20 anys de l'aprovació del matrimoni igualitari: "Ens vam casar com una reivindicació"

El 3 de juliol del 2005 el Congrés dels Diputats va fer una votació històrica per al col·lectiu LGTBIQ+ amb l'aprovació del matrimoni igualitari. L'estat espanyol es convertia així en el tercer país del món que permetia casar-se a persones del mateix gènere, després dels Països Baixos i Bèlgica.

El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va fer de la reforma una de les seves iniciatives insígnia, obrint una via perquè les parelles de gais i lesbianes poguessin veure reconeguts drets vinculats al matrimoni com ara accedir a la pensió de viudetat o participar en decisions clíniques de la parella.

La història d'un dels primers casaments i una reivindicació

El mateix 2005 es van casar Álex Viera i Xavier-Daniel, un guionista originari de Cuba i el reconegut director de cinema i fundador del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona. 

Ells van ser una de les primeres parelles homosexuals a casar-se a tot l'Estat després de passar vuit anys junts. 

Ara ja en porten 28. Viuen a Conques, un municipi d'un centenar d'habitants del Pallars Jussà: "Vam decidir viure en un poble molt petit i ens faltava això, legalitzar la nostra relació."

De seguida que va sorgir l'opció, van optar per exercir el dret al matrimoni: "Ens vam casar com una reivindicació, reivindicar la relació en si", explica Viera.

Ho van fer amb la consciència d'haver assolit una conquesta social després d'anys de persecució que el mateix Xavier-Daniel va viure: 

"Jo he viscut la repressió i la por que t'agafessin en una batuda policial. Llavors, quan arriba una llei com la del matrimoni, dius 'hem avançat molt', però hem lluitat molt també."

En tots dos casos la família ho va celebrar, i tot i que els parents de Viera eren a Cuba, explica que ho van rebre amb molta il·lusió: "La meva mare és lesbiana. Es va posar molt contenta."

A Conques, la notícia del casament també es va rebre amb felicitacions: "Els veïns de davant, un matrimoni d'un home i una dona jubilats, ens van trucar a la porta i ens van portar un regal."

Un milió de signatures en contra

Per a l'advocat expert en qüestions LGTBIQ+, Ricard de la Rosa, aquesta llei va reconèixer una realitat que ja estava molt acceptada socialment, tot i que també va haver-hi moltes resistències. 

Algunes plataformes de caràcter ultradretà van organitzar protestes per oposar-s'hi. En concret, l'associació Foro de la Familia --una organització que també s'oposa a l'avortament i a l'eutanàsia-- va aconseguir recollir mig milió de signatures al Congrés per provar d'aturar la llei amb una iniciativa legislativa popular.

Dins d'aquesta plataforma també hi havia Hazte Oír, un col·lectiu que el 2022 va conduir un bus per Barcelona amb missatges transfòbics oposant-se a la llei trans.

A més, el Partit Popular, que va votar en contra de la reforma del matrimoni, va interposar una demanda d'inconstitucionalitat que no es va resoldre fins al 2012, quan el Tribunal Constitucional va avalar completament la llei.

20 anys després de la cerimònia, Álex Viera i Xavier-Daniel es mostren angoixats amb el creixement dels discursos d'odi, tant als parlaments com al carrer: "Em fa por que pugi l'extrema dreta i Vox i que amb les seves idees puguin fer molt mal... tornar un altre cop a la repressió".

"Em recorda el franquisme que vaig viure."

16.000 matrimonis a Catalunya

L'aprovació de la llei a Espanya el 2005 va ser "un revulsiu" mundial, tal com explica De la Rosa: "Estàvem obrint una via d'igualtat que fins aleshores no existia, i no existia en països que teòricament eren molt avançats".

Des de la seva aprovació, a Catalunya, més de 16.000 parelles de persones del mateix gènere s'han casat. 

El matrimoni igualitari ha suposat de mitjana poc més del 3% del total de casaments catalans cada any. De moment, l'any 2023 és el que registra més matrimonis de gais i lesbianes: 1.052, en contraposició als més de 26.000 casaments heterosexuals.

Si bé les parelles d'homes eren les que més exercien el dret al matrimoni en un inici, aquesta tendència es va capgirar el 2017, amb més parelles de dones.

Des de la seva aprovació, Catalunya va ser durant 13 anys la comunitat autònoma on més casaments entre persones del mateix gènere hi va haver. De fet, la primera llei on es van reconèixer les unions civils entre gais i lesbianes va ser la catalana, aprovada el 1998.

Des del 2018, el podi del matrimoni igualitari el capitaneja la Comunitat de Madrid, i des del 2021 el País Valencià també registra més casaments que Catalunya.

Actualment, ja són 37 els estats membres de l'ONU que reconeixen el matrimoni igualitari. El darrer a sumar-se a la llista ha estat Tailàndia, el gener d'aquest 2025.