Estanislao vesteix les Campanades 2012-2013.
"¿a les actuals modes que canvien a l'antull dels mercaders hem d'oposar una manera de vestir que sigui funcional i bella dintre de la seva senzillesa."
3 min
"¿a les actuals modes que canvien a l'antull dels mercaders hem d'oposar una manera de vestir que sigui funcional i bella dintre de la seva senzillesa." Charles Baudelaire
Mercè Martínez, musa dels somnis per al 2013.
Quan se'ns va plantejar vestir l'actriu Mercè Martínez per rebre l'any nou davant el monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, vam buscar entre diferents propostes que tinguessin en compte condicionants com la bellesa contundent de l'entorn i la seva freda nit, i la feminitat de la Mercè, que com a única petició va demanar no utilitzar pell d'animals.
La senzillesa i la bellesa que esmenta Baudelaire, la vam poder trobar a Estanislao Costura. Visitar l'atelier del dissenyador de Lleida Estanislao, situat al cor de l'Eixample de Barcelona, és com entrar al cofre d'un tresor, i no per l'ostentació, sinó per la bellesa de les peces que respiren als penjadors i en cada un dels objectes que les acompanyen, que semblen part d'una composició d'absoluta bellesa i harmonia. Cadascuna de les obres d'Estanislao surten del mestratge del bon tall en teixits nobles, confeccionat amb l'exquisidesa del talent que ressalta les formes de qualsevol tipus de dona.
Un racó del taller d'Estanislao Costura: els vestits respiren somnis...
Crec que la Mercè, amb les proves de diferents vestits, va arribar a sentir-se musa, com totes les dones vestides per Estanislao.
Triant el vestit... Amb l'estilista M. Pilar Martín i l'Estanislao.
Finalment, es va emprovar la peça clau del tresor ...
Aquest, sí!
Arreglant la llargada del vestit per a la gran nit.
El meravellós vestit de seda vermell de tall de diamant, que ressalta les seves faccions de dona mediterrània. I sense cap tipus de pell d'animal, sense "res més" que una llana llaurada amb què il·luminaríem l'austeritat medieval de l'entorn amb un preciós abric llarg de color ivori.
Les pinces del vestit que subjecten el pit són, en la seva cort magistral, una continuació perfecta de les de l'abric. El resultat, de la senzillesa tan extrema en la seva autenticitat, és d'una funcionalitat absolutament elegant, com l'esperit de la nostra terra.
La Mercè, la Pilar i l'Estanislao, contents per la bona feina.
Seguint aquesta línia, l'estilisme es va completar amb el contrast de sabata de plataforma negra a joc amb els guants de tafilet de cuir negre (única "trampa") per donar un toc més contemporani a la intemporalitat del vestit ... Així com les atrevides joies d'or i plata ennegrida (braçalet sobreposat al guant negre i arracades), dissenyades per Mercè Juvés per a Art Centre .
Detall del braçalet de la Mercè, de Juvés Art Centre.
I aquí us ensenyem unes imatges del making of.
Moments abans de les dotze campanades, on tot ha d'estar perfecte.
La Pilar vigilant les passes de la Mercè moments abans de pujar a l'escenari i a punt de posar-li el micro.
A l'escenari amb l'Espartac esperant les campanades... compte enrere dels últims minuts de l'any.
Feliç 2013!!!
Totes les fotos són de Paula Mykhaylychenko.
