"L'enfrontament dels nostres familiars no ens ha d'impedir construir junts el futur", Loreto Urraca
"És com si m'hagués esclatat una bomba, i dir: 'I ara, com ho gestiono?'". Aquesta va ser la reacció de Loreto Urraca en llegir un article a El País en què s'explicava el passat del seu avi, amb el títol "Pedro Urraca Rendueles, caçador de rojos". Aquest va ser el punt de partida d'un procés personal que la va portar a ser la primera dona membre d'Historias Desobedientes a Espanya.
Va ser el juliol passat, quan el Casal Argentí de Barcelona va organitzar un acte per presentar el col·lectiu Historias Desobedientes, nascut a l'Argentina i format per familiars de criminals responsables de delictes de lesa humanitat que reconeixen els crims dels seus pares, avis o parents pròxims, els condemnen i se sumen a la defensa dels drets humans per restaurar la memòria de les víctimes. En aquest acte van participar les tres dones que ens han relatat la seva experiència d'aquell dia: Loreto Urraca, neta de l'espia franquista que va detenir, entre molts altres exiliats, Lluís Companys; la reneboda del president republicà, Mariona Companys, i Analía Kalinec, fundadora del moviment Historias Desobedientes.
📝 Article de Loreto Urraca
Membre del col·lectiu Historias Desobedientes España, autora de la novel·la "Entre hienes" i neta de Pedro Urraca Rendueles
Quan vaig veure el documental "Skorzeny, l'home més perillós d'Europa" a la presentació a Alacant a primers del 2020, em vaig acostar a un dels directors, Pedro de Echave, i li vaig explicar qui era el meu avi. Volia que se'n conegués la història, perquè és un mitjà per divulgar la magnitud de la repressió franquista contra l'exili republicà. Ja ho havia fet amb la meva novel·la històrica, "Entre hienas", però un documental arriba a un públic més ampli. Per a la meva grata sorpresa, li va interessar el tema i així va ser com vam començar a treballar en aquest documental. La pena és que, per falta de temps, no s'ha pogut aprofundir en la faceta de Pedro Urraca com a agent nazi, que facilitava a la Gestapo la identificació de resistents, com Jean Moulin, que és la raó per la qual se'l condemna a mort a França.
Acceptar ser la neta d'un victimari franquista i denunciar-ho públicament ha estat un procés dolorós, i per això agraeixo als directors la delicadesa i la cura amb què han tractat el meu procés de desafiliació. Al final ha resultat ser una catarsi de què he sortit enfortida, amb una identitat més completa, amb les meves conviccions, contràries als totalitarismes, reforçades i alliberada de la càrrega negativa del cognom.
Fins fa poc, estava sola, perquè no coneixia ningú que hagués emprès un exercici de desafiliació, però ara formo part del col·lectiu "Històries desobedients, familiars de genocides per la memòria, la veritat i la justícia". Per als descendents de victimaris és molt important sentir-nos acceptats per les víctimes i els descendents, denunciar amb ells la injustícia de les dictadures i reclamar, almenys, un reconeixement del dany viscut. Per això, és molt reparador quan ens abracem amb algun descendent de víctima, com en el meu cas amb Mariona Companys, reneboda neta de Lluís Companys, i Ricardo Cayuela, el seu besnet, perquè és la prova que l'enfrontament dels nostres familiars no ens ha de fer impedir construir junts el futur. Sentir frases com "No hem d'arrossegar la culpa que no tenim" és molt reconfortant.
Si com a societat poguéssim metabolitzar la nostra història més bruta, podríem superar la confrontació entre vencedors i vençuts i refermaríem la democràcia. Conec casos de descendents de victimaris franquistes que també reproven els actes violents comesos pels seus familiars; si volen sumar-se al col·lectiu, ens poden escriure a historias.desobedientes.es@gmail.com.
📝Article de Mariona Companys
Reneboda de Lluís Companys
El passat 22 de juliol vaig rebre la invitació de Diego Arcos, director del Casal Argentí de Barcelona, per participar en un dels actes organitzats en el marc de la visita a Catalunya d'una delegació del col·lectiu "Històries desobedients, familiars de genocides per la memòria, la veritat i la justícia", formada per familiars de repressors i genocides de règims dictatorials que es desvinculen dels seus parents, per denunciar els crims de lesa humanitat i unir-se als familiars de les víctimes en la defensa dels drets humans.
A la trobada celebrada al castell de Montjuïc hi van participar representants del moviment de l'Argentina, de Xile i de l'estat espanyol: Analía Kalinec, filla del genocida Eduardo Kalinec i una de les fundadores del col·lectiu; Verónica Estay, filla de presos polítics i a la vegada neboda d'un dirigent pinochetista, i Loreto Urraca, neta del policia franquista i col·laborador de la Gestapo, Pedro Urraca, un dels responsables de la detenció a França i lliurament a les autoritats franquistes del president Lluís Companys, per ser jutjat, condemnat i executat el 1940.
També van articipar en la trobada Elisa Cànovas de Bernardo, filla d'un dels desapareguts de la dictadura argentina, i per part de les institucions i les entitats memorialístiques, Jordi Martí Galbis, regidor per Junts a l'Ajuntament de Barcelona, i Josep Font en representació del Memorial Democràtic.
El motiu de la meva participació era acompanyar Loreto Urraca en el seu homenatge a Lluís Companys, i totes les víctimes de l'exili republicà, i així poder expressar als seus familiars la condemna per la participació del seu avi, Pedro Urraca, en els fets que van portar a la detenció i posterior execució del president de Catalunya l'any 1940. Amb aquest gest completava un traumàtic procés personal per desvincular-se d'un llegat familiar que atemptava contra els seus principis i que li provocava menyspreu i indignació. D'alguna manera el mal infringit pels repressors a les víctimes acabaria projectant-se també cap als seus descendents, en forma de vergonya i ràbia per uns fets en què no tenien cap responsabilitat i que els acabaria convertint també en víctimes.
Ningú no pot triar els seus orígens, ni cognoms ni és responsable dels actes dels seus antecessors. Per damunt de les circumstàncies personals existeixen els valors que cadascú adopta. Per tant, des del punt de vista de familiar de les víctimes vull expressar a Loreto el meu agraïment i reconeixement, per la seva lluita personal que l'ha portat a transformar la seva indignació en un acte a favor del les víctimes del feixisme i la reparació de la seva memòria.
📝 Article d'Analía Kalinec
Psicòloga, professora, autora del llibre "Llevaré tu nombre" i fundadora del col·lectiu Historias Desobedientes
@AnaliaKalinec
Sorgit a Buenos Aires a principis de l'any 2017, el col·lectiu Historias desobedientes, familiars de genocides per la memòria, la veritat i la justícia, està format per persones que tenen vincles de parentiu amb els agents de la repressió exercida durant la darrera dictadura civicomilitar a l'Argentina. A poc a poc, el grup ha desenvolupat vincles amb familiars de genocides a Alemanya, i actualment també s'ha implantat a Xile, el Paraguai, el Brasil, l'Uruguai, el Salvador i Espanya. En conjunt, aquest grup és el primer col·lectiu d'acció sociopolítica en la història dels grans crims en massa. Els seus integrants són descendents de criminals de lesa humanitat que, reconeixent les atrocitats comeses per aquests últims, les condemnen obertament per sumar-se a la defensa dels drets humans. Els objectius principals del col·lectiu són estrènyer vincles i col·laborar amb les organitzacions de drets humans i les associacions de víctimes i familiars, participar en actes centrats en la defensa i aprofundiment dels drets humans, desenvolupar un treball d'educació i conscienciació al voltant de la memòria, contribuir als processos contra els criminals de lesa humanitat, i difondre els testimonis dels seus integrants per ampliar l'horitzó de la memòria. Us recomano els llibres "Escritos desobedientes" (Marea, 2018) i "Nosotros, Historias desobedientes" (AMP, 2020).
Recentment, el juliol del 2022, vam fer a Barcelona la presentació d'"Historias Desobedientes España". Loreto Urraca, neta del policia franquista Pedro Urraca (l'encarregat a França de capturar els màxims dirigents de la República), és la primera dona que s'integra en aquest col·lectiu, per denunciar i repudiar públicament els crims del seu avi.
