Rodrigo Cuevas: "Una llengua que hagi de competir amb el castellà o l'anglès sempre s'ha de defensar"

Rodrigo Cuevas s'ha convertit en tot un fenomen en els últims anys. Es defineix com a "agitador folklòric", un terme que diu que el representa i que no el limita. Cuevas combina el folklore amb un estil molt trencador que fa que tingui una proposta diferent de la resta d'artistes.

Ha explicat a "Col·lapse" que canta en la seva llengua materna, l'asturià, perquè li agrada molt tot el tema del llenguatge, i ha defensat que cal reivindicar qualsevol llengua que competeixi amb altres de majoritàries, com el castellà o l'anglès, amb un nombre molt més elevat de parlants.

De fet, ha lamentat que la política lingüística d'Astúries dels últims 40 anys s'hagi basat a "eliminar una llengua mil·lenària" com l'asturià, però ha explicat que això també ha fet que tinguin una consciència i una lluita molt arrelades per defensar-la.

Viure en un poble de 13 habitants

Rodrigo Cuevas va néixer a Oviedo, però ha confessat que, des de petit, sempre havia volgut anar a viure en un poble. De fet, ara resideix en un poblet a dalt de la muntanya on només viuen 13 habitants. Aquesta decisió de vida va lligada al seu projecte, que aposta per la tradició i el folklore, i ha explicat que, per a ell, era molt més coherent fer-ho des d'un poble.

Un dels elements clau dels seus espectacles és l'humor, ja que ha explicat que una de les coses que més li agrada fer a la vida és riure. De fet, ha dit que un dels seus objectius vitals és poder acabar fent cada cop menys coses i, simplement, riure i passar-s'ho bé. En els espectacles intenta fer el que li dona la gana, amb propostes, ha dit, que no tenen per on agafar-se. No vol que el públic ho entengui ni li trobi un sentit, sinó simplement que s'ho passi bé.

Arrelats a la tradició

L'artista ha explicat que està content, perquè cada cop hi ha més gent arrelada a la tradició i el folklore. Ha dit que la majoria de la gent gran mai ho ha deixat enrere i que cada cop hi ha més gent jove que s'interessa per aquest aspecte.

En aquest sentit, ha defensat que la part més bonica del folklore és que és com "una festa autogestionada", que no necessita electròniques ni res per l'estil. És una cosa molt oberta a la qual tothom es pot enganxar.