5 minuts d'anuncis de menjar porqueria impliquen 130 kcal més en els nens, segons un estudi

Un estudi de la Universitat de Liverpool dona més arguments als detractors de la publicitat de menjar porqueria pels efectes perjudicials que té entre els nens i adolescents. El Regne Unit ha decidit prohibir aquests anuncis a la televisió en horari infantil, a partir de l'octubre, en línia amb la política restrictiva que es plantegen molts països, per combatre els nivells creixents d'obesitat infantil.

La conclusió és que els nens consumeixen més calories després de veure només cinc minuts d'anuncis d'aliments amb alt contingut en greixos saturats, sucre i/o sal. Ho han mesurat i surt una mitjana de 130 kilocalories de més al dia, l'equivalent a dues llesques de pa.

Els resultats de l'estudi, fet amb nens de 7 a 15 anys, s'han presentat al Congrés Europeu sobre Obesitat que es fa aquest any a Màlaga. 

Segons la professora Emma Boyland, autora principal de l'estudi, es demostra que el màrqueting d'aliments poc saludables comporta efectes negatius en la salut dels joves:

"Fins i tot una exposició breu a la publicitat d'aliments rics en greixos, sal i sucre pot induir un consum excessiu de calories i, potencialment, un augment de pes, especialment en els joves, que són més susceptibles a la publicitat i els patrons d'alimentació dels quals influeixen en la seva salut al llarg de la vida."

Hi han participat 240 voluntaris d'escoles de Merseyside, al Regne Unit. En dues ocasions diferents, els participants van ser exposats durant cinc minuts a anuncis de menjar porqueria i després a anuncis de productes no alimentaris. Després se'ls oferien coses per picar i dinar, amb productes salats, dolços i saludables.

Els investigadors van calcular que, després de veure i sentir els anuncis de menjar, consumien 58,4 kcal més en els refrigeris i 72,5 kcal més en l'àpat, és a dir, una mitjana conjunta de 130,90 kcal més.

Van mesurar la ingesta, juntament amb l'alçada i el pes, per calcular l'índex de massa corporal. També es van mirar els codis postals de les llars, per calcular el nivell socioeconòmic, cosa que no va influir significativament en els resultats. 

L'impacte en la ingesta de calories era el mateix tant si els anuncis eren d'aliments específics com si eren genèrics de marques de menjar ràpid. I també era molt semblant en anuncis de vídeo, publicacions a les xarxes socials, pòdcasts o cartells publicitaris.

Els autors han destacat que també els anuncis d'aliments de marca augmenten la ingesta d'aliments dels nens i que per això caldria aplicar-hi una política publicitària restrictiva.