A la taula del "Tot es mou", la doctora Elena Carreras, presidenta de la Comissió Salut i Gènere del Departament de Salut, ha recordat que el sexe és una característica biològica i pot ser femení, masculí o intersexe. El gènere, en canvi, està vinculat a un conjunt de característiques socials i culturals, associades habitualment al sexe, amb les quals s'identifica una persona. La metgessa ha explicat que els protocols mèdics estan pensats per al sexe masculí i que les investigacions normalment no tenen en compte que no tots els pacients són de sexe masculí, que cal fer els assajos clínics amb ratolins dels dos sexes. A més a més, la doctora Carreras ha comentat que, quan té una pacient (o un pacient), cal valorar que la seva situació social i familiar (que afecta la seva salut) està condicionada pel seu gènere. Durant la taula, també han intervingut la periodista Cristina Fallaràs, que ha recordat l'estrès que pateixen normalment les dones, i la consultora Mireia del Pozo, que ha afegit que moltes dones prenen ansiolítics des de molt joves. La doctora Elena Carreras és optimista, però diu que cal ser conscients dels biaixos de sexe i gènere perquè les coses millorin.
El reporter Xescu Tapias i l'operador d'imatge Albert Ballart han anat fins a Verdú (Urgell) per parlar amb els agricultors Ramon i Eudald Boleda i per mostrar-nos com el seu conreu d'arbres productors de festucs pateix per la plaga de conills salvatges. Ramon Boleda ha explicat que, tot i que tenen els arbres protegits, els conills roseguen el protector i es mengen l'escorça del tronc: això mata l'arbre perquè la saba no pot pujar i alimentar l'arbre. L'agricultor ha dit que eren arbres que s'havien plantat fa 10 anys i que ara començaven a produir al cent per cent. Ramon Boleda calcula les pèrdues causades pels rosegadors en 150.000 euros. El seu fill Eudald ha comentat que hi pot haver empatia, però "si no ho vius, no t'ho imagines". Eudald Bolada ha pensat a deixar de ser pagès; de moment el seu pare ha aconseguit que s'ho repensi. Ramon Bolada ha afirmat sobre les indemnitzacions de l'administració que "si volen animals (salvatges), que paguin el mal que fan" i que no està d'acord amb els càlculs del Departament d'Agricultura sobre el nombre de conills per quilòmetre quadrat: "n'hi hauria d'haver 50 i n'hi ha 1.000". A més a més, en una intervenció enregistrada, Pere Roqué, d'ASAJA, ha explicat que hi ha problemes amb els animals salvatges pràcticament a totes les zones conreades de Catalunya.
Per començar la seva intervenció, la periodista Cristina Fallaràs ha remarcat que el nombre de víctimes de violència masclista del 2026 a l'Estat és, el 6 de març, de quinze dones, una nena i un nen: una xifra molt més alta que altres anys. Fallaràs afirma que aquest increment es deu al fet que "hi ha un missatge que normalitza la violència". Com a mostra d'assetjament contra ella, la periodista ha explicat que, des de fa unes setmanes, el partit d'ultradreta Vox fa servir la seva imatge dient que promou l'odi. En la seva web, Vox ofereix explicar per correu electrònic què fer perquè no es repeteixi l'odi contra els seus votants. La difusió de la fotografia de Fallaràs ha provocat que alguna gent se li apropi amb violència, però la periodista ha comentat que ara, quan hi ha aquestes situacions agressives, també hi ha dones que la defensen. A més a més, Cristina Fallaràs ha demanat a la Fiscalia que actuï perquè Vox deixi d'utilitzar la seva imatge. La periodista també ha explicat que, en algunes ocasions, el Ministeri d'Interior li ha posat escorta. Cristina Fallaràs ha dit que hi ha grups que l'assetgen fins i tot a casa seva. També ha manifestat que hi ha grups d'ultradreta que han localitzat les adreces particulars de familiars de persones que hi estan en contra.
Els actors Jose Corbacho i David Fernández es coneixen des de fa molts anys. En l'espectacle "David i Jose: No somos Estopa", els dos protagonistes explicaran un munt d'anècdotes i records de la seva carrera professional, a més a més d'algun secret que han compartit. Fernández i Corbacho "han promès" que no faran que el públic hagi de participar en el xou que arriba a Barcelona, al Teatre Borràs, i que els assistents podran relaxar-se i riure molt. D'altra banda, malgrat que no són Estopa, la música dels germans Muñoz sona durant la representació.
Joan Tristany, director general d'AMEC - Associació per l'Impuls de la Indústria Internacionalitzada, ha valorat les paraules amenaçadores de Donald Trump per la negativa del govern a utilitzar les bases nord-americanes en territori espanyol per donar suport a la guerra contra l'Iran. Tristany pensa que, d'una banda, hi ha una estratègia política tant pel president espanyol com pel nord-americà i, de l'altra, que l'amenaça de Trump pot quedar en no res o en poca cosa per diversos motius: perquè Trump diu moltes coses i la seva manera de negociar és començant fort per anar baixant la pressió; perquè la balança comercial és favorable als Estats Units, que perdria més exportacions que Espanya, i perquè els aranzels s'han d'aplicar a tots els països de la Unió Europea i no pot discriminar un estat en concret. Tot i que el govern dels EUA podria buscar productes que importa majoritàriament d'Espanya i posar-los un aranzel més alt. En aquest cas, caldria valorar el perjudici per als importadors nord-americans. Joan Tristany també ha valorat la importància econòmica a escala mundial de la zona en conflicte; per exemple, les activitats vinculades a les tecnologies dels països del golf Pèrsic. El director d'AMEC ha dit sobre el tancament de l'estret d'Ormuz que les conseqüències dependran de la durada de la interrupció del trànsit de vaixells de tota mena, més enllà dels petroliers.
El 5 de març és l'últim dia de feina del periodista esportiu Xavier Bonastre, que el dia 12 farà 65 anys i es jubilarà. Bonastre ha recordat quan va sortir per primera vegada en pantalla i ha reconegut que té sentiments de joia i de pena per deixar la feina. En el Departament d'Esports, s'han reunit els companys actuals de Bonastre i els darrers jubilats de l'equip (Robirosa, Pedemonte, Alibés i López Vilalta) per celebrar el comiat alegrement.
La doctora Judith Agudo és una investigadora catalana de l'Institut de Càncer Dana-Farber de Boston, la seva especialitat és la immunologia. La doctora Agudo ha explicat que les cèl·lules metastàtiques són com llavors del càncer que s'amaguen i que, quan es desenvolupen, acaben matant l'ésser viu. La investigadora ha descobert que l'estrès influeix en el fet que el sistema immunitari no ataqui i elimini les cèl·lules metastàtiques encara que les hagi identificat com a canceroses. A l'Institut de Càncer Dana-Farber han experimentat amb un fàrmac que, a més de localitzar les cèl·lules metastàtiques, les elimina en ratolins, però encara s'han de fer els assajos en éssers humans.
Catalina Gómez ha dit que els periodistes tenen internet digital per poder-se informar, gràcies al qual s'ha pogut fer aquesta videoconnexió. Però la població iraniana té un altre tipus d'internet local molt limitat per poder-se comunicar i per poder accedir a fonts d'informació. La periodista ha explicat que a l'Iran es van decretar 7 dies de dol per la mort del líder Ali Khamenei el 28 de febrer i que no hi ha gaire moviment. Però per controlar la població, als carrers hi ha les milícies del règim. Gómez també ha comentat que israelians i nord-americans també estan atacant ciutats importants de l'Iran, a més a més de Teheran; per això hi ha persones que estan marxant cap a poblacions més petites. La corresponsal ha comentat que no hi ha alarmes quan s'apropen els míssils o els drons, com en altres llocs, i que no hi ha instruccions del govern a la ciutadania per autoprotegir-se durant els atacs. Catalina Gómez ha explicat abastament el que està passant al país persa. Com a periodista que està vivint la guerra des de l'Iran, creu que el govern dels aiatol·làs intentarà influir en l'economia mundial allargant la guerra i amb el bloqueig del petroli de la zona. L'objectiu de Teheran és que alguns països, que estarien patint pèrdues econòmiques, demanin als EUA i a Israel que aturin els atacs.
La periodista Txell Feixas va ser corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Líban durant cinc anys. Feixas és una experta en la política i els conflictes de la zona. La periodista ha parlat amb gent del seu entorn del Líban, que li han expressat la seva desesperança pels atacs d'Israel. També li han comentat la voluntat d'algunes persones de no fugir aquesta vegada de l'exèrcit hebreu i de quedar-se a la seva llar, passi el que passi. Feixas ha afegit que el govern de Beirut volia desarmar la milícia xiïta i terrorista de Hezbollah, però que la guerra de l'Iran ho fa impossible. Hezbollah intentarà evitar que el règim dels aiatol·làs caigui perquè l'Iran els finança, i per això Hezbollah lluita contra Israel. L'excorresponsal al Líban creu que la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran serà llarga en el temps, perquè "el règim resistirà" i l'oposició no es manifestarà fins que els aiatol·làs siguin derrotats i, d'altra banda, "Israel també vol una guerra llarga, vol el caos absolut per posar-hi un govern titella".
Donald Trump va dir que els Estats Units trencarien les relacions comercials amb Espanya i que aplicarien un bloqueig contra aquest estat de la Unió Europea per la negativa de Pedro Sánchez a la utilització per part de l'exèrcit nord-americà de les bases en territori espanyol per a operacions relacionades amb la guerra contra l'Iran. El professor Niño-Becerra ha explicat que és molt difícil que Trump pugui ordenar que s'interrompin les relacions comercials, perquè són acords amb la Unió Europea i Brussel·les dona suport a Espanya. L'economista, però, recorda que el comerç de fonts d'energia, com el petroli o el gas, es fa mitjançant acords entre companyies privades i també entre països i, en aquest cas, potser Trump podria forçar el bloqueig. Niño-Becerra pensa que, si hi hagués el bloqueig, ara és difícil trobar alternatives energètiques en el mercat, en un moment en què l'oferta baixa per la guerra a l'Orient Mitjà i pujarà la demanda a altres països productors i, per tant, també s'apujarà el preu. Com és habitual, si s'apuja el preu del petroli, augmentarà la inflació. D'altra banda, l'economista ha explicat com funciona l'indicador Buffett sobre la previsió de l'evolució de les borses.
L'escriptor Albert Sánchez Piñol ha explicat que la seva novel·la "Després del naufragi" comença allà on acaba el text de "Moby Dick", de l'escriptor nord-americà Herman Melville. L'autor ha dit que "Després del naufragi" és "una novel·la del segle XIX actualitzada". També ha comentat que "és un llibre molt cuidat" i que "hi ha molts dibuixos, com en les novel·les populars del segle XIX, però que s'han fet amb tècniques del segle XXI, com la intel·ligència artificial". Sánchez Piñol ha explicat el procés d'escriptura de "Després del naufragi" i que cada lector interpreta (o no) les metàfores polítiques del text.
Mar Picó, guionista i novel·lista, ha explicat que trobava a faltar en la literatura catalana una novel·la romàntica d'època. "Els Faura: Entre el seny i el desig" és el primer volum d'una trilogia que es publicarà durant l'any 2026. L'escriptora ha dit que és la història d'una saga familiar que viu en un poble dels Pirineus fictici, Valldelpí, però que té l'ambient de fa uns anys d'Olvan (Berguedà), on ella ha passat moltes temporades des de petita. El personatge principal del llibre és la Maria Faura, una noia "molt normal" per a l'època en què es desenvolupa la trama, el 1849. Durant l'entrevista, Mar Picó també ha comentat la seva feina de guionista, especialment a la sèrie "Jo mai mai", que tindrà una tercera temporada.
Cesc Guim és enginyer informàtic i doctor en Arquitectura i Ciència Computacional. Després de treballar en empreses multinacionals, Cesc Guim és ara el conseller delegat d'Openchip, una empresa amb seu a Barcelona que és clau en el disseny de xips i en l'impuls del talent des d'aquí. Durant l'entrevista al "Tot es mou", Cesc Guim ha dit que "el xip és una cosa molt complicada perquè, per començar, és molt petit", però implica moltes dependències. El conseller d'Openchip creu que és molt important tenir autonomia tecnològica i controlar-ne la producció. Segons Guim, un dels objectius d'Openchip és que la gent amb talent del país pugui desenvolupar-se aquí i no hagi d'anar-se'n a l'estranger.
L'activista iraniana Ryma Sheermohammadi ha explicat que ara hi ha dos processos en paral·lel al seu país: la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran teocràtic i la lluita de l'oposició interior (classes mitjanes, estudiants...) contra el règim dels aiatol·làs. Ryma Sheermohammadi ha afirmat que l'atac extern debilita el sistema, però que també hi ha l'oposició interior d'una societat civil potent. L'activista ha dit que, dels 90 milions d'iranians, només un petit grup dona suport als aiatol·làs. Per això, Sheermohammadi creu que "és possible tenir un règim democràtic, perquè és el que vol la majoria i perquè entre la població hi ha consciència de la diversitat ètnica del país".
Francesc Fajula és el conseller delegat de Mobile World Capital Barcelona, l'empresa que ha impulsat la celebració del Talent Arena, un espai que té per objectiu fomentar les noves vocacions tecnològiques i impulsar la transformació digital. Amb Francesc Fajula s'ha recordat com eren els mòbils fa 20 anys, quan va celebrar-se per primera vegada el MWC a Barcelona. En aquell moment no hi havia smartphones, ni apps ni geolocalització. Al programa del Talent Arena, que es fa en paral·lel al MWC, hi ha conferències de persones molt importants en els camps de la intel·ligència artificial, l'ètica o la robòtica, entre altres àmbits. Sobre la intel·ligència artificial, Fajula afirma que l'evolució és cap a la utilització dels agents d'IA, que podran fer feines com preparar un viatge amb tot l'itinerari i tots els mitjans de transport, l'allotjament reservat o les entrades als monuments comprades als preus més competitius del moment. També podran analitzar una quantitat gegantina de dades per extreure'n conclusions, per exemple. El conseller delegat de Mobile World Capital Barcelona ha dit que "el MWC ha posat Barcelona al mapa del món tecnològic".
El campió olímpic d'esquí de muntanya Oriol Cardona va ser al programa abans dels Jocs d'Hivern (ja era campió del món). L'esportista de Banyoles ha tornat al plató del "Tot es mou" per recordar com van ser les curses de skimo en què va guanyar una medalla d'or individual i una de bronze amb Ana Alonso. Oriol Cardona ha explicat com s'entrenen les famoses transicions del seu esport, unes transicions que poden fer que es perdi una cursa o que hi hagi una penalització. El campió ha comentat que els Jocs Olímpics li han arribat en un molt bon moment físic i, durant l'entrevista, ha explicat alguns dels seus plans per a l'estiu, un cop hagi acabat la temporada. A més a més, ha portat les dues medalles olímpiques al plató.
Josep Palau ens ha ensenyat on és l'estret d'Ormuz. Per aquest punt estratègic han de passar els petroliers que porten el cru de països productors com l'Aràbia Saudita o Kuwait fins als països consumidors. Però una riba de l'estret és d'Oman i l'altra és de l'Iran, que l'ha tancat com a mesura de pressió.
El programa va rebre una denúncia dels treballadors de la fàbrica Bekaert Deslee sobre els plans d'acomiadament de l'empresa. La periodista Júlia Peguera i l'operador de càmera Sergio Armenteros Cano han anat fins a Sant Boi de Lluçanès (Osona) per saber-ne més. La presidenta del comitè d'empresa, Maria Tauste, ha explicat que la multinacional vol que només quedin 6 empleats i acomiadar-ne més de 40 pels canvis que hi ha hagut en el mercat. Sant Boi de Lluçanès és una població petita per a la qual la feina a la fàbrica és vital. A més a més, la presidenta del comitè d'empresa ha afirmat que hi ha altres negocis que es veuran afectats perquè la fàbrica n'és client. Maria Tauste ha dit que "aquesta setmana comencen les negociacions" i que "en aquestes converses serà important parlar del grup de treballadors amb més de 50 anys", que tindran una situació difícil si Bekaert Deslee tanca la fàbrica de Sant Boi de Lluçanès.