Glòria Furdada: "Hi ha 985 escoles i 45 hospitals construïts en zones inundables"
La dana ha tingut conseqüències catastròfiques al País Valencià. Amb el canvi climàtic, es preveu que cada vegada hi hagi més fenòmens extrems com aquest. Per analitzar els fets d'aquests últims dies, "Col·lapse" ha comptat amb la meteoròloga Gemma Puig, el catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat i la professora de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Universitat de Barcelona Glòria Furdada.
"La dana estava prevista", ha dit Gemma Puig, i ha afegit: "Hi havia un avís de 200 litres per metre quadrat, que ja és una precipitació molt important i que pot provocar danys, però, a més, aquesta dana es va quedar estancada." La meteoròloga també ha comentat que l'alerta no va arribar a la ciutadania: "Els avisos hi eren, però no tothom mira les xarxes socials." Sobre aquesta qüestió, Narcís Prat ha assenyalat: "El problema de les danes és que la previsió és molt curta. Quan comença a ploure a la capçalera és una hora." I ha afegit: "Si no tens un bon sistema de prevenció, ho fas molt malament."
L'ordenament territorial és clau
Glòria Furdada ha explicat que en qüestions de riscos naturals sempre hi ha dues potes importants: la gestió de l'emergència i la prevenció. Sobre aquest últim tema, ha dit: "L'ordenament territorial és clau. Aquesta és una feina de formigueta que no dona vots i que crea molts enemics. Ningú vol que li diguin que el seu terreny és inundable i que allà no s'hi pot construir."
La professora també ha aportat algunes dades: "El 15% de la superfície urbanitzada a Catalunya, unes 35.000 hectàrees, són en zona inundable. A Espanya, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (2021), gairebé 3 milions de persones viuen en zones inundables." Fent un repàs d'aquesta llista, hi ha 985 escoles, 358 centres assistencials, 45 hospitals i 9 aeroports construïts en zones inundables.
Decisions passades que afecten el present
Històricament, la solució davant les inundacions era fer murs de contenció més grans. Narcís Prat ha explicat per què aquesta opció no és aconsellable: "Si no deixes que el riu es desbordi per allà on s'ha de desbordar, augmentes la massa d'aigua i augmentes la seva força. Passes el problema al veí de baix i l'empitjores." Glòria Furdada ha afegit: "S'han d'aplicar solucions basades en la naturalesa. L'única solució és deixar espai al riu."
