"Aprenentatge i memòria"
Els bits d'intel·ligència, l'estimulació precoç de la memòria, l'ús de la música per aprendre matemàtiques... Hi ha diverses estratègies que serveixen per estudiar millor
6 min
Els bits d'intel·ligència, l'estimulació precoç de la memòria, l'ús de la música per aprendre matemàtiques... Hi ha diverses estratègies que serveixen per estudiar millor. Però n'hi ha una d'inesperada: fer esport. Ho demostra un estudi de la UAB.
Què és el que fa que recordem algunes coses i altres no? Se sap que el cervell enregistra molt bé les coses lligades a les emocions, però hi ha més tècniques.
Memoritzar per relacionar
"La memòria és molt més que repetir una poesia. És molt més que això. Es tracta d'adquirir aquestes dades per poder-les barrejar després, fer-ne deduccions, analitzar-les i relacionar-les amb el que s'està aprenent". Montserrat del Pozo és la directora del col·legi Montserrat de Barcelona. En aquest centre fan estimulació primerenca dels 0 als 6 anys per crear xarxes sinàptiques i circuits neuronals.
Les mestres de Parvulari treballen amb "bits d'intel·ligència". Es tracta de sèries de 12 imatges, una per segon, que es repeteixen als nens tres cops al dia. Mentre els hi mostren, els diuen el nom del que veuen. Ho fan per estimular les àrees visuals i auditives del cervell. Però, a més, els nens acaben memoritzant la informació. A partir d'aquests bits generen estímuls perquè els alumnes tinguin una bona organització neurològica. Pel que fa a aquest mètode, n'hi ha de diferents tipus: enciclopèdics, matemàtics, de música o de lectura. Però el més important és la durada, la freqüència i la intensitat. De fet, es basen en els mateixos paràmetres d'estimulació que utilitza el neuromàrqueting.
Del Pozo considera que menystenim la capacitat de comprensió dels més petits. Sovint, quan ens dirigim a ells, utilitzem onomatopeies en lloc de parlar amb propietat. Opina que tenen una capacitat d'aprendre molt més gran del que ens pensem i que val la pena enriquir el seu vocabulari. Al capdavall, estan creant un banc de dades que els servirà per a tota la vida.
Per potenciar l'aprenentatge i la memòria, Montserrat del Pozo diu que cal fer que els nens pensin. A la seva escola intenten fer les classes molt dinàmiques i que siguin divertides. Saben que si els alumnes experimenten els serà més fàcil recordar. La Montserrat del Pozo diu que "una aula hauria de ser un gimnàs creatiu".
Del vuit és el hip hop
La reportera del programa, Georgina Pujol, va a l'escola Josep Montserrat de Mataró per gravar un videoclip. Però el tema no és ni de la Paulina Rubio ni de la Shakira. És un hip hop de la taula del vuit.
Per fer les classes de mates menys avorrides, a la mestra de música, Rosa Maria Vidal, se li va acudir fer un CD de tretze cançons en català sobre les taules de multiplicar del 2 al 12. L'objectiu de la Rosa Maria Vidal amb Mates a la salsa era que "memoritzessin millor les taules, que les cançons tinguessin una història pròpia i estils musicals diferents". Va plantejar-se que si les taules eren difícils, la música havia de ser més atractiva. Abans d'enregistrar el disc, va reunir-se amb mestres de diferents àrees per valorar si hi trobaven pegues o els semblava una eina interessant que podia ajudar a memoritzar. Als nens els va fer molta gràcia "el fet d'estudiar una cançó on hi ha una taula de multiplicar i que, sense adonar-se'n, se l'aprenguin... Ho troben molt divertit".
La Rosa Maria Vidal diu que, de vegades, rep cartes de mestres en què li expliquen que s'han trobat algun nen cantant a l'examen per poder recordar la taula.
Mens sana in corpore sano
David Costa, neurocientífic del Departament de Psicobiologia de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), estudia de quina manera l'esport pot ajudar a tenir més memòria. Fer exercici físic de manera regular augmenta els nivells de BDNF, que és una substància química natural que afavoreix la formació de noves neurones. I aquesta substància incideix molt en l'hipocamp, una regió del cervell que està implicada en l'aprenentatge i la memòria. Com més BDNF, més capacitat d'aprendre coses noves té el cervell. Però l'esport no afavoreix tots els tipus de memòria sinó la memòria autobiogràfica, la de les situacions que s'han viscut, i també ajuda a relacionar informacions. És a dir, que millora el procés de consolidació de la memòria. Fa que els records vivencials de curt termini passin a ser de llarg termini.
Reserves cognitives
Com més connexions neuronals té el cervell, més eficaç pot ser. Aquestes connexions es creen principalment a la infantesa. I a mesura que ens fem grans va disminuint aquesta capacitat que tenim de crear-ne. Però si no les fem servir degeneren i es van perdent.
S'ha demostrat que quan es fa esport el nombre de connexions noves és molt més alt, i encara que no s'utilitzin es mantenen preparades per funcionar, en standby. És una "reserva cognitiva".
Per això, la diferència en capacitat cognitiva entre un cervell d'una persona sedentària i el d'una persona activa es posa de manifest en la vellesa. Fins i tot hi ha indicis que podria ajudar a prevenir trastorns com l'Alzheimer. L'equip de David Costa també ha vist en models animals que quan s'abandona l'exercici físic baixen els nivells de BDNF. Tot i així, quan es reprèn l'activitat física es recuperen més ràpid els nivells d'aquesta substància.
David Costa diu que si un jove fa esport té més bon rendiment acadèmic.
Per què no recordem res d'abans dels tres anys?
Els investigadors encara no saben amb certesa per què es produeix l'amnèsia del període infantil, tot i que justament en aquesta etapa és quan el cervell és més plàstic. Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, aposta per la hipòtesi neurogènica. Dels 0 als 3 anys s'estan creant moltes neurones i noves connexions. Però també se n'estan perdent moltíssimes. Hi ha un recanvi constant de neurones molt ràpid. En contrast, en l'adult, les noves neurones que es generen s'incorporen als circuits preexistents. Aquesta diferència seria el que explicaria per què la memòria de l'etapa preescolar no perdura.
Una memòria de pel·lícula
Durant aquest capítol, Jaume Vilalta posa un repte a l'espectador: recordar una llista de vuit paraules que no tenen cap relació. Per recordar-les podríem repetir-les i repetir-les fins a memoritzar-les. Però Jaume Vilalta presenta una estratègia molt més entretinguda: utilitzar la capacitat de memoritzar històries. Si som capaços de convertir aquelles paraules en una narració, en una pel·li curta, encara que no tingui gaire sentit, però que inclogui tots els elements, serà molt més fàcil recordar-les.
La memòria seqüencial és una de les més potents del cervell. El programa converteix el llistat de paraules en una pel·lícula de dibuixos animats i l'espectador veu que tot és molt més fàcil de recordar.
Què és el que fa que recordem algunes coses i altres no? Se sap que el cervell enregistra molt bé les coses lligades a les emocions, però hi ha més tècniques.
Memoritzar per relacionar
"La memòria és molt més que repetir una poesia. És molt més que això. Es tracta d'adquirir aquestes dades per poder-les barrejar després, fer-ne deduccions, analitzar-les i relacionar-les amb el que s'està aprenent". Montserrat del Pozo és la directora del col·legi Montserrat de Barcelona. En aquest centre fan estimulació primerenca dels 0 als 6 anys per crear xarxes sinàptiques i circuits neuronals.
Les mestres de Parvulari treballen amb "bits d'intel·ligència". Es tracta de sèries de 12 imatges, una per segon, que es repeteixen als nens tres cops al dia. Mentre els hi mostren, els diuen el nom del que veuen. Ho fan per estimular les àrees visuals i auditives del cervell. Però, a més, els nens acaben memoritzant la informació. A partir d'aquests bits generen estímuls perquè els alumnes tinguin una bona organització neurològica. Pel que fa a aquest mètode, n'hi ha de diferents tipus: enciclopèdics, matemàtics, de música o de lectura. Però el més important és la durada, la freqüència i la intensitat. De fet, es basen en els mateixos paràmetres d'estimulació que utilitza el neuromàrqueting.
Del Pozo considera que menystenim la capacitat de comprensió dels més petits. Sovint, quan ens dirigim a ells, utilitzem onomatopeies en lloc de parlar amb propietat. Opina que tenen una capacitat d'aprendre molt més gran del que ens pensem i que val la pena enriquir el seu vocabulari. Al capdavall, estan creant un banc de dades que els servirà per a tota la vida.
Per potenciar l'aprenentatge i la memòria, Montserrat del Pozo diu que cal fer que els nens pensin. A la seva escola intenten fer les classes molt dinàmiques i que siguin divertides. Saben que si els alumnes experimenten els serà més fàcil recordar. La Montserrat del Pozo diu que "una aula hauria de ser un gimnàs creatiu".
Del vuit és el hip hop
La reportera del programa, Georgina Pujol, va a l'escola Josep Montserrat de Mataró per gravar un videoclip. Però el tema no és ni de la Paulina Rubio ni de la Shakira. És un hip hop de la taula del vuit.
Per fer les classes de mates menys avorrides, a la mestra de música, Rosa Maria Vidal, se li va acudir fer un CD de tretze cançons en català sobre les taules de multiplicar del 2 al 12. L'objectiu de la Rosa Maria Vidal amb Mates a la salsa era que "memoritzessin millor les taules, que les cançons tinguessin una història pròpia i estils musicals diferents". Va plantejar-se que si les taules eren difícils, la música havia de ser més atractiva. Abans d'enregistrar el disc, va reunir-se amb mestres de diferents àrees per valorar si hi trobaven pegues o els semblava una eina interessant que podia ajudar a memoritzar. Als nens els va fer molta gràcia "el fet d'estudiar una cançó on hi ha una taula de multiplicar i que, sense adonar-se'n, se l'aprenguin... Ho troben molt divertit".
La Rosa Maria Vidal diu que, de vegades, rep cartes de mestres en què li expliquen que s'han trobat algun nen cantant a l'examen per poder recordar la taula.
Mens sana in corpore sano
David Costa, neurocientífic del Departament de Psicobiologia de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), estudia de quina manera l'esport pot ajudar a tenir més memòria. Fer exercici físic de manera regular augmenta els nivells de BDNF, que és una substància química natural que afavoreix la formació de noves neurones. I aquesta substància incideix molt en l'hipocamp, una regió del cervell que està implicada en l'aprenentatge i la memòria. Com més BDNF, més capacitat d'aprendre coses noves té el cervell. Però l'esport no afavoreix tots els tipus de memòria sinó la memòria autobiogràfica, la de les situacions que s'han viscut, i també ajuda a relacionar informacions. És a dir, que millora el procés de consolidació de la memòria. Fa que els records vivencials de curt termini passin a ser de llarg termini.
Reserves cognitives
Com més connexions neuronals té el cervell, més eficaç pot ser. Aquestes connexions es creen principalment a la infantesa. I a mesura que ens fem grans va disminuint aquesta capacitat que tenim de crear-ne. Però si no les fem servir degeneren i es van perdent.
S'ha demostrat que quan es fa esport el nombre de connexions noves és molt més alt, i encara que no s'utilitzin es mantenen preparades per funcionar, en standby. És una "reserva cognitiva".
Per això, la diferència en capacitat cognitiva entre un cervell d'una persona sedentària i el d'una persona activa es posa de manifest en la vellesa. Fins i tot hi ha indicis que podria ajudar a prevenir trastorns com l'Alzheimer. L'equip de David Costa també ha vist en models animals que quan s'abandona l'exercici físic baixen els nivells de BDNF. Tot i així, quan es reprèn l'activitat física es recuperen més ràpid els nivells d'aquesta substància.
David Costa diu que si un jove fa esport té més bon rendiment acadèmic.
Per què no recordem res d'abans dels tres anys?
Els investigadors encara no saben amb certesa per què es produeix l'amnèsia del període infantil, tot i que justament en aquesta etapa és quan el cervell és més plàstic. Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, aposta per la hipòtesi neurogènica. Dels 0 als 3 anys s'estan creant moltes neurones i noves connexions. Però també se n'estan perdent moltíssimes. Hi ha un recanvi constant de neurones molt ràpid. En contrast, en l'adult, les noves neurones que es generen s'incorporen als circuits preexistents. Aquesta diferència seria el que explicaria per què la memòria de l'etapa preescolar no perdura.
Una memòria de pel·lícula
Durant aquest capítol, Jaume Vilalta posa un repte a l'espectador: recordar una llista de vuit paraules que no tenen cap relació. Per recordar-les podríem repetir-les i repetir-les fins a memoritzar-les. Però Jaume Vilalta presenta una estratègia molt més entretinguda: utilitzar la capacitat de memoritzar històries. Si som capaços de convertir aquelles paraules en una narració, en una pel·li curta, encara que no tingui gaire sentit, però que inclogui tots els elements, serà molt més fàcil recordar-les.
La memòria seqüencial és una de les més potents del cervell. El programa converteix el llistat de paraules en una pel·lícula de dibuixos animats i l'espectador veu que tot és molt més fàcil de recordar.
