Quèquicom Respon 2
En aquest capítol, diversos científics responen algunes preguntes curioses fetes pels espectadors al llarg del temps, des de l'eficiència de les polseres amb "poder equilibrant" fins als efectes del picant
1 min
En aquest capítol, diversos científics responen algunes preguntes curioses fetes pels espectadors al llarg del temps, des de l'eficiència de les polseres amb "poder equilibrant" fins als efectes del picant. El professor Antoni Aubanell explica geometria a partir del sabó.
Tots hem jugat alguna vegada amb bombolles de sabó! Tot sembla molt simple, però darrera aquestes innocents i divertides figures s'hi amaga un formidable entramat matemàtic. Es tracta d'un àmbit "màgic" on convergeixen, per un costat, components recreatius, lúdics, divertits, que ofereixen un gran efecte motivador i, per l'altre, la constatació de les possibilitats que ofereix la matemàtica per explicar, descriure i predir fenòmens naturals.
Es parteix d'una propietat física que presenten els líquids, la tensió superficial, i que implica que la superfície que els envolta tingui la menor àrea possible. Per això les gotes són esfèriques, ja que de totes les figures tridimensionals d'un mateix volum l'esfera és la que té menor àrea. Quan al líquid se li afegeix sabó la tensió superficial disminueix, però no s'elimina; això fa que es deixi laminar (formant pel·lícules que, si es tanquen, anomenem bombolles) però sempre amb superfícies d'àrea mínima. A partir d'aquesta idea es poden fer diverses experiències matemàtiques que, a vegades, resulten sorprenents. Amb la mescla sabonosa "construïm" tres tipus de figures: figures obtingudes entre dues plaques planes unides per unes petites columnes, figures obtingudes en estructures polièdriques i figures obtingudes sobre altres estructures. A partir de la idea que les superfícies que es generen han de ser d'àrea mínima podrem interpretar matemàticament diverses de les seves característiques.
Es tracta d'activitats visualment atractives, properes a la vida quotidiana, basades en aspectes físics i químics i que posen en joc idees matemàticament riques.
Tots hem jugat alguna vegada amb bombolles de sabó! Tot sembla molt simple, però darrera aquestes innocents i divertides figures s'hi amaga un formidable entramat matemàtic. Es tracta d'un àmbit "màgic" on convergeixen, per un costat, components recreatius, lúdics, divertits, que ofereixen un gran efecte motivador i, per l'altre, la constatació de les possibilitats que ofereix la matemàtica per explicar, descriure i predir fenòmens naturals.
Es parteix d'una propietat física que presenten els líquids, la tensió superficial, i que implica que la superfície que els envolta tingui la menor àrea possible. Per això les gotes són esfèriques, ja que de totes les figures tridimensionals d'un mateix volum l'esfera és la que té menor àrea. Quan al líquid se li afegeix sabó la tensió superficial disminueix, però no s'elimina; això fa que es deixi laminar (formant pel·lícules que, si es tanquen, anomenem bombolles) però sempre amb superfícies d'àrea mínima. A partir d'aquesta idea es poden fer diverses experiències matemàtiques que, a vegades, resulten sorprenents. Amb la mescla sabonosa "construïm" tres tipus de figures: figures obtingudes entre dues plaques planes unides per unes petites columnes, figures obtingudes en estructures polièdriques i figures obtingudes sobre altres estructures. A partir de la idea que les superfícies que es generen han de ser d'àrea mínima podrem interpretar matemàticament diverses de les seves característiques.
Es tracta d'activitats visualment atractives, properes a la vida quotidiana, basades en aspectes físics i químics i que posen en joc idees matemàticament riques.
