Zuhaitz Gurrutxaga, exfutbolista: "No sabia que complir els teus somnis et podia arruïnar la vida"
Zuhaitz Gurrutxaga va debutar en el primer equip de la Reial Societat quan només tenia 19 anys. Havia aconseguit el seu objectiu, però la cosa es va estroncar ràpidament: "No sabia que complir els teus somnis et podia arruïnar la vida", ha comentat Gurrutxaga. L'exjugador ha explicat: "No sabia com gestionar tota aquella pressió. Era massa conscient de tota la responsabilitat que comportava ser jugador de Primera Divisió."
Ha assegurat que en aquella època preferia no jugar: "A qui l'hi podia explicar? Estava fent realitat el meu somni." I ha afegit: "M'amagava darrere dels meus rivals perquè no em passessin la pilota. No volia jugar." Després de dos o tres anys amb aquest problema, l'exjugador va decidir provar la marihuana per calmar els nervis, però el resultat va ser nefast: "Els pensaments venien i marxaven a gran velocitat. Aquell dia vaig patir el meu primer atac d'ansietat, que després va derivar en una depressió que vaig arrossegar tota la temporada següent."
En l'últim any que va estar a la Reial Societat, l'equip competia amb el Madrid per guanyar la Lliga. Era un fet històric, però ell patia amb cada victòria: "Sentia com creixia la distància amb els aficionats, la seva felicitat i la meva tristesa. Les poques vegades que la Reial perdia, em sentia menys sol. Era molt egoista, però tenia uns 20 anys i no sabia què em passava."
Contaminar-se amb el contacte
També en aquella època, Gurrutxaga va començar a desenvolupar un trastorn obsessivocompulsiu (TOC). Pensava que es contaminaria amb qualsevol cosa que toqués, objectes i persones: "No m'atrevia a donar la mà als aficionats que em venien a saludar i no firmava autògrafs perquè no volia agafar els bolígrafs." Tampoc podia travessar cap línia, dintre i fora del camp, amb el peu dret: "Sé que és irracional, il·lògic, però no ho podia controlar."
Un cop acabada la temporada 2002-2003, la Reial Societat celebrava haver quedat subcampiona, però Gurrutxaga sempre recordarà aquell últim partit per una altra raó: "Aquell dia es va posar una tarima al mig del camp i els aficionats van envair el terreny de joc. Tots els meus companys ho celebraven i jo només pensava en com arribaria al vestidor sense que ningú em toqués. Em vaig quedar sol damunt l'escenari i finalment vaig decidir deixar-me portar pels aficionats. Per mi va ser com un suïcidi." I ha afegit: "Quan vaig arribar al vestidor, vaig entrar a la dutxa i vaig gastar dos pots de sabó. Després, vaig trucar a la meva mare plorant i ella em va dir que l'endemà aniríem a un psicòleg."
L'exjugador ha explicat que allò va ser el millor que va fer: "El psicòleg va posar nom a allò que m'estava passant i vam començar la teràpia. Era una teràpia de xoc, d'enfrontar-me a les meves pors. Cada dia necessitava rentar-me les mans trenta vegades, però si volia millorar, no ho podia fer."
Actualment, la seva situació ha canviat: "Ara estic molt millor, puc portar una vida normal", ha dit Gurrutxaga. Però ha afegit: "Tot i això, sempre he d'estar alerta. Encara tinc TOC, però ara tinc eines per lluitar-hi."
