris d'aquest espai carismàtic i càlid que ha ideat amb el seu soci, en Xavi: un terra de fusta vella recuperada, unes parets de colors intensos i acollidors, un racó de totxo vist amb un altell de fusta, l'olor intens de la pell... Tot plegat sembla la calculada escenografia d'una pel·li contemporània de l'Oest.

Al cap de cinc minuts de ser-hi ja et sents com si hi haguessis estat tota la vida. T'asseuries a la chaise longue vermella a prendre un cafè carregat o una cervesa negra i passaries hores i hores de tertúlia amb el Roger, tan carismàtic com el local que ha creat.

Els turistes entren i surten despistadament, com si es tractés d'una sala més del museu Picasso, que és a pocs metres de la botiga. Es miren les peces exposades amb la paciència de qui no compta el temps i la fascinació que es crea quan l'artesania i la moda van a l'una, sense estridències.

Els clients de Nu Sabates no són un públic massiu. Són persones sensibles a l'estètica, per a les quals el codi del vestir encara té un valor i entenen el llenguatge de la moda com un vincle cultural. Una clientela que aposta per les sabates estudiades de qualitat, que parlen silenciosament del caràcter i la personalitat de qui les porta.

El Roger ens ensenya les sabates una per una, com a peces úniques que són, amb la confiança de qui creu en el que té entre les mans: sabates fetes a mà a Califòrnia, dissenys atemporals i còmodes, de pell i tints totalment naturals. Ens explica que en un viatge a Nova York amb el seu soci van trobar una sabateria on venien les sabates Cydwoq i no van parar fins que van portar-les a Barcelona el 2009. "Old-World Craftmanship for Modern Feet". "Sabates d'Artesania per als Peus d'Avui Dia", diu l'eslògan del creador.

El 2012 han ampliat la seva col·lecció amb dues noves marques: la italiana De Valerio i la catalana Deux Souliers, per continuar oferint sabates per als amants de les sabates úniques.

El Toni s'emprova gairebé mitja botiga, amb paciència infinita. Li agrada la moda i mentre s'emprova sabates i més sabates xerra amb el Roger¿ Els hem enganxat fent l'"indio", entre els cowboys de "Brokeback Mountain" i "Lucky le"!

Les sabates escollides a NU les anirem alternant en els estilismes amb calçat més esportiu. El look del Puntí a l'"Ànima" intentem que pugui abraçar des d'una presentació seriosa i formal en situacions més "institucionals" a un passeig desenfadat per un carreró perdut de qualsevol ciutat.